Margarete Heymann
Margarete Heymann-Loebenstein (Colònia, 10 d'agost de 1899 – Londres, 11 de novembre de 1990) també coneguda com a Margarete Heymann-Löbenstein, Margarete Heymann-Marks, i Grete Marks, era un artista ceramista alemanya d'origen jueu i una alumna de l'Escola de la Bauhaus. El 1923 va fundar els tallers Haël -o Haël Workshops- per a ceràmica artística a Marwitz, que va haver de tancar el 1933, i tot seguit es va instal·lar a Jerusalem.[1][2][3] Es va traslladar a Gran Bretanya el 1936, on va continuar la seva tasca, arribant a ser mundialment coneguda com a "Terrisseria Greta". La seva obra més fina es considera que va ser del seu període de treball a Alemanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1899 Colònia (Alemanya) |
Mort | 11 novembre 1990 (91 anys) Londres |
Formació | Bauhaus |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals i pintura |
Lloc de treball | Gran Bretanya (1936–1990) |
Ocupació | pintora, empresària, ceramista, ceràmica |
Família | |
Cònjuge | Harold Marks |
Fills | Frances Marks |
Formació
modificaHeymann va néixer el 1899. Va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades de Colònia i a l'Acadèmia de Belles Arts de Dusseldorf abans d'entrar a l'Escola d'Arts Bauhaus de Weimar el novembre de 1920, on va ser admesa per un semestre de prova al taller de ceràmica dirigit per Gerhard Marcks. També va assistir a cursos de Paul Klee, Georg Muche i Gertrud Grunow. Un any després d'ingressar-hi, va abandonar bruscament els estudis a la Bauhaus, per causes poc clares. Sembla que l'admissió definitiva no s'acabava de produir, malgrat reconèixer-li el talent, potser perquè no estava del tot previst que les dones estudiessin ceràmica.[4][5][6]
Activitat professional
modificaEl 1922 va ocupar un lloc d'assistent artística a les fàbriques Velten-Vordamm, a prop de Berlín. Un any després, ja casada amb Gustav Loebenstein, i juntament amb el seu germà Daniel, la parella va llogar una fàbrica de forns en desús a Marwitz, a prop de Berlín, i va fundar els Tallers Haël (que van anomenar amb les inicials del seu doble cognom, Heymann-Loebenstein), uns forns que van comprar el 1926. Els tallers de ceràmica es van expandir ràpidament i es van convertir en una empresa moderna sota la direcció artística de Margarete Heymann-Loebenstein.[7][8] L'empresa donava feina a 120 persones i exportava les seves obres a Londres i Amèrica.[9] L'agost de 1928, Gustav Loebenstein i el seu germà van morir en un accident de cotxe. Grete Heymann-Loebenstein, que aleshores era la mare de dos nens petits, va continuar dirigint el negoci; el 1930 va poder posar en funcionament un nou forn.[10] No obstant això, els tallers Haël, juntament amb la indústria de la porcellana i la ceràmica en el seu conjunt, van patir una forta davallada de les vendes i van registrar grans pèrdues, tal com es mostra als balanços conservats de la companyia.[11] A principis de 1932, els tallers Haël es van veure obligats a retallar els seus preus en un 15 %, i a la tardor de 1932 es van presentar per última vegada a la Fira de Comerç de Leipzig.[12]
Al voltant de l'1 de juliol de 1933, Margarete Heymann-Loebenstein va tancar el negoci. Per mantenir els llocs de treball, el director de la fàbrica de gres Vordamm va iniciar negociacions i, a l'octubre de 1933, havia arribat a un acord per a la reinstauració de la companyia amb Margarete Heymann com a directora artística. L'octubre de 1933, però, quan semblava que el projecte no avançava, la senyora Loebenstein abandonava la idea, que reemprengué al 1934 per tornar a fundar la companyia amb el nom de Tallers HB de Ceràmica a l'antiga fàbrica de Marwitz.[13][14] Van iniciar la producció amb els dissenys de Margarete Heymann-Loebenstein, o Grete Loebenstein.[15]
