María Josefa Pimentel y Téllez-Girón
María Josefa Alonso Pimentel y Borja, comtessa-duquessa de Benavente (Madrid, 26 de novembre de 1752 - 5 d'octubre de 1834),[1] va destacar pel seu paper com a mecenes i influent dama de la societat il·lustrada als seus salons i tertúlies i pel seu llegat social i cultural.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 novembre 1752 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 5 octubre 1834 ![]() Madrid ![]() |
Membre de la Junta de Damas de Honor y Mérito | |
22 setembre 1787 – ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | salonnière ![]() |
Altres | |
Títol | Comtat de Mayorga Ducat de Mandas y Villanueva Ducat de Béjar Ducat de Benavent Ducat de Piacenza Marquesat de Jabalquinto Marquesat de Llombai Marquesat de Gibraleón Comtat de Casares Marquesat de Zahara Comtat de Bailén Comtat de Luna (1462) Ducat de Gandia Ducat d'Arcos Comtessa-duquessa de Benavente Princesa de Squillace ![]() |
Cònjuge | Pedro Téllez-Girón ![]() |
Fills | Josefa Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Joaquina Téllez-Girón, Francisco Téllez-Girón, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-Pimentel, Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Duchess of Abrantes ![]() |
Pares | Francisco Alfonso Pimentel y Borja ![]() ![]() |
Orígens familiars
modificaMaría Josefa de la Soledad Alonso Pimentel, Borja y Centelles, Diego-López de Zúñiga, Ponce de León, va ser l’única filla, i hereva, que va arribar a edat adulta[a] de Francisco de Borja Alonso Pimentel y Vigil de Quiñones, XI comte-duc de Benavente, i de María Faustina Téllez-Girón,[3] un dels més poderosos llinatges de l’Espanya del segle XVIII i els inicis del XIX. El 1771, amb l’aliança matrimonial amb el seu cosí Pedro Alcántara Téllez Girón, fill dels ducs d’Osuna, es consolidà la unió de dues grans famílies.[4] Maria Josefa Alonso Pimentel va aportar al matrimoni els seus títols de comtessa-duquessa de Benavente i duquessa de Bejar, Arcos, Gandia, Plasència, Monteagudo, Mandas y Villanueva, princesa d'Anglona i Esquilache, marquesa de Javalquinto, Gibraleó, Zahara, Lombay, Marquín, comtessa de Mayorga, Banyars, Belalcázar, Bailén, Mayalde, Casares, Oliva, Osilo i Loguinas, vescomtessa de Pobla d'Alcocer.[5]
Des del seu naixement fins als primers anys de matrimoni la duquessa va residir a Madrid, passant la seva vida entre embarassos i fills morts, fins que amb motiu de la conquesta de Menorca, es va desplaçar a Maó amb el seu marit. Va ser a la tornada, el gener de 1783, quan de pas per Barcelona va poder recuperar el seu estil de vida i les seves sociabilitats, coincidint amb el naixement de la seva filla Josefa Manuela i de quatre fills més, ja nascuts a la capital. Va erigir-se en un nou model de mare tot emprant noves i desconegudes pràctiques d'higiene i es va esforçar a donar-los una educació acurada.[6]
El 1799, per les responsabilitats del seu marit, es traslladen a viure a París al llarg d'un any, cosa que li permetrà gaudir d'unes noves amistats en un ambient il·lustrat.[7] Al retorn a Madrid el gener de 1800, la comtessa-duquessa va comprar una finca on es trobava el castell de l’Alameda. Amb la col·laboració d'arquitectes i paisatgistes hi va construir un palauet d'estil neoclàssic que convertirà en un bell i estètic conjunt d'hort i hivernacles, els salons dels quals van ser decorats per Goya. La finca va ser denominada El Capricho.[8] Amb el temps serà un dels centres neuràlgic de les activitats socials i culturals del Madrid il·lustrat.[9]
La següent dècada vindrà marcada per la mort del seu espòs, el duc, el 1807, i María Josefa es dedicarà amb intensitat al mecenatge i a la supervisió del futur dels seus fills. Amb l'arribada de les tropes napoleòniques per reconquerir Madrid, el 1809, la família es veurà obligada a marxar a Cadis per un període de cinc anys.
El 1833 l'estat de salut de la duquessa, amb una úlcera cancerosa, s'agreuja, morint als vuitanta-tres anys envoltada de fills i nets a la seva casa de la Cuesta de la Vega[b] el 5 d'octubre de 1834.
Una dama del segle de les llums
modificaL'estada a París va aportar a María Josefa Alonso Pimentel eines i bagatge per protagonitzar les tertúlies i salons de caràcter mundà i cultural. Va ser la pionera del salonnière[10] madrileny a la seva finca de El Capricho, que es va convertir en el més important saló de l'època[11] en què s’hi duien a terme tot tipus d’activitats relacionades amb les arts, la literatura, la música, la ciència i el mecenatge.[1] Allà es reunirien personatges com “Moratín, Don Ramón de la Cruz, Humboldt, Agustín Betancourt, Martínez de la Rosa, Washington Irving”[11] o Goya , que realitzaria diversos retrats de la família.[12]
Un altre àmbit en el qual va destacar va ser en la Junta de Damas de Honor y Mérito, de la Real Sociedad Española Matritense,[13] a la que es va incorporar el mateix any de la seva creació, en va ser presidenta durant el primer trienni[14] i hi va romandre-hi fins a la seva mort el 1834.[15] L'entrada de dones en aquesta Societat d'Amics del País no va ser tasca fàcil,[16] la lluita va durar dotze anys fins que, per intercessió de Carles III, van ser admeses tretze dames el 1887, tot i que en una secció especifica, la Junta de Damas,[17] i en un inici per participar “en los temas que les eran propios (a las mujeres) y desde los lugares que se les adjudicara.”[18] Amb el temps, i el viu suport de Jovellanos, van anar reclamant, i assumint, activitats que consideraven pròpies del seu sexe i totes elles de beneficència laica,[19] com ara; la direcció de les Escuelas Patrióticas, l’assistència a les preses de La Galera, de les presons de la Corte y de la Villa o la tutela de la inclusa.
Llegat material
modificaVan ser innombrables les propietats rústiques i urbanes que va llegar, no obstant destacarem la finca de El Capricho a l'Alameda d'Osuna, on la comtessa, amb ajuda de diversos arquitectes (Manuel Machuca, Mateo Medina, Antonio López) i paisatgistes (Boitelou – Reales Sitios-, Moulot –le Petit Trianon/Versailles-,etc) encarrega, i col·labora activament, en el disseny tant dels edificis com de l'incomparable jardí.[20]
L'origen de la Biblioteca d'Osuna data de 1786 i és formada per Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duc d'Osuna, a partir d'una petita col·lecció de llibres de temàtica militar [c] amb la col·laboració de la seva esposa, la comtessa-duquessa de Benavente. A mitjans del segle XIX s'hi incorporen tant la biblioteca personal de Maria Josefa com la de la Casa del Infantado.[21]
La fallida econòmica de la Casa d'Osuna el 1882 permet a l'Estat la compra de la Biblioteca,[d] una adquisició que esdevé un reconeixement de la singularitat, riquesa i importància literària, artística i bibliogràfica que aquesta atresora, i establint-se el repartiment de la col·lecció entre diverses institucions espanyoles: la BNE, les biblioteques del Congrés i del Senat, i una desena més d'universitàries, entre elles la de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un fons de 32.567 volums d'obra impresa, 670 fullets i 2.770 d'obra manuscrita.[22] Bona part dels exemplars presenten marques de procedència que ens permeten identificar el seu origen (superlibris, segells, signatures topogràfiques, entre d’altres), com les recollides en la base de dades Antics posseïdors de la UB.
Una dama envoltada de llibres. Un exemple
modificaEntre els llibres que integraven la Biblioteca del Duc d'Osuna trobem el llibre España vindicada en sus clases y autoridades de las falsas opiniones que se la atribuyen [e] escrit per José Joaquín Colón de Larreátegui el maig de 1811. El superlibris amb el monograma "Pimentel" dins d'una corona de llorer indica que l'exemplar pertanyia a la col·lecció de la comtessa-duquessa de Benavente. Actualment forma part del Fons Antic de la Universitat de Barcelona, juntament amb altres 24 obres. [f] Es tracta d'un llibre de clar caràcter polític on l'autor mostra un pensament contrarevolucionari oposat a les reformes aprovades a Cadis a principis del segle XIX.[23]
José Joaquín de Colón va ser un dels representants de l'antic règim que va participar a les discussions per aprovar a Bayona la primera constitució espanyola (1808). Com a conseqüència de la seva participació va ser acusat d'"afrancesat", "traïdor", d'haver jurat la constitució de Bayona i de qüestionar la legalitat de les Corts de Cadis pels impulsors de la reforma promulgada amb la nova constitució de Cadis el 1812.[24]
Descendència
modificaLa comtessa es va ocupar directament de criar i educar els cinc fills que van sobreviure, després de la mort dels cinc primers a molt primerenca edat, completant una gran família en un ambient intel·lectual i obert:
- Josefa Tellez-Girón y Pimentel (1783-1817), marquesa de Marguini i marquesa de Camarasa per matrimoni.
- Joaquina Tellez-Girón y Pimentel (1784-1851), comtessa d’Osilo i marquesa de Santa Cruz per matrimoni (retratada per Goya).
- Francisco de Borja Tellez-Girón y Pimentel (1785-1820), duc d’Osuna i vinculat al ducat de l’Infantado per matrimoni.
- Pedro de Alcántara Tellez-Girón y Pimentel (1786-1851), príncep d’Anglona, va ser director del Museu del Prado, membre i director de l'Acadèmia de Belles Arts i corresponent de l'Acadèmia de la Història
- María Manuela Tellez-Girón y Alfonso Pimentel (1794-1838), duquessa d’Abrantes per matrimoni.
- Comtessa de Benavente
- Comtessa de Mayorga
- Comtessa de Bailén
- Comtessa de Belalcázar
- Comtessa de Casares
- Comtessa de Bañares
- Duquessa de Benavente
- Duquessa de Béjar
- Duquessa d’Arcos
- Duquessa de Gandía
- Duquessa de Mandas y Villanueva
- Duquessa de Plasencia
- Marquesa de Lombay
- Marquesa de Jabalquinto
- Marquesa de Gibraleón
- Marquesa de Zahara
- Marquesa de Terranova
- Princesa d’Anglona
- Princesa d’Esquilache
- I altres títols propis i sobrevinguts per matrimoni.
Imatges de Francisco Goya
modifica-
El Duc d'Osuna (1785)
-
La Duquessa de Osuna (1785)
-
El Duc d'Osuna i la seva família (1788)
-
La Duquessa d'Abrantes (1816)
-
El 10è Duc d'Osuna (1816)
Notes
modifica- ↑ El matrimoni va tenir cinc fills però sols van arribar a l’edat adulta María Josefa i María Francisca, malgrat que aquesta darrera va morir jove.
- ↑ Casa desapareguda, però “no gaire lluny, al carrer de Don Pedro, encara es conserva el dels ducs de l'Infantat, i a la mateixa zona, al carrer Duc d'Alba, es trobava el palau d'aquesta gran Casa, tots ells propers al Palau Reial”
- ↑ De la Cámara, Bernardino. «Noticia historial de la Biblioteca del Excmo. Sr. Duque de Osuna hasta la muerte de su primer director D. Manuel de Uriarte». Colección de documentos inéditos para la historia de España, tomo CIX. Madrid: Imprenta de José Perales y Martínez, 1894, p. [465].
- ↑ Comprada per 900.000 pessetes
- ↑ Aquest llibre es pot consultar digitalitzat a la Biblioteca Patriomonial Digital de la UB -> https://bipadi.ub.edu/digital/collection/guerrafrances/id/25566
- ↑ Tots els llibres de María Josefa Pimentel al Catàleg del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB -> https://cercabib.ub.edu/discovery/search?query=any,contains,%22Benavente,%20Mar%C3%ADa%20Josefa%20Alonso%20Pimentel%20y%20Borja,%20condesa-duquesa%20de,%201752-1834,%20propietari%20anterior%22&tab=Everything&search_scope=MyInst_and_CI&vid=34CSUC_UB:VU1&lang=ca&offset=0
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Iglesias Cano.
- ↑ Márquez de la Plata, 2018, p. 75.
- ↑ Geneanet María Faustina Téllez-Girón.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017, p. 47.
- ↑ Atienza Hernández, 1987, p. 75.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017, p. 58.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017, p. 100.
- ↑ Atienza Hernández, 1987, p. 107.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, p. 519-21.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017, p. 131.
- ↑ 11,0 11,1 Pérez Cantó i Mó Romero, 2007, p. 152.
- ↑ Morant Deusa et al., 2005, p. 492.
- ↑ Escrig Ferrando, 2024.
- ↑ Sánchez González, 2015, p. 2484.
- ↑ Escrig Ferrando, 2024, p. 156.
- ↑ Bolufer.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017, p. 14.
- ↑ Pérez Cantó i Mó Romero, 2007, p. 158.
- ↑ Pérez Cantó i Mó Romero, 2007, p. 163.
- ↑ Fernández-Quintanilla, 2017.
- ↑ Cangròs i Alonso, 2021, p. 4.
- ↑ Cangròs i Alonso, 2018.
- ↑ Urquijo Goitia i Álvarez-Coca González, 2012, p. 205.
- ↑ Fernández Sarasola, 2008, p. 187-92.
- ↑ Geneanet Josefa Pimentel.
Bibliografia
modifica- «Archivo Histórico de la Nobleza». [Consulta: 29 desembre 2024].
- Atienza Hernández, Ignacio. Aristocracia, poder y riqueza en la España moderna: la Casa de Osuna, siglos XV-XIX. Madrid: Siglo veintiuno ed, 1987 (Historia). ISBN 978-84-323-0601-3.
- Bolufer Peruga, Mónica. Las mujeres en la España del siglo XVIII: trayectorias de la investigación y perspectivas de futuro. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- Cangròs i Alonso, Núria. La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques (Treball de final de màster). Universitat de Barcelona, 2021.
- Cangròs i Alonso, Núria. «La biblioteca de la casa de Osuna». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 29 desembre 2024].
- Colón, José Joaquín. España vindicada en sus clases y autoridades de las falsas opiniones que se la atribuyen. Segunda edición aumentada con las censuras de las Juntas provincial de Cádiz y la Suprema y contextación del autor á la primera. Madrid: Imprenta de Repullés, 1814.
- «Benavente, María Josefa Alonso Pimentel y Borja, Condesa-Duquesa de (1752-1834)». bne.es. [Consulta: 29 desembre 2024].
- Escrig Ferrando, Concepción. Aristocracia femenina en tiempos de cambio: la Junta de Damas de Honor y Mérito de Madrid (1833-1868) (tesi). Universidad de Alcalá, 2024.
- Fernández Sarasola, Ignacio «La forma de gobierno en la constitución de Bayona». Revista electrónica de historia constitucional, 9, 2008, pàg. 187-92.
- Fernández-Quintanilla, Paloma. La IX Duquesa de Osuna: una ilustrada en la Corte de Carlos III. Madrid: Ediciones Doce Calles, 2017 (Visiones hispanas). ISBN 9788497442114.
- «Genealogía de María Faustina Téllez-Girón Pérez de Guzmán». Geneanet.
- «Genealogía de María Josefa de la Soledad Alonso-Pimentel y Téllez-Girón». Geneanet.
- Iglesias Cano, Carmen «María Josefa Alonso Pimentel y Borja». Real Academia de la Historia.
- Márquez de la Plata, Vicenta. Damas Ilustres en la Historia de España. Madrid: Proyectos Editoriales Casiopea SL, 2018. ISBN 9788494935404.
- Morant Deusa, Isabel; Ortega, Margarita; Lavrin, Asunción; Pérez Cantó, María Pilar. Historia de las mujeres en España y América latina. II. 2a. Madrid: Cátedra, 2005 (Historia). ISBN 84-376-2260-3.
- Pérez Cantó, Pilar; Mó Romero, Esperanza. «Las mujeres en los espacios ilustrados madrileños». A: Fernández Vargas, Valentina, dir. El Madrid de las mujeres. Aproximación a una presencia invisible (1561-1833). Dirección General de la Mujer, Consejería de Empleo y Mujer, Comunidad de Madrid, 2007, p. 143-72. ISBN 978-84-612-4835-3.
- Sánchez González, Ramón. «La condesa duquesa de Benavente: dama ilustrada amante de los libros». A: Comercio y cultura en la Edad Moderna. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2015, p. 2483-99 (Serie: Historia y Geografia 291). DOI 10.20350/digitalCSIC/12408. ISBN 978-84-472-1746-5.
- Urquijo Goitia, José Ramón; Álvarez-Coca González, María Jesús «José Joaquín Colón y la rehabilitación de la monarquía absoluta». Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, Constitución y representación en las Cortes de Cádiz. Los diputados aragoneses, 2012, pàg. 171-206. ISSN: 0044-5517.