Marburgvirus
Marburgvirus és un gènere de virus segons el International Committee on Taxonomy of Viruses que causen malalties en humans i en primats no humans amb una forma de febre hemorràgica viral,[1] alhora amb una espècie, el Marburg marburgvirus, que conté el Marburg virus (MARVV) i el menys freqüent Ravn Virus (RAVV). El nom prové de la ciutat de Marburg a Hesse (Alemanya) on el virus va ser descobert i el súfix -virus.
 Marburg virus  | |
| Dades | |
|---|---|
| Genoma | Grup V ((-)ssRNA) |
| Taxonomia | |
| Regne | Orthornavirae |
| Fílum | Negarnaviricota |
| Classe | Monjiviricetes |
| Ordre | Mononegavirales |
| Família | Filoviridae |
| Gènere | Marburgvirus |
| Tipus taxonòmic | Marburg marburgvirus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Marburg |
Criteris d'inclusió dins el gènere modifica
Un virus de la família Filoviridae és un membre del gènere Marburgvirus si
- el seu genoma té un solapament de gen
- el seu quart gen (GP) codifica només una proteïna (GP1,2) i l'edició cotranscripcional no és necessària per la seva expressió
- inefectivitat pic dels seus virions associada amb partícules ≈665 nm de llargada
- el seu genoma difereix del de Marburg virus per <50% a nivell nucleòtid
- els seus virions gairebé no mostra creuament antigènic amb ebolavirions
Història modifica
El Marburgvirus fou descrit per primera vegada el 1967.[2] Se'n van tenir notícia durant brots petits a les ciutats alemanyes de Marburg, Francfort i a la capital de l'antiga Iugoslàvia, Belgrad durant els anys 1960. Els treballadors alemanys havien estat exposats a teixits infectats de cercopitecs verds (Chlorocebus aethiops) en la principal planta industrial de la ciutat, el Behringwerke, que en aquell temps era part de l'empresa Hoechst, i actualment és part de CSL Behring. En aquests brots, 31 persones van contraure la malaltia i set d'elles hi van morir.
Ús com a arma biològica modifica
El virus de Marburg formà part d'alguns agents patògens militaritzats amb èxit pel programa biològic soviètic Biopreparat. El virus fou modificat genèticament per crear-ne una nova soca més mortal anomenada «variant U», soca que fou armada i aprovada pel Ministeri de Defensa de la Unió Soviètica el 1990.[3]
Referències modifica
- ↑ «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
- ↑ Siegert et al., Müller, p. 2341-3.
- ↑ «Virus de Marburgo». Arxivat de l'original el 2013-05-02. [Consulta: 27 novembre 2012].
Bibliografia modifica
- Klenk, Hans-Dieter. Marburg and Ebola Viruses. Current Topics in Microbiology and Immunology, vol. 235. Berlin, Germany: Springer-Verlag, 1999. ISBN 978-3-540-64729-4.
- Klenk, Hans-Dieter; Feldmann, Heinz. Ebola and Marburg Viruses - Molecular and Cellular Biology. Wymondham, Norfolk, UK: Horizon Bioscience, 2004. ISBN 978-0-9545232-3-7.
- Kuhn, Jens H. Filoviruses - A Compendium of 40 Years of Epidemiological, Clinical, and Laboratory Studies. Archives of Virology Supplement, vol. 20. Vienna, Austria: SpringerWienNewYork, 2008. ISBN 978-3-211-20670-6.
- Martini, G. A.; Siegert, R. Marburg Virus Disease. Berlin, Germany: Springer-Verlag, 1971. ISBN 978-0-387-05199-4.
- Ryabchikova, Elena I.; Price, Barbara B. Ebola and Marburg Viruses - A View of Infection Using Electron Microscopy. Columbus, Ohio, USA: Battelle Press, 2004. ISBN 978-1-57477-131-2.
- Siegert, R.; Shu, H. L.; Slenczka, W.; Peters, D.; Müller, G. «Zur Ätiologie einer unbekannten, von Affen ausgegangenen menschlichen Infektionskrankheit». Deutsche Medizinische Wochenschrift, (51), 2009. DOI: 10.1055/s-0028-1106144.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marburgvirus |