Al 1936 Margarete Heymann va emigrar a Anglaterra, on ja tenia alguns contactes comercials, i s'establí inicialment a Stoke-on-Trent, a Staffordshire, on es casaria amb l'educador anglès Harold Marks i adoptaria el seu cognom. Tot i que el mercat britànic de la ceràmica, dominat per les formes tradicionals, no era fàcil per als seus dissenys avantguardistes, tant a Staffordshire com a Londres va pintar i va continuar experimentant amb terrisseria feta a partir de fragments trencats. El 1938 va fundar la companyia Greta-Pottery juntament amb el seu segon marit, però a causa de la guerra, l'empresa ja no va poder tenir els èxits que havia obtingut a finals dels anys vint. Després de la Segona Guerra Mundial Greta Marks es va dedicar cada cop més a la pintura.[9][16]
Llegat
modificaEl 2012 el Museu de Ceràmica de Berlín va exhibir una panoràmica de la seva obra als Tallers Haël de Ceràmica artística, seguida d'una exposició al Museu d'Art de Milwaukee.[17][18][19]
Tot i que la seva feina i el seu art van ser considerats pels nazis com a degenerats i de baixa qualitat..................[20] La història de Greta Marks i un dels seus gerros, que es troba ara al Museu Britànic, van ser escollits per Neil MacGregor com a base d'un programa de ràdio a Alemanya: Memòries d'una nació - una història d'Alemanya.[21]
Al 2019 la Galeria Pallant House va fer una exposició dels seus retrats a l'aquarel·la, un aspecte menys conegut de la seva pràctica creativa.[22]
Referències
modifica- ↑ Eva Samuel and Ulrike Thomas: Mut zu einem Neubeginn: Leben in Palästina von 1932 bis 1948 [The Courage to Start Again - Life in Palestine from 1932 to 1948], Berlin 2010, page 61, letter from 24 October 1933.
- ↑ «Marks, Margarete, 1899–1990 | Art UK» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «A Stroke Of Color | Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum» (en anglès americà), 11-11-2015. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «Margarete Heymann-Loebenstein 1920–1921 Bauhaus student». 100 years of bauhaus. Arxivat de l'original el 2020-02-13. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Rawsthorn, Alice «A Distant Bauhaus Star». The New York Times, 01-11-2009.
- ↑ Oelze, Sabine. «Olvidadas e ignoradas: las mujeres de la Bauhaus» (en castellà). DW Akademie, 12-04-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Haël-Ceramics 1923 - 1933 - Exhibition at the Ceramics Museum Berlin, zeitlosberlin.com, retrieved 14 April 2014
- ↑ «Margarete Heymann-Loebenstein» (en anglès). Bauhaus Kooperation, 01-08-2015. Arxivat de l'original el 2020-08-19. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 «Grete Marks: When Modern Was Degenerate». Milwaukee Art Museum | Exhibitions. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Andreas Heger, Keramik zum Gebrauch – Hedwig Bollhagen und die HB-Werkstätten für Keramik, Weimar 2005, p. 70.
- ↑ Heger 2005, p. 74, note 62-63.
- ↑ Heger 2005, p. 74, note 64; Die Schaulade vereinigt mit Kunst und Kunstgewerbe, [ [The shop window unites with Art and the Arts and Crafts], ]Year 8/1932, issue 1, p. 42.
- ↑ Eva Samuel and Ulrike Thomas: Mut zu einem Neubeginn: Leben in Palästina von 1932 bis 1948, Berlin 2010, p. 61, letter of October 24., 1933.
- ↑ Andreas Heger, Keramik zum Gebrauch – Hedwig Bollhagen und die HB-Werkstätten für Keramik, Weimar 2005, p. 75-82.
- ↑ Heger 2005, p. 230,233, note 144–45.
- ↑ «Jewish Women Ceramicists from Germany after 1933. Margarete Heymann-Loebenstein». Jewish Museum Berlin. [Consulta: 25 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ceramics Museum Berlin: Haël-Keramik 1923 – 1933». Grassi Museum Leipzig, 27-08-2012. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ «Haël-Ceramics 1923 - 1933 - Exhibition at the Ceramics Museum Berlin». Zeitlos Berlin. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ Grete Marks: When Modern was Degenerate, Milwaukee Art Museum exhibition, September 6, 2012–February 17, 2013.
- ↑ Grete Marks: When Modern was Degenerate, Milwaukee Art Museum exhibition, September 6, 2012–February 17, 2013.
- ↑ Is this the perfect radio series? On Germany: Memories of a Nation, Antononia Quirke, New Statesman, retrieved 30 October 2014
- ↑ «Grete Marks: An Intimate Portrait» (en anglès britànic). Pallant House Gallery. [Consulta: 7 febrer 2020].
Enllaços externs
modifica- Works of Margarete Heymann at the Jewish Museum Berlin
- Alice Rawthorn: A Distant Bauhaus Star. A: The New York Times, novembre 2009