Obre el menú principal

Margalida Orfila Pons

arqueòloga menorquina

Margalida Orfila Pons, neix a Maó (Menorca) el 6 d'agost de 1957. És catedràtica d'arqueologia de l'època prehistòrica i antiga. Professora d'arqueologia a la Universitat de Granada.[1]

Infotaula de personaMargalida Orfila Pons
Biografia
Naixement 6 agost 1957 (62 anys)
Maó (Menorca)
Activitat
Ocupació Historiadora i arqueòloga
Modifica les dades a Wikidata

Treballa a les excavacions de Pol·lèntia de la ciutat d'Alcúdia des de 1979 i les excavacions de Campos des de 1997. A la mort del professor Antoni Arribas Palau en l'any 2002, Orfila és designada directora de les excavacions de la ciutat romana de Pol·lèntia.[2]

Orfila és membre acadèmica des del 14 de gener de l'any 2002 de la Real Academia de Bellas Artes de Nuestra Señora de las Angustias de la ciutat de Granada.[3]

Obra publicadaModifica

Al llarg de la seua carrera profesional ha publicat més d'una trentena d'articles en revistes especialitzades com ara:

  • Romula (La Vega de Granada y sus establecimientos rurales romanos: Nuevos datos sobre la zona residencial de la villa de Gabia. Purificación Marín Díaz, Margarita Orfila Pons. Romula,  1695-4076, Nº. 15, 2016, pàgs. 283-308).[4]
  • Archeologia classica (The Tuscan temple of Pollentia (Mallorca, Balearic Islands). Bartomeu Vallori Márquez, Miguel Angel Cau Ontiveros, Margarita Orfila Pons. Archeologia classica,  0391-8165, Vol. 66, Nº. 5, 2015).[4]
  • SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla (Boles helenísticos con relieves a molde en el santuario de Calescoves (Menorca). Elena Sánchez López, Margarita Orfila Pons. SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla,  1133-4525,  2255-3924, Nº 24, 2015, pàgs. 237-252)[4]
  • Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino (Granada en época romana: los restos arqueológicos, una visión global. Margarita Orfila Pons. Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino,  0213-7461, Nº. 25, 2013, pàgs. 15-28)[4]
  • Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental (La intervención de Q. Cecilio Metelo sobre las Baleares (123 a 121 a.C.): condiciones previas y sus consecuencias. Margarita Orfila Pons. Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental,  0079-8215,  2339-9171, Vol. 39, Nº. 2, 2008, pàgs. 7-45)[4]

També ha publicat llibres i ha contribuït en obres col·lectives com són:[5]

  • Aproximación al estado actual del conocimiento arqueológico del casco urbano de Granada.  Mario Gutiérrez Rodríguez, Margarita Orfila Pons. El registro arqueológico y la Arqueología Medieval / coord. por Antonio Malpica Cuello, Guillermo García-Contreras Ruiz, 2016,  9788494531972, pàgs. 391-408. Castellà.[6]
  • Sombras y luces. Margarita Orfila Pons. En torno a la Granada falsificada, 2012,  978-84-7807-073-2, pàgs. 5-16. Castellà.
  • La vestimenta en época romana. Una visión desde la arqueología. Margarita Orfila Pons. Lengua e historia social: la importancia de la moda / coord. por José F. Lorenzo Rojas, Estela del Rocío Montoro Cano; María José Sánchez Rodríguez (aut.), 2009,  978-84-338-5065-2, pàgs. 11-32.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Margarita Orfila, reelegida presidenta del Ateneo de Mahón» (en castellà). El Mundo, 20 juliol del 2014. [Consulta: 7 març del 2017].
  2. «Margarita Orfila Pons» (en castellà). Universidad de Granada. [Consulta: 7 març del 2017].
  3. «¿Quiénes forman parte de la Academia?» (en castellà). Real Academia de Bellas Artes de Nuestra Señora de las Angustias. [Consulta: 7 març del 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Margarita Orfila Pons» (en castellà). Dialnet. Universidad de La Rioja. [Consulta: 7 març del 2017].
  5. "Orfila Pons Margarita" Todos tus libros Consulta 7 de març del 2017
  6. «Aproximación al estado actual del conocimiento arqueológico del casco urbano de Granada» (en castellà). Dialnet. Universidad de la Rioja. [Consulta: 7 març del 2017].
  7. «La vestimenta en época romana. Una visión desde la arqueología» (en castellà). Dialnet. Universidad de La Rioja. [Consulta: 7 març del 2017].