Maria de Bearn
Maria de Bearn (segle xii) fou vescomtessa de Bearn.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1145 (Gregorià) ![]() |
Mort | 1186 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Vescomte de Bearn (1170–1171) ![]() |
Família | Gabbaret (en) ![]() ![]() |
Cònjuge | Guillem I de Montcada i de Bearn ![]() |
Fills | Guillem Ramon I de Montcada i de Bearn, Gastó VI de Bearn ![]() |
Pares | Pere de Bearn ![]() ![]() ![]() |
Germans | Gastó V de Bearn ![]() |
Filla de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel·la de Baus, cosina del rei català, d'acord amb els seus barons, va retre homenatge al seu cosí Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
El 1153, a la mort del seu pare, el vescomtat va passar a mans del seu germà Gastó V de Bearn tutelat, fins a la majoria d'edat el 1165 pel seu oncle Ramon Berenguer IV, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Gastó es va casar amb Sança de Navarra i de Castella, filla del rei Garcia V de Navarra, amb qui no va tenir fills, i al morir el 1170 la successió va recaure en Maria.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Arbol_genealogico_vizcondes_Bearn_%28CentuloV-Maria%29.png/295px-Arbol_genealogico_vizcondes_Bearn_%28CentuloV-Maria%29.png)
El primer acte del govern de Maria, el 30 d'abril de 1170 fou retre homenatge al seu cosí Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que li va prometre casar-se amb qui aquest li aconsellés, i ho va fer amb Guillem I de Montcada, senescal del casal de Barcelona, amb qui va tenir dos fills bessons, Guillem Ramon i Gastó. Aquest matrimoni, però, va provocar una revolta al territori, que va escollir primer Teobald de Bearn, senyor de Bigorra, a qui van executar a l'any per no confirmar els furs i costums, i després a Sentouge de Bearn, el qual, després de governar dos anys, fou condemnat a mort i assassinat en la seva fugida.
El març de 1172 Guillem I de Montcada i de Bearn va voler rescatar per les armes les propietats de la seva muller però aquesta el va abandonar i retirar al monestir de Santa Cruz de Volvestre amb els seus fills nounats, i el rei Alfons li va permetre governar el territori sempre que aquest passés a un dels seus fills bessons, i els dos homes bons que van anar a veure a Maria van escollir Gastó, que dormint tenia les mans més obertes.[1]
Es desconeix la data de la seva mort, però fou posterior a 1187.
Referències
modifica- ↑ (castellà) Bernardo Estornés Lasa - Auñamendi Entziklopedia: Sublevaciones bearnesas contra la política aragonesa de los vizcondes
Precedit per: Gastó V de Bearn |
vescomtessa de Bearn 1170-1171 |
Succeït per: Guillem I de Montcada i de Bearn (consort) |