Obre el menú principal

Marc-René de Montalembert, marquès de Montalembert, (Angulema, 16 de juliol de 1800 - París, 29 de març de 1800) fou un enginyer i militar francès, especializat en el disseny de fortificacions.[1]

Infotaula de personaMarc-René de Montalembert
Marc-René de Montalembert.jpg
Marc-René de Montalembert
Biografia
Naixement 16 de juliol de 1714
Angulema, França
Mort 29 de març de 1800(1800-03-29) (als 85 anys)
París, França
Nacionalitat França França
Es coneix per Disseny de fortificacions
Activitat
Camp de treball Q324326 Tradueix
Ocupació Enginyer i militar
Rang militar general de divisió
Conflicte Guerra de Successió de Polònia
Modifica les dades a Wikidata
Monument en honor seu a la Charente.

Contingut

BiografiaModifica

Com a mariscal de camp va participar en les guerres de successió a Polònia i Àustria juntament amb el príncep de Conti. El duc de Choiseul li va encarregar la tasca de recolzar els exèrcits a Suècia i Rússia durant la Guerra dels Set Anys.

Fou triat com a membre lliure de l'Acadèmia de Ciències el 1747. L'any 1750, va comprar un molí i una papereria vella a Ruelle-sur-Touvre, convertint-los en una forja de canons. Amb aquesta, juntament amb Forgeneuve, situada a Javerlhac a la comarca de Perigord, i d'altres que va annexionar, oferí a l'Armada subministrar els canons de ferro fosos que necessités. La seva proposta va ser acceptada el 17 de setembre de 1750.

Després de conflictes d'ordre tècnic i financer, el rei va prendre el control de la forja el 1755. Després de llargs processos judicials per reconèixer la propietat, Montalembert va revendre Ruelle Forgeneuve el 1774 al comte d'Artois (el futur Carles X de França).

Montalembert és l'autor d'un important tractat sobre fortificacions militars i tres comedies.

ObresModifica

  • Essai sur l'intérêt des nations en général et de l'homme en particulier (1749)
  • La Fortification perpendiculaire, ou essai sur plusieurs manières de fortifier la ligne droite, le triangle, le quarré et tous les polygones, de quelqu'étendue qu'en soient les côtés, en donnant à leur défense une direction perpendiculaire (5 volums, 1776-1784)
  • Supplément au tome cinquième de la Fortification perpendiculaire, contenant de nouvelles preuves de la grande supériorité du système angulaire sur le système bastionné. L'on y a joint I ̊ un supplément relatif aux affûts à aiguille propre à monter l'artillerie des vaisseaux; II ̊ un supplément au chapitre IXe du cinquième volume, qui traite des différentes méthodes à employer pour la défense d'une rade (1786)
  • L'Art défensif supérieur à l'offensif, ou la Fortification perpendiculaire, contenant de nouvelles preuves de la grande supériorité du système angulaire sur le système bastionné, divers mémoires avec une addition à la théorie des embrasures, donnée au chapitre cinquième du deuxième volume (1793)

CorrespondènciaModifica

  • Correspondance de M. le marquis de Montalembert, étant employé par le roi de France à l'armée suédoise, avec M. le marquis d'Havrincour, ambassadeur de France à la cour de Suède, M. le maréchal de Richelieu, les ministres du roi à Versailles, MM. les généraux suédois, et autres, etc., pendant les campagnes de 1757, 58, 59, 60 et 61, pour servir à l'histoire de la dernière guerre (3 volums, 1777)

TeatreModifica

ReferènciesModifica

  1. Ferrà, Miquel. «1859: La mola de Maó». DBalears.cat, 29-04-2012. [Consulta: 9 abril 2014].

Enllaços externsModifica