Marco Boato
Marco Boato (Venècia, 27 de juliol de 1944) és un polític italià, que exerceix de copresident del Consell federal d'Europa Verda.
 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1944 (79 anys) Venècia (Itàlia) |
 Diputat de la República d'Itàlia | |
| 21 abril 2006 – 28 abril 2008 Legislatura: quinzena legislatura de la República Italiana | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 17 maig 2001 – 27 abril 2006 Legislatura: catorzena legislatura de la República Italiana | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 26 abril 1996 – 29 maig 2001 | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 22 abril 1992 – 14 abril 1994 | |
| Senador del Senat italià | |
| 2 juliol 1987 – 22 abril 1992 | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 20 juny 1979 – 11 juliol 1983 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Trento |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | polític |
| Partit | Itàlia Verda (2013–) Lotta Continua |
| Família | |
| Germans | Michele Boato |
Va ser diputat de la Cambra dels Diputats d'Itàlia en cinc legislatures compreses entre 1979 i 2008, així com senador del Senat d'Itàlia entre 1987 i 1992. Antic membre del consell presidencial de la Federació dels Verds,[1] també va ser membre del consell federal nacional del partit.[2]
Trajectòria
modificaEl 1969 va ser un dels fundadors, juntament amb Adriano Sofri, Paolo Sorbi, Mauro Rostagno, Guido Viale, Paolo Brogi i Giorgio Pietrostefani, del moviment polític comunista Lluita Continua.[3]
Alineat amb el cristianisme progressista, l'any 1973 va ser un dels impulsors del moviment Cristians pel Socialisme.[4] Posteriorment, es va unir a la Democràcia Proletària i al Partit Radical. Ha estat diputat i senador diverses vegades entre 1979 i 2008.
Té el rècord del discurs més llarg de la història de la Cambra dels Diputats italiana, pel discurs que va pronunciar l'any 1981 amb una durada de més de 18 hores i 5 minuts contra la pròrroga d'un any de detenció policial establerta per un decret llei de Francesco Cossiga.[5][6]
Demandat pel jutge Guido Salvini per declaracions escandaloses, difamatòries i calumniosos contra ell durant el judici contra Sofri i altres antics militants de Lluita Continua, el 31 de gener de 2001 va ser declarat inviolable pel Senat d'acord amb l'article 68 de la Constitució italiana. Després, el 5 de febrer de 2003, la secció segona civil del Tribunal d'Apel·lació de Milà va impugnar aquesta declaració del Senat[7] i la Cort Constitucional d'Itàlia la va anul·lar amb la sentència núm. 329 de 13 d'octubre de 2006.[8]
Referències
modifica- ↑ «Econews del 5 marzo 2010» (en italià). Verdi.it, 05-03-2010. Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 6 abril 2010].
- ↑ «Componenti del Consiglio Federale nazionale (quota nazionale) eletti» (en italià). Verdi.it, 24-11-2013. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Marco Boato Il nostro ' 68 aiutò la città» (en italià). Repubblica.it, 09-09-2000. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ Tessari, Gianpaolo. «La dinastia dei "Boatos"» (en italià). Repubblica.it, 06-03-2008. Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «Boato recordman di durata, parlò per 18 ore di fila» (en italià). Ricerca.Gelocal.it, 29-07-2004. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «Quando eravamo noi radicali a fare ostruzionismo» (en italià). Panorama.it. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ «N. 13 Ricorso per Conflitto di Attribuzione 4 agosto 2004» (en italià). GazzettaUfficiale.it, 20-10-2004. [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ «Sentenza 13 ottobre 2006, n. 329» (en italià). Eius.it. [Consulta: 20 gener 2018].