Maria Oliveras i Collellmir
Maria Oliveras i Collellmir (Argelaguer, 6 de setembre de 1910 – Barcelona, 5 de novembre de 2009)[1] fou la primera metgessa anestesiòloga catalana.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1910  Argelaguer (Garrotxa) |
| Mort | 5 novembre 2009 (99 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | anestesiòloga |
Maria Oliveras i Collellmir va néixer a la Masia del Morató, a Argelaguer (la Garrotxa), de família molt humil; eren set germans i va haver de superar moltes dificultats per arribar a ser metgessa. Finalment, al 1938, fou una de les poques dones de la seva promoció de medicina: «Vam començar catorze noies –explicava Oliveras–, i de nois crec que n'hi havia uns quatre-cents... Només en vam acabar dues».[3][4] Treballà a l'Hospital Militar de Vallcarca, al final de la Guerra Civil, però un cop instaurat el franquisme no se li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no pogué obtenir de nou el títol fins al 1941, revalidat amb nous exàmens.[4] [5]
Fins al 1944 treballà en una ocupació, no remunerada, a l'Institut Neurològic Municipal, on es formà al costat del doctor Roca de Viñals.[3] Conegué així el doctor neurocirurgià Adolf Ley, que la integrà en el seu equip, encarregant-li l'anestèsia dels malalts. Després de 1944, tot l'equip passà a l'Hospital Clínic, on la doctora Oliveras ocupà una plaça de laboratori amb el doctor Gibert Queraltó i continuà practicant l'anestèsia al quiròfan amb el doctor Ley.[5]
El 1947 amplià estudis en aquesta disciplina en una estada a Oxford i Londres, invitada per Robert Mackintosh, el pare de l'anestesiologia, catedràtic d'Anestèsia de la Universitat d'Oxford. La col·laboració del seu marit, el farmacèutic Narcís Esplugas i Sabater, fou crucial en aquell moment, perquè ja tenien dos fills i la seva implicació li va permetre acceptar la beca i compaginar la vida familiar amb la seva formació, una cosa no gaire comuna en aquells temps.[3] Entre els anys 1948 i 1963 fou metge anestesista a l'Hospital Clínic i en centres privats, en els quals introduí els darrers avenços en anestèsia. Des d'aquest any fins a la jubilació, el 1980, es dedicà a tasques de laboratori.
Molts anestesiòlegs posteriors s'han format amb ella i han seguit el seu mestratge. A títol pòstum la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor li concedí la Medalla d'Or.[1][5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Maria Oliveras i Collellmir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Maria Oliveras, la primera metgessa anestesiòloga de Catalunya». Genis de Catalunya. Matins en Xarxa, 24-10-2013. [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Maria Oliveras 1910-2009». Interactius Ara. Diari Ara. [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Hervàs i Puyal, Carles «Maria Oliveras i Collellmir». Memòria de la professió (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona), juny-octubre 2009.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 CHP. «Maria Oliveras i Collellmir». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2020].
Enllaços externs
modifica- Maria Oliveras i Collellmir a Galeria de Metges Catalans