Maria Boissevain
Maria (Mia) Boissevain (Amsterdam, 8 de febrer del 1878–Londres, 8 de març del 1959) fou una malacòloga i feminista neerlandesa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1878 Amsterdam (Països Baixos) |
| Mort | 8 març 1959 (80 anys) Londres |
| Dades personals | |
| Altres noms | Mia Boissevain |
| Formació | Universitat d'Amsterdam |
| Activitat | |
| Ocupació | malacòloga, activista per la pau, activista pels drets de les dones, editora |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pare | Jan Boissevain (en)  |
Biografia modifica
Era la més menuda de nou germans. El seu pare era un armador d'una família rica de comerciants hugonots i sa mare era filla d'un advocat.
Estudià en una escola secundària per a xiquetes. Després de graduar-se, assistí a una conferència sobre botànica impartida per Hugo de Vries, que li despertà l'interés pel tema. El 1896, començà a estudiar ciències naturals en la Universitat d'Amsterdam i s'hi especialitzà en zoologia. Després de llicenciar-se'n, se n'anà a Zúric per a continuar investigant sobre les espècies de <i>Dentalium</i> i, als 25 anys, va obtenir el títol de doctora. De retorn als Països Baixos, fou conservadora d'Artis, un zoològic i associació holandesa de zoologia. Romandrà activa com a investigadora fins al 1915, tot i que mai va perdre l'interés per la zoologia. Quatre tàxons de mol·luscos porten el seu nom: les espècies Cadulus boissevaini, Antalis boissevainae, Fustiaria Mariae i el gènere Boissevainia.
Drets de les dones modifica
Durant la seua estada a Zúric, coincidí amb estudiants internacionals interessats en els drets de les dones. De tornada als Països Baixos, va visitar a Aletta Jacobs per a parlar sobre els drets de les dones holandeses.[1] El 1908, Jacobs li va demanar a Boissevain que col·laboràs en la preparació del tercer Congrés Internacional de Dones d'Amsterdam. Allí va conéixer altres destacades feministes i s'implicà més en el moviment feminista.[1] Juntament amb Rosa Manus, amb qui havia anat a escola, fundaren una comissió de propaganda dins del Vereeniging voor Vrouwenkiesrecht i la va presidir fins al 1912.[1] Aquest mateix any, Manus i ella van proposar una exposició sobre les circumstàncies de les dones entre 1813 i 1913, inspirada en les exposicions realitzades amb motiu del centenari de la independència dels francesos.[2][1] Va escriure el catàleg de l'exposició De Vrouw 1813–1913.[3] Durant la Primera Guerra Mundial, ajudà les famílies dels soldats mobilitzats i els refugiats flamencs. El 1915, fou una de les organitzadores del Congrés Internacional de Dones a la Haia. Va escriure un llibre autobiogràfic, Een Amsterdamsche familie, publicat al 1967.[2]
Després del 1915, es va traslladar a Gran Bretanya i adoptà dues xiquetes angleses. Va viure a Suïssa amb les dues filles entre el 1925 i el 1928. Després tornà als Països Baixos i va viure a Londres des del 1930 fins a la seua mort, el 1959. Està soterrada a Amsterdam.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Boissevain in 1001 Vrouwen.
- ↑ 2,0 2,1 Anne Commire. Women in World History. Gale, 2000-12-12, p. 196 & 201. ISBN 978-0-7876-4069-9.
- ↑ Catalog on worldcat.