María Josefa Pimentel y Téllez-Girón

María Josefa Alonso Pimentel y Borja, comtessa-duquessa de Benavente (Madrid, 26 de novembre de 1752 - 5 d'octubre de 1834),[1] va destacar pel seu paper com a mecenes i influent dama de la societat il·lustrada als seus salons i tertúlies i pel seu llegat social i cultural.[2]

Plantilla:Infotaula personaMaría Josefa Pimentel y Téllez-Girón
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1752 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1834 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Junta de Damas de Honor y Mérito
22 setembre 1787 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósalonnière Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtat de Mayorga
Ducat de Mandas y Villanueva
Ducat de Béjar
Ducat de Benavent
Ducat de Piacenza
Marquesat de Jabalquinto
Marquesat de Llombai
Marquesat de Gibraleón
Comtat de Casares
Marquesat de Zahara
Comtat de Bailén
Comtat de Luna (1462)
Ducat de Gandia
Ducat d'Arcos
Comtessa-duquessa de Benavente
Princesa de Squillace Modifica el valor a Wikidata
CònjugePedro Téllez-Girón Modifica el valor a Wikidata
FillsJosefa Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Joaquina Téllez-Girón, Francisco Téllez-Girón, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-Pimentel, Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Duchess of Abrantes Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancisco Alfonso Pimentel y Borja Modifica el valor a Wikidata  i Maria Faustina Manuela Téllez-Girón y Perez de Guzman Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

María Josefa de la Soledad Alonso Pimentel, Borja y Centelles, Diego-López de Zúñiga, Ponce de León, va ser l’única filla, i hereva, que va arribar a edat adulta[a] de Francisco de Borja Alonso Pimentel y Vigil de Quiñones, XI comte-duc de Benavente, i de María Faustina Téllez-Girón,[3] un dels més poderosos llinatges de l’Espanya del segle XVIII i els inicis del XIX. El 1771, amb l’aliança matrimonial amb el seu cosí Pedro Alcántara Téllez Girón, fill dels ducs d’Osuna, es consolidà la unió de dues grans famílies.[4] Maria Josefa Alonso Pimentel va aportar al matrimoni els seus títols de comtessa-duquessa de Benavente i duquessa de Bejar, Arcos, Gandia, Plasència, Monteagudo, Mandas y Villanueva, princesa d'Anglona i Esquilache, marquesa de Javalquinto, Gibraleó, Zahara, Lombay, Marquín, comtessa de Mayorga, Banyars, Belalcázar, Bailén, Mayalde, Casares, Oliva, Osilo i Loguinas, vescomtessa de Pobla d'Alcocer.[5]

Des del seu naixement fins als primers anys de matrimoni la duquessa va residir a Madrid, passant la seva vida entre embarassos i fills morts, fins que amb motiu de la conquesta de Menorca, es va desplaçar a Maó amb el seu marit. Va ser a la tornada, el gener de 1783, quan de pas per Barcelona va poder recuperar el seu estil de vida i les seves sociabilitats, coincidint amb el naixement de la seva filla Josefa Manuela i de quatre fills més, ja nascuts a la capital. Va erigir-se en un nou model de mare tot emprant noves i desconegudes pràctiques d'higiene i es va esforçar a donar-los una educació acurada.[6]

El 1799, per les responsabilitats del seu marit, es traslladen a viure a París al llarg d'un any, cosa que li permetrà gaudir d'unes noves amistats en un ambient il·lustrat.[7] Al retorn a Madrid el gener de 1800, la comtessa-duquessa va comprar una finca on es trobava el castell de l’Alameda. Amb la col·laboració d'arquitectes i paisatgistes hi va construir un palauet d'estil neoclàssic que convertirà en un bell i estètic conjunt d'hort i hivernacles, els salons dels quals van ser decorats per Goya. La finca va ser denominada El Capricho.[8] Amb el temps serà un dels centres neuràlgic de les activitats socials i culturals del Madrid il·lustrat.[9]

La següent dècada vindrà marcada per la mort del seu espòs, el duc, el 1807, i María Josefa es dedicarà amb intensitat al mecenatge i a la supervisió del futur dels seus fills. Amb l'arribada de les tropes napoleòniques per reconquerir Madrid, el 1809, la família es veurà obligada a marxar a Cadis per un període de cinc anys.

El 1833 l'estat de salut de la duquessa, amb una úlcera cancerosa, s'agreuja, morint als vuitanta-tres anys envoltada de fills i nets a la seva casa de la Cuesta de la Vega[b] el 5 d'octubre de 1834.

Una dama del segle de les llums

modifica

L'estada a París va aportar a María Josefa Alonso Pimentel eines i bagatge per protagonitzar les tertúlies i salons de caràcter mundà i cultural. Va ser la pionera del salonnière[10] madrileny a la seva finca de El Capricho, que es va convertir en el més important saló de l'època[11] en què s’hi duien a terme tot tipus d’activitats relacionades amb les arts, la literatura, la música, la ciència i el mecenatge.[1] Allà es reunirien personatges com “Moratín, Don Ramón de la Cruz, Humboldt, Agustín Betancourt, Martínez de la Rosa, Washington Irving[11] o Goya , que realitzaria diversos retrats de la família.[12]

Un altre àmbit en el qual va destacar va ser en la Junta de Damas de Honor y Mérito, de la Real Sociedad Española Matritense,[13] a la que es va incorporar el mateix any de la seva creació, en va ser presidenta durant el primer trienni[14] i hi va romandre-hi fins a la seva mort el 1834.[15] L'entrada de dones en aquesta Societat d'Amics del País no va ser tasca fàcil,[16] la lluita va durar dotze anys fins que, per intercessió de Carles III, van ser admeses tretze dames el 1887, tot i que en una secció especifica, la Junta de Damas,[17] i en un inici per participar “en los temas que les eran propios (a las mujeres) y desde los lugares que se les adjudicara.”[18] Amb el temps, i el viu suport de Jovellanos, van anar reclamant, i assumint, activitats que consideraven pròpies del seu sexe i totes elles de beneficència laica,[19] com ara; la direcció de les  Escuelas Patrióticas, l’assistència a les preses de La Galera, de les presons de la Corte y de la Villa o la tutela de la inclusa.

Llegat material

modifica

Van ser innombrables les propietats rústiques i urbanes que va llegar, no obstant destacarem la finca de El Capricho a l'Alameda d'Osuna, on la comtessa, amb ajuda de diversos arquitectes (Manuel Machuca, Mateo Medina, Antonio López) i paisatgistes (Boitelou – Reales Sitios-, Moulot –le Petit Trianon/Versailles-,etc) encarrega, i col·labora activament, en el disseny tant dels edificis com de l'incomparable jardí.[20]

L'origen de la Biblioteca d'Osuna data de 1786 i és formada per Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duc d'Osuna, a partir d'una petita col·lecció de llibres de temàtica militar [c] amb la col·laboració de la seva esposa, la comtessa-duquessa de Benavente. A mitjans del segle XIX s'hi incorporen tant la biblioteca personal de Maria Josefa com la de la Casa del Infantado.[21]

La fallida econòmica de la Casa d'Osuna el 1882 permet a l'Estat la compra de la Biblioteca,[d] una adquisició que esdevé un reconeixement de la singularitat, riquesa i importància literària, artística i bibliogràfica que aquesta atresora, i establint-se el repartiment de la col·lecció entre diverses institucions espanyoles: la BNE, les biblioteques del Congrés i del Senat, i una desena més d'universitàries, entre elles la de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un fons de 32.567 volums d'obra impresa, 670 fullets i 2.770 d'obra manuscrita.[22] Bona part dels exemplars presenten marques de procedència que ens permeten identificar el seu origen (superlibris, segells, signatures topogràfiques, entre d’altres), com les recollides en la base de dades Antics posseïdors de la UB.

Una dama envoltada de llibres. Un exemple

modifica

Entre els llibres que integraven la Biblioteca del Duc d'Osuna trobem el llibre España vindicada en sus clases y autoridades de las falsas opiniones que se la atribuyen [e] escrit per José Joaquín Colón de Larreátegui el maig de 1811. El superlibris amb el monograma "Pimentel" dins d'una corona de llorer indica que l'exemplar pertanyia a la col·lecció de la comtessa-duquessa de Benavente. Actualment forma part del Fons Antic de la Universitat de Barcelona, juntament amb altres 24 obres. [f] Es tracta d'un llibre de clar caràcter polític on l'autor mostra un pensament contrarevolucionari oposat a les reformes aprovades a Cadis a principis del segle XIX.[23]

José Joaquín de Colón va ser un dels representants de l'antic règim que va participar a les discussions per aprovar a Bayona la primera constitució espanyola (1808). Com a conseqüència de la seva participació va ser acusat d'"afrancesat", "traïdor", d'haver jurat la constitució de Bayona i de qüestionar la legalitat de les Corts de Cadis pels impulsors de la reforma promulgada amb la nova constitució de Cadis el 1812.[24]

Descendència

modifica

La comtessa es va ocupar directament de criar i educar els cinc fills que van sobreviure, després de la mort dels cinc primers a molt primerenca edat, completant una gran família en un ambient intel·lectual i obert:

Títols nobiliaris per dret propi[1][25]

modifica
  • Comtessa de Benavente
  • Comtessa de Mayorga
  • Comtessa de Bailén
  • Comtessa de Belalcázar
  • Comtessa de Casares
  • Comtessa de Bañares
  • Duquessa de Benavente
  • Duquessa de Béjar
  • Duquessa d’Arcos
  • Duquessa de Gandía
  • Duquessa de Mandas y Villanueva
  • Duquessa de Plasencia
  • Marquesa de Lombay
  • Marquesa de Jabalquinto
  • Marquesa de Gibraleón
  • Marquesa de Zahara
  • Marquesa de Terranova
  • Princesa d’Anglona
  • Princesa d’Esquilache
  • I altres títols propis i sobrevinguts per matrimoni.

Imatges de Francisco Goya

modifica
  1. El matrimoni va tenir cinc fills però sols van arribar a l’edat adulta María Josefa i María Francisca, malgrat que aquesta darrera va morir jove.
  2. Casa desapareguda, però “no gaire lluny, al carrer de Don Pedro, encara es conserva el dels ducs de l'Infantat, i a la mateixa zona, al carrer Duc d'Alba, es trobava el palau d'aquesta gran Casa, tots ells propers al Palau Reial”
  3. De la Cámara, Bernardino. «Noticia historial de la Biblioteca del Excmo. Sr. Duque de Osuna hasta la muerte de su primer director D. Manuel de Uriarte». Colección de documentos inéditos para la historia de España, tomo CIX. Madrid: Imprenta de José Perales y Martínez, 1894, p. [465].
  4. Comprada per 900.000 pessetes
  5. Aquest llibre es pot consultar digitalitzat a la Biblioteca Patriomonial Digital de la UB -> https://bipadi.ub.edu/digital/collection/guerrafrances/id/25566
  6. Tots els llibres de María Josefa Pimentel al Catàleg del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB -> https://cercabib.ub.edu/discovery/search?query=any,contains,%22Benavente,%20Mar%C3%ADa%20Josefa%20Alonso%20Pimentel%20y%20Borja,%20condesa-duquesa%20de,%201752-1834,%20propietari%20anterior%22&tab=Everything&search_scope=MyInst_and_CI&vid=34CSUC_UB:VU1&lang=ca&offset=0

Referències

modifica

Bibliografia

modifica