Per a altres significats, vegeu «Marc Fabi Buteó (pretor 201 aC)».

Marc Fabi Buteó (llatí: Marcus Fabius M. p. M. n. Buteo) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Fàbia, una família patrícia, i pertanyia a la branca dels Fabi Buteó. Era germà del cònsol de l'any 247 aC, Numeri Fabi Buteó.

Infotaula de personaMarc Fabi Buteó
Nom original(la) M. Fabius M.f.M.n. Buteo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 200 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
245 aC – 245 aC
Juntament amb: Gai Atili Bulb
Dictador romà
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFabi Buteó Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Fabi Buteó, Fabi Buteó Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansNumeri Fabi Buteó Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol l'any 245 aC. Segons Florus va guanyar una batalla naval als cartaginesos i després va naufragar, però això segurament no és cert, atès que, per Polibi, se sap que els romans no tenien flota el 245 aC. L'any 216 aC va ser elegit dictador i no va tenir magister equitum, perquè únicament el van designar perquè cobrís les vacants del senat causades per la batalla de Cannes. Va afegir 177 nous membres al senat i després va resignar el càrrec. Titus Livi diu que va ser censor, i que era el primer dels censors que després va ocupar el càrrec de dictador. Es conjectura que era el col·lega de Gai Aureli Cota. Als Fastos Capitolins, el nom del col·lega de Cota ha desaparegut.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 518-519.