Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Valeri Messal·la Messal·lí (en llatí Marcus Valerius Messalla Messallinus) va ser un magistrat romà. Era fill del famós polític i orador Marc Valeri Messal·la Corví. Formava part de la gens Valèria i de la família dels Messal·la. Va ser cònsol l'any 3 juntament amb Luci Corneli Lèntul.[1]

Infotaula de personaMarc Valeri Messal·la Messal·lí
Biografia
Naixement(la) Marcus Valerius Messalla Messallinus Modifica el valor a Wikidata
c. 36 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort21 dC Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Cònsol romà
3 aC –
← Galus Sulpicius (en) TradueixMarc Plauci Silvà →
Procònsol
6 dC –
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Arvales (8 dC–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClàudia Marcel·la la Menor Modifica el valor a Wikidata
FillsValeria Messallia (en) Tradueix, Marc Valeri Messal·la Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Valeri Messal·la Corví Modifica el valor a Wikidata  i Calpurnia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansValèria Messal·lina i Marc Aureli Cota Messal·lí Modifica el valor a Wikidata

Messal·la Messal·lí formava part del consell de l'emperador Tiberi, al que havia jurat lleialtat de molt jove. També va jurar davant de dues estàtues d'or situades en dos temples diferents, durant la celebració a Roma dels triomfs que es van fer en memòria de Germànic durant el regnat de Tiberi. Es va casar amb la neboda d'August, Clàudia Marcel·la la Menor, que va ser la seva segona esposa, i ell, el segon marit d'ella.

Van tenir un fill, Marc Valeri Messal·la Barbat Messal·lí, pare de Marc Valeri Messal·la Corví, que va ser cònsol l'any 58, i una filla, Valèria Messalina la tercera esposa de l'emperador Claudi.[2]

Referències modifica

  1. Gagarin, M. The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome. Vol. I. Nova York: Oxford University Press, 2010, p. 131. ISBN 9780195170726. 
  2. Syme, Ronald. The Augustan Aristocracy. Oxford: Clarendon Press, 2005, p. 230,234,240. ISBN 9780198147312.