Viquipèdia

Margarida Camprubí i Vendrell

Margarida Camprubí i Vendrell és psicòloga, especialista en administració pública i escriptora. Membre de l'associació d'escriptors en llengua catalana.

Infotaula de personaMargarida Camprubí i Vendrell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Gavà (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsicòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

És llicenciada en Filosofia i Lletres especialitat Psicologia clínica per la UAB. Va estudiar Dramatúrgia a ESAD, i va interpretar diverses obres teatrals a Giravolt. La seva vida laboral l'ha dedicada a treballar per a les persones més desfavorides pel sistema. Es va diplomar en Funció Gerencial a les administracions públiques per ESADE, on va impartir cursos de Transversalitat, la tesi que defensa en el seu assaig Després de newton o com fer realitat la transformació de l'administració pública.

Va ocupar el càrrec de directora de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament de Mollet fins al 1993 i va participar en l'organització de la subseu Olímpica de Tir. Directora de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès fins al 1999, posant en pràctica la transversalitat com a model organitzatiu.

Com a Presidenta i directora de l'empresa Chamaerops, SL i, posteriorment, de Xamaerops, sccl fins al 2011 va desenvolupar el PAC del Vallés Oriental i els plans estratègics de diversos municipis del Baix Llobregat.

Al 2011 va crear el partit Gent de Begues, essent escollida primera tinenta d'alcaldia,[1] càrrec que va revalidar la legislatura següent.

Activista pels drets de les dones, ha format part de diverses organitzacions feministes i ha publicat diversos articles. Al 2014, dins el 4t congrés de les dones del Baix Llobregat, va organitzar els actes de la subseu de Begues.

Com a escriptora de ficció es va donar a conèixer amb el recull de relats La maleta. Contes no misògins, essent escollits tres contes per a ser dramatitzats: "Un, dos, tres...", "La cuina de bolets" i "No hi soc", interpretats per Dolça Vilallonga.

Viatgera incansable, ha usat aquesta experiència de vida com a font d'inspiració per als seus relats.[2]

Publicacions

modifica

Assaig

modifica
  • Implicacions i problemes de la reforma de l'ensenyament mitjà, UAB, Barcelona, 1979. D.L. B-25.355/82
  • Itineraris per la història i la natura de Gavà, UAB, Ajuntament de Gavà i la Direcció General de Política Lingüística, 1989. ISBN 84-505-8832-4
  • Les àrees de serveis personals: anàlisi del procés i propostes de futur,[3] Patronat Flor de Maig, Diputació de Barcelona, 1995. ISBN 84-7794-334-6
  • Després de newton o com fer realitat la transformació de l'administració pública,[4] Edicions del Serbal, Barcelona, 2001. ISBN 84-7628-374-1
  • El consell de les dones sàvies, editorial El clavell, 2007. ISBN 978-84-89841-41-3
  • L'aproximació de la política a la ciutadania, Papers de la Fundació Rafael Campalans, núm. 155, 2008. ISSN 1138-4514
  • Dones sàvies de Sant Cosme, 2010. D.L. B-14.585-2010
  • Consell de Dones Sàvies de Sant Vicenç dels Horts, 2011. D.L. T-0522-11

Recull de contes

modifica

Articles

modifica
  • "Després de la formació, l'autoformació compartida: una experiència a valorar dins l'administració pública", Patronat Flor de Maig, Diputació de Barcelona.
  • "La transversalitat com a recerca del paradigma d'una nova cultura organitzativa. L'experiència dels plans transversals a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès", Revista de serveis personals locals, CIFA, núm. 9, Patronat Flor de Maig, Diputació de Barcelona, 1998. ISSN 1136-5560
  • "La transversalitat, paradigma d'una nova cultura organitzativa a l'administració",[15] Revista de serveis personals locals, núm. 19 de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, 1999. ISSN 0214-0020
  • "Conversa sobre la violència de gènere a la literatura",[16] Dones digital, 2021.
  • "Arts molt dramàtiques",[17] Dones Digital, 2021.

Obra traduïda

modifica
  • Después de Newton o cómo hacer realidad la transformación de la administración pública, Edicions del Serbal, Barcelona, 2001. ISBN 84-7628-387-3

Premis

modifica
  • Premi d'investigació local per la Diputació de Barcelona, amb l'assaig Després de newton o com fer realitat la transformació de l'administració pública, 2001.[18]
  • Segon premi Sant Jordi (Begues) amb el relat “Vidres esmicolats”, 2016.[19]
  • Primer premi del concurs d'arts Gavàmón amb el poema titulat “Drets”, 2017.[20]
  • Primer premi del concurs El pot petit amb el relat “La malura dels cirerers", 2018.[21]
  • Finalista del concurs de novel·la negra de Canyelles amb El gat de Canyelles[22][23], 2022.

Referències

modifica
  1. ↑ «Descobrim indrets - programa 0 (Begues) - Construradio Podcast - Podcast en iVoox» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2023].
  2. ↑ «PGM 29 Singulars (28/10/2020) - Margarida Camprubí, escriptora - Singulars - Podcast en iVoox» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2023].
  3. ↑ Simposi Les Àrees de Serveis Personals : Anàlisi del Procés i Propostes de Futur (1994 : Cerdanyola del Vallès). Les Àrees de serveis personals: anàlisi del procés i propostes de futur: simposi, Cerdanyola del Vallès, 27, 28 i 29 d'octubre de 1994. Barcelona: Diputació de Barcelona. Patronat Flor de Maig. CIFA. Centre d'Investigació, Formació i Assessorament, DL 1995. ISBN 978-84-7794-334-1. 
  4. ↑ Vendrell, Margarida Camprubí i. Després de Newton: O com fer realitat la transformació de l'administració pública. Ediciones del Serbal, S.A., 2001. ISBN 978-84-7628-374-5. 
  5. ↑ «'La maleta. Contes no misògins', un libro de Margarida Camprubí que se presenta en La Setmana» (en castellà), 24-08-2020. [Consulta: 30 juny 2023].
  6. ↑ «La maleta. Contes no misògins - Fira Literal 2023». [Consulta: 30 juny 2023].
  7. ↑ «Les Agulles. Presentació del llibre "la maleta. Contes no misògins"». [Consulta: 30 juny 2023].
  8. ↑ admin. «Presentació llibre:LA MALETA, amb Margarida Camprubi» (en castellà), 28-09-2020. [Consulta: 30 juny 2023].
  9. ↑ «Margarida Camprubí presenta ‘La maleta. Contes no misògins’ · Gavà Televisió». [Consulta: 3 juliol 2023].
  10. ↑ «donesdigital». [Consulta: 30 juny 2023].
  11. ↑ Cózar, Javi. «Margarida Camprubí presenta el seu llibre “A la recerca del matriarcat”», 28-02-2022. [Consulta: 3 juliol 2023].
  12. ↑ «Entrevista a Margarida Camprubí. 8.03.2022» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2023].
  13. ↑ «Gavà Cultural -- Margarida Camprubí presenta» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2023].
  14. ↑ «donesdigital». [Consulta: 30 juny 2023].
  15. ↑ «REVISTA DE SERVEIS PERSONALS LOCALS. CIFA, NÚM. 19». [Consulta: 30 juny 2023].
  16. ↑ «donesdigital». [Consulta: 30 juny 2023].
  17. ↑ «donesdigital». [Consulta: 30 juny 2023].
  18. ↑ «Ordre de 14 de maig de 2001, de convocatòria dels III Premis SI-Local per a l'any 2001 | Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació | Legislació», 24-05-2001. [Consulta: 3 juliol 2023].
  19. ↑ Begues, Ajuntament de. «Tot a punt per a la diada de Sant Jordi a Begues». [Consulta: 3 juliol 2023].
  20. ↑ Cózar, Javi. «Ja s'han obert els tres concursos del GavàMón 2017», 21-06-2017. [Consulta: 3 juliol 2023].
  21. ↑ Begues, Ajuntament de. «Nou concurs literari 'El pot petit' per posar en valor el paper de les dones en el desenvolupament econòmic de Begues». [Consulta: 3 juliol 2023].
  22. ↑ «El III Festival Literari Castell de Canyelles ja té guanyadors | Certamen literari Castell de Canyelles | Festes, cultura i patrimoni | Actualitat». [Consulta: 30 juny 2023].
  23. ↑ «Es presenta el llibre del III Festival Literari Castell de Canyelles | Festes, cultura i patrimoni | Actualitat». [Consulta: 30 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Margarida_Camprubí_i_Vendrell&oldid=33023458»