Obre el menú principal

Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.

Infotaula personatgeMarduk
𒀭𒀫𒌓
Marduk and pet.jpg
Marduk i el seu drac en la impressió d'un segell cilíndric de Babilònia
Tipus déu
Context
Mitologia mitologia sumèria
Dades
Sexe home
Altres
Part de religió babilònica
Modifica les dades a Wikidata

Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per a explicar com Marduk va arribar al poder es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotàmiques.

Durant el període hammurabi, Marduk va ser associat astrològicament amb el planeta Júpiter.[1]

EtimologiaModifica

El nom Marduk era probablement pronunciat Marutuk.[2] L'etimologia del nom Marduk es conjectura com un derivat d'amar-Utu ("fill immortal d'Utu" o "vedell de bou del déu solar Utu").[3] L'origen del nom Marduk podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC.[4]

CaracterístiquesModifica

Segons l'Enuma Elix, Marduk era el déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint així el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí, va adquirir tanta importància que va rebre cinquanta títols de glòria. Més tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marduk  
  1. Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria, G.P. Putnam's Sons: New York and London. p. 217-219.
  2. Frymer-Kensky, Tikva. Marduk. 8. 2, 2005, p. 5702–5703. ISBN 0-02-865741-1. 
  3. Helmer Ringgren, (1974) Religions of The Ancient Near East, traduït per John Sturdy, The Westminster Press, p. 66.
  4. The Encyclopedia of Religion - Macmillan Library Reference USA - Vol. 9 - Pàgina 201
  5. Marduk, Microsoft ® Encarta ® 2009. © 1993-2008 Microsoft Corporation (francès)