Viquipèdia

Maria Anna de Copons i de Armengol

Maria Anna de Copons i d'Armengol (1687-1757) va ser, segons Francesc de Castellví, una de les espies més famoses durant la Guerra de Successió Espanyola.[1]

Infotaula de personaMaria Anna de Copons i de Armengol
Biografia
Naixement1687 Modifica el valor a Wikidata
Mort1757 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar, espia Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Marianna era la filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d'Armengol i Aimerich. Tenia dos germans Josep i Caterina de Copons d'Armengol.[2]

Segons Castellví i Obando, durant la Guerra de Successió, Marianna de Copons i de Armengol destacà pel seu paper com a espia on utilitzava els seus contactes personals amb els oficials borbònics per aconseguir informació que posteriorment passava al cap de l'espionatge austriacista Salvador Lleonart perquè arribés als defensors barcelonins. Entre les seves accions destaca el fet d'haver impedit una emboscada a Mataró el gener de 1714.[3]

Maria Anna de Copons i d'Armengol era cunyada de Caterina de Copons y de Cordelles, segona esposa de Josep Anton Mata, comte de la Torre de Mata i destacat austriacista.[4] Aquesta Caterina de Copons i de Cordelles pertanyia a la nissaga austriacista dels Cordelles de Barcelona. La seva germana era Maria Anna de Copons i de Cordelles (que sovint s'ha confós amb la Maria Anna de Copons i d'Armengol). Caterina era neta de Felicià de Cordelles i Ramanyer i neboda de l'austriacista Plàcid de Copons i d'Esquerrer i de Manuel de Copons i d'Esquerrer, 119è President de la Generalitat (1707 - 1710). Un altre besoncle era Jaume de Cordelles i Ramanyer, cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach, era Tinent Coronel, protector del Braç Militar, màxim comandant de la Coronela i Governador del Castell de Montjuïc (1706);[5] el virrei Velasco el va desterrar de Barcelona; ascendit a Coronel per l'administració de l'Arxiduc, estigué al front del Regiment núm.8 "Ciutat de Barcelona" defensant la ciutat en el setge de 1706;[5] el 1713 es declarà favorable a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona;[5] figurà el seu nom, com el dels seus germans, a la llista de Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque;[5] els borbònics decretaren la confiscació de tots els seus béns, però no en trobaren a nom seu.[6]

Caterina de Copons i de Cordelles (morta el 1714), es va casar en primeres núpcies amb Josep de Copons i Armengol, senyor de Llor (per això era cunyada de Marianna de Copons i d'Armengol), i en segones núpcies amb Josep Anton de Mata i Copons, Capità de la Coronela i Comte de Torre de Mata (títol austriacista). Aquest matrimoni va tenir tres fills: El més gran, nascut el 1708, Josep de Mata i Cordelles, va heretar la senyoria sobre el castell de Llor.[7]

Marianna de Copons i d'Armengol es va casar, després de la guerra, amb un oficial borbònic, Nicolás de Quirós, tinent del regiment d'infanteria de Guadalajara. La Marianna de Copons i d'Armengol visqué els seus darrers anys en una casa del carrer de Sant Domènec de Barcelona. A l'inventari post mortem només hi figuraven dues modestíssimes pensions que l'hi prestava el fill gran de la Caterina, Josep de Mata i Cordelles, sr de la Torre de Mata i de Llor. Poc abans de rebre sepultura a principis de maig de 1757, Marianna de Copons i d'Armengol encarregà als seus marmessors la celebració de 225 misses pel repòs de la seva ànima al convent de Sant Francesc de Pàdua, i que tots els seus béns fossin venuts en encant públic. Va morir a la primavera de 1757.[8]

Referències modifica

  1. ↑ Serra i Sellarés, 2013, p. 201.
  2. ↑ «Marianna de Copons, l'espia alellenca -», 30-05-2019. [Consulta: 11 setembre 2021].
  3. ↑ Castellví i Obando, 1996.
  4. ↑ Albaladejo i Asensio, 2014, p. 232.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Francesc Castellví i Obando
  6. ↑ «Maria Anna de Copons i de Armengol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Jesús Burgueño Rivero, p. 133 i 135
  8. ↑ Albaladejo i Asensio, 2014, p. 233.

Bibliografia modifica

  • Alabrús, Rosa Mª. Pagès editors, Lleida. Felip V i l'opinió dels catalans, I, 2001. ISBN 84-7935-827-0. pp. 162–164
  • Burgueño Rivero, Jesús. Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N° 33-34 - vol. VII. "La formació del mapa municipal contemporani a Catalunya. El cas de la Segarra". , p. 133 i 135
  • Sànchez i Vilanova, Llorenç. Ajuntament de Talarn. "El Baró d'Eroles. Joaquim Ibáñez-Cuevas i de Valonga", 1996. ISBN 84-923795.0.2. , pp. 19 i 24
  • Castellví i Obando, Francesc. Transcripció: Josep M. Mundet i Guifré, José M. Alsina Roca edició Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo (Madrid). "Narraciones Históricas" (en castellà), 1996. ISBN 84-920739-9-3. , Volum I pàg.619 Volum II pp. 19,24,78,236 Volum III pp. 133,134,152,576,619,690,709-711
  • Morales Roca, Francisco José. Hidalguía. Madrid. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) Tomo I (en castellà), 1983. ISBN 84-00-05398-2. pp. 204,206
  • Albaladejo, Jordi; Asensio, Àlex. Alella, 1714. Una visió social, política i econòmica a l'entorn de la Guerra de Successió, 2014. ISBN 978-84-923343-9-1. 
  • Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Els defensors de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, 2013 (Col·lecció Base històrica). ISBN 9788415711223. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Anna_de_Copons_i_de_Armengol&oldid=30402900»