Margarida de Rajadell

Margarida de Rajadell (s. XV) fou una abadessa dels convents de clarisses de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1493-1503). Filla d'una important nissaga catalana, no era la primera Rajadell que exercia d'abadessa als convents abans mencionats. Abans ho havia estat Serena de Rajadell (1445-1459) i la seva germana, Elionor de Rajadell (1459-1463). Margarida és coneguda per haver sigut deposada a la dècada del 1490, juntament amb i Violant de Montcada i de Vilaragut, de Santa Maria de Pedralbes.

Infotaula de personaMargarida de Rajadell
Biografia
Naixement(es) Margarida de Rajadell modifica
segle XV modifica
Barcelona modifica

La raó, haver anat en contra del procés de reforma iniciat amb les visites de Juan Daza i Miguel Fenals a sengles monestirs, amb l'objectiu d'imposar un seguit de canvis que formaven part d'una reforma monàstica iniciada amb mà fèrria per la monarquia dels Reis catòlics —autoritzats pel mateix Papat a nomenar reformadors que visitessin els monestirs de monges dels seus regnes.[1]

Al darrere d'aquesta política règia trobem el franciscà fra Francisco Jiménez de Cisneros conseller i confessor de la reina Isabel, executor i part activa del procés. Significativament, les visites havien començat a terres catalanes, on es va dirimir el procés de reforma més important i on també es produïren els conflictes i tensions més significatius en diverses comunitats.[1]

Història de l'abadiat de Margarida de RajadellModifica

Durant l'abadiat de Margarida es va dur a terme la reforma del cardenal Cisneros que ja s'ha esmentat anteriorment i que va afectar els monestirs femenins. Els Reis Catòlics havien obtingut del papa Alexandre VI el vicariat regi per dur a terme un procés de reforma que s'iniciaria en els cenobis femenins. El motiu era la suposada relaxació dels costums. El 27 de març de 1493 els reis obtenien del papa un breu pontifici pel qual els donava plens poder per nomenar reformadors.

El convent de Sant Antoni va ser el primer de l'itinerari previst en data de 5 de juliol d'aquell mateix any. L'abadessa Margarida ocupava el seu càrrec també des de 1493. El tema principal, el mateix de Sant Pere de les Puel·les, el monestir benedictí, era la clausura. En el cas de Sant Antoni, però, la diferència era que les clarisses ja l'observaven, la clausura.

Els visitadors van tirar pel dret: que s'aixequés un mur a l'hort del monestir per aïllar-lo de les cases veïnes, que es tanquessin a pedra i a calç les finestres baixes i que adeqüessin el parlador i el torn tapiant-los o posant-hi reixes.

A primers d'agost, el visitador va tornar a Sant Antoni per obligar l'abadessa, Margarida de Rajadell, a vigilar la clausura, perquè cap persona no entrés durant la vigília i la festa de Santa Clara, festivitat que se celebra el dia 11 d'agost, el mateix en què va morir santa Clara d'Assís. El 9 de setembre, uns nous visitadors, Juan Daza i fra Miquel Fenals, continuaven de manera més efectiva la reforma tant en aquest monestir com en el de la comunitat germana de Pedralbes. Els visitadors van constatar la llibertat massa àmplia de les escolanes, que sovint estaven absents de la comunitat, i van reclamar que s'hi personessin en un màxim de tres dies. I es va prohibir que es parlés al parlador sense la presència d'altres germanes. La monja que infringís aquesta norma seria castigada: durant tres dies seguits se la privaria de la seva part de peix o de carn; si reincidia, seria enclaustrada vuit dies i si hi tornava seria empresonada vuit dies més. Van disposar també que es fes ús del dormitori comú i que es col·loquessin cortines negres a les reixes de la capella i del parlador, i que tant el metge com el confessor entressin acompanyats sempre per dues ancianes religioses. Es prohibia també l'existència de les serventes laiques que vivien al monestir.

Les monges van protestar tot al·legant que no incomplien la regla monàstica. Com que es resistien a acceptar les reformes i la capdavantera de les protestes era l'abadessa Margarida, se la va deposar del càrrec i se la va excomunicar. El procés es va tancar el 9 de maig de 1495 amb la reincorporació de l'abadessa, que va rebre l'absolució papal i l'obligació de tot el convent de respectar les noves constitucions.

Però

« <el tiempo demostró que la sumisión del monasterio había sido demasiado ficticia y que el yugo impuesto por los visitadores resultaba intolerable para quienes habían conocido i profesorado un tenor de vida mucho má benigno>. »

[2] L'any 1501, la comunitat aconseguia del papa Alexandre la conformació dels antics costums, però entre les religioses ja es van anar assumint la idea de deixar de ser clarisses i passar a ser benedictines, cosa que es va aconseguir l'any 1513.


Durant l'abadiat de Margarida de Rajadell es van obrir les sepultures d'Agnès de Peranda i de Clara de Janua; els seus cossos es van traslladar des del cementiri a l'interior de l'església monàstica (1460).

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 La reforma dels monestirs femenins en la construcció de l'estat modern (segle XV). Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 
  2. Tarsicio de Azcona. "La reforma de las clarisas de Cataluña en tiempos de los Reyes Católicos", Collectanea Franciscana, núm. 27 1957

BibliografiaModifica