Maria de Rocabertí i Safortesa
poeta i canongessa catalana
Maria de Rocabertí i Safortesa (Peralada, 1624? – c. 1650) fou una poeta catalana, canongessa de l'Orde de Sant Agustí al Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc que va viure durant el segle xvii.[1] Fou neboda de sor Hipòlita de Rocabertí[2] i germana del Vescomte de Rocabertí.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 1624  Peralada (Alt Empordà) |
| Mort | c. 1650 (25/26 anys) Peralada (Alt Empordà) |
| Residència | Sant Bartomeu de Bell-lloc |
| Activitat | |
| Ocupació | canonge, poetessa |
| Orde religiós | Orde de Sant Agustí |
| Família | |
| Germans | Isabel de Rocabertí |
És coneguda pel seu poema en forma de dècima bilingüe en català i castellà que es troba als preludis de Fènix català o Llibre del singular privilegi, favors i gràcias de Nostre Senyora del Carme (1645), obra del frare carmelita perpinyanenc Josep Elies Estrugós i que representa una lloança a la Mare de Déu del Carme.[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Maria de Rocabertí i Safortