Viquipèdia

Marca de carn en el cavall

Una marca de carn és una marca natural determinada per una despigmentació de la pell combinada amb una absència o rarificació de pèls. En general és de petites dimensions i es localitza en àrees on la pell és més fina i el pelatge més escàs i fi: llavis, narius, musell, prop dels ulls, anus i zones genitals.

Una marca de carn[1] ("flesh mark" en anglès; "ladre", "tache de ladre" o "marque de ladre" en francès; "liscio" en italià)[2][3][4][5][6][7] no és una marca blanca. Convé distingir-les perfectament.[8]

Les marques de carn en les ressenyes modifica

Tots els documents oficials indiquen la necessitat de no confondre una "marca blanca" amb una "marca de carn". Cal indicar-les per separat en la ressenya.[9][10][11]

Incidència en la salut del cavall modifica

Com en totes les zones de pell despigmentada, l'exposició solar intensa pot ser perjudicial i és desaconsellable. En casos normals poden usar-se cremes per a protecció solar amb filtres als raigs UV. Hi ha opinions que aconsellen tatuar les marques de carn per a formar una pantalla permanent.[12][13][14]

Vitiligen modifica

 
Cavall andalús amb vitiligen

En els humans el vitiligen és una malaltia degenerativa de la pell en què els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) moren, deixant així de produir melanina (substància causant de la pigmentació de la pell) a la zona on hi ha hagut la mort cel·lular.

Es manifesta per les taques blanques que resulten de l'absència del pigment a la pell; solen ésser lesions circulars amb vores definides i amb una extensió variable; encara que solen observar-se més freqüentment en les extremitats (mans i peus), zones d'extensió i flexió (genolls i colzes), i en alguns casos a la cara o als genitals.

Les causes d'aparició d'aquesta malaltia encara no han estat trobades amb certesa i els mecanismes pels quals es desencadena aquesta alteració encara es troben en procés d'estudi.

El vitiligen no és contagiós, ni pel tacte o el contacte de cap naturalesa; els processos que es donen per al seu inici són inherents a cada persona, i per tant no hi ha cap perill de contagi.

En els cavalls el vitiligen pot ser de naixement o adquirit, de forma semblant al vitiligen dels humans. Les seves causes no es coneixen amb precisió.[15]

Referències modifica

  1. ↑ Jaume Gratacós i Masanella; Maria Gratacós i Prat; Joaquim Gratacós i Prat; Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona. «marca de carn». A: Diccionari d'exterior del cavall. Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona, 1994, p. 170. ISBN 9788460090182 [Consulta: 4 octubre 2010]. 
  2. ↑ John William Carleton. The Sporting review, ed. by 'Craven', 1856, p. 236– [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  3. ↑ Jean-Claude Boulet. Equine multilingual dictionary. JC Boulet, 2002, p. 311–. ISBN 9782980460067 [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  4. ↑ Regolamento vetrinario; pàg. 38/58: "liscio"
  5. ↑ École nationale vétérinaire d'Alfort. Recueil de médecine vétérinaire. Vigot Éditions, 1827, p. 146– [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  6. ↑ Félix Lecoq. Traité de l'extérieur du cheval et des principaux animaux domestiques. Labé, 1856, p. 477– [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  7. ↑ Alexis Casimir Dupuy. De l'affection tuberculeuse.... Crochard, 1817, p. 134– [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  8. ↑ «Agence canadienne d'inspection des aliments - Produits animaux - Manuel du vétérinaire accrédité - Module 2 - Identification». Arxivat de l'original el 2007-01-15. [Consulta: 8 agost 2013].
  9. ↑ Iscle Selga i Jorba. Identificació equina per ressenya descriptiva i gràfica .... Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Servei de Ramaderia, 2006 [Consulta: 3 octubre 2010]. [Enllaç no actiu] Marca de carn: pàgines 17,19 i 29.
  10. ↑ «Horse Passport. Pàg. 2 "flesh mark"». Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 4 octubre 2010].
  11. ↑ FEI;Identificació de cavalls; "Flesh mark":"A flesh mark is described as such and not as a white mark"; pàg. 8/19[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Michael D. Lorenz; T. Mark Neer; Paul Demars. Small Animal Medical Diagnosis. John Wiley and Sons, 26 octubre 2009, p. 111–. ISBN 9780813813387 [Consulta: 30 setembre 2010]. 
  13. ↑ Alexander Balmanno Squire. A Manual of the Diseases of the Skin. READ BOOKS, 2010, p. 102–. ISBN 9781445545011 [Consulta: 30 setembre 2010]. 
  14. ↑ Reginald R. Pascoe; Derek C. Knottenbelt. Manual of equine dermatology. Elsevier Health Sciences, 15 gener 1999, p. 195–. ISBN 9780702019685 [Consulta: 30 setembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  15. ↑ Sameeh M. Abutarbush. Illustrated Guide to Equine Diseases. John Wiley and Sons, 3 agost 2009, p. 329–. ISBN 9780813810713. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marca_de_carn_en_el_cavall&oldid=32082321»