Marcello Malpighi
Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre[1] de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi. Es considera el fundador de la microscòpia anatòmica i de la histologia. Ja mort aquest Linnaeus va donar el nom del gènere de plantes Malpighia en el seu honor, aquest gènere és el gènere tipus de la família Malpighiaceae.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1628 Crevalcore (Estats Pontificis) |
| Mort | 29 novembre 1694 (66 anys) Roma (Estats Pontificis) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Therone Philacio |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Director de tesi | Giovanni Alfonso Borelli |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anatomia, medicina i biologia |
| Ocupació | zoòleg, botànic, anatomista, entomòleg |
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pisa |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antonio Maria Valsalva |
Premis | |
El gener de 1646 es va inscriure a la Universitat de Bolonya. El 1649 moriren els seus dos pares i ell va haver d'ocupar-se dels seus vuit germans i decidí fer-se metge especialitzant-se en anatomia. A la Universitat l'autoritat de Galè encara no es discutia
El 1656, essent ja metge, invitat per l'arxiduc Leopold de Toscana, va passar a ser professor a la Universitat de Pisa, allà va ser membre de l'Accademia del Cimento, que pretenia ser hereva del ciència de Galileu. El seu amic el matemàtic Giovanni Alfonso Borelli el va introduir a l'observació de la ciència segons els principis de Descartes i considerar els animals dintre de la mecànica. També Malpighi entrarà i continuarà tota la seva vida en l'ús del microscopi
El 1659 tornà a la Universitat de Bolonya i allà va fer les seves primeres observacions importants al microscopi.
La seva principal aportació va ser l'observació dels capil·lars, comunicacions arterio-venoses del pulmó i ramificacions bronquials, que recull la seva obra De Pulmonibus epistolae (1661).
En una sèrie de cartes dirigides a Borelli, Malpighi descriu l'estructura fina dels pulmons.
Amb la descripció dels alvèols Malpighi assentà les bases per una teoria de la respiració i demostrà que el sistema de circulació de la sang proposat per William Harvey era efectivament tancat. Després Malpighi es traslladà a la Universitat de Messina. Publicà el 1665 tres opuscles: De lingua, De cerebro i De externo tactus organo, centrat sobre els sentits del gust, sobre el funcionament del cervell i sobre el sentit del tacte.
En l'obra De viscerum structura Malpighi posa en evidència el complex sistema del fol·licles, tubs i vasos dels ronyons.
Va ser entre els primers a estudiar les empremtes digitals.[2]
Va col·laborar amb la Royal Society de Londres que des de 1669 publicarà totes les seves obres i el 1687 la Royal Society publicà l'Opera omnia de Malpighi.
El 1691 el cardenal de Bolonya Pietro Antonio Pignatelli va ser elegit papa (Innocenci XII) ell va voler que Malpighi anés a Roma i va ser nomenat "cameriere segreto partecipante", un títol equivalent a monsenyor.
Obra modifica
- De pulmonibus observationes anatomicae (Observations anatomiques sur les poumons), Bologne, Giovanni Battista Ferroni, 1661 ; La Haye 1663 ; Leyde 1672 ; Francfort 1678.
- Edició de 1672 [arxiu], dins el mateix volum que De pulmonum substantia et motu diatribe de Thomas Bartholin, Leyde, F. Lopez, 1672.
- en italien, par L. Belloni, Milan, 1958.
- Epistolæ anatomicæ de cerebro ac lingua, Bolonya, 1665.
- De externo tactus organo anatomica observatio, Napols, 1665.
- Dissertatio Epistolica de formatione pulli in ovo. Londres 1666, 1674.
- De viscerum structura … Exercitatio anatomica [arxiu], Bolonya 1666 ; Amsterdam 1669 ; Londres 1669 ; Iena 1677 et 1683 ; Francfort 1678.
- Discours anatomiques sur la structure des viscères [arxiu], Paris, 1683 ; Montpellier, 1683 — Digitalitzat també [arxiu] par BIU Santé.
- Anatome plantarum, Londres, J. Martyn.
- Anatome plantarum [archive] (Primera part), 1675.
- Anatomes plantarum pars altera [archive] (Segona part), 1679.
- Dissertatio epistolica de bombyce [archive] (Dissertation en forme de lettre sur le ver à soie), Londres, John Martyn et James Allestry, 1669.
- (fr) La structure du ver à soie et De la formation du poulet dans l'œuf [archive], Paris, Maurice Villery, 1686 — Pel text llatí de La formation… (De formatione pulli in ovo 1666), consulteu a mun.
- (fr) (la) Traité du ver à soie [archive], trad. E. Maillot, Montpellier, 1878 — L
- Opera omnia [archive] (Œuvres complètes), 2 vol., Londres, Robert Scott, 1686 ; Leyde 1687.
- De structura glandarum conglobatarum [archive], Londres 1689 ; Leyde, Pieter van der Aa, 1690.
- Opera posthuma … quibus praefixa est ejusdem vita a seipso scripta, Londres, A. & J. Churchill, 1697 ; Amsterdam 1698 ; Venise 1698 —
Obres pòstumes i autobiografia.
- En línia: édition [arxiu] d'Amsterdam, Gallet, 1700 — Autobiografia [archive], datada el16 novembre 1669 (tenia 41 anys)
- De hepate. Opera omnia, Leyde, Pieter van der Aa, 1699
- Consultationum medicinalium centuria prima [arxiu], Pavie 1713 ; Venise 1748.
- Reedició de totes les obres completes a Venècia 1733
Obres disponibles a Internet:
- Marcello Malpighi [arxiu], a l'Internet Archive.
- Marcello Malpighi [arxiu], a The Oneline Books.
Referències i notes modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Malpighi, Marcello». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 110. ISBN 8429270043.
- ↑ Marcello Malpighi, De Externo Tactus Organo Anatomica Observatio (Nàpols, Itàlia: Aegidium Longum, 1685).
Bibliografia modifica
- Bertoloni Meli, Domenico. Mechanism, Experiment, Disease: Marcello Malpighi and Seventeenth-Century Anatomy. Johns Hopkins University Press, 2011, p. 456. ISBN 9780801899805.
- Romero Reveron, Rafael «Marcello Malpighi (1628-1694), Founder of Microanatomy». International Journal of Morphology, 29, 2011, pàg. 399-402. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0717-95022011000200015. [Consulta: 17 abril 2020].
- West, John B «Marcello Malpighi and the discovery of the pulmonary capillaries and alveoli». American Journal of Physiology-Lung Cellular and Molecular Physiology, 304, 2013, pàg. L383-L390. DOI: 10.1152/ajplung.00016.2013 [Consulta: 17 abril 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcello Malpighi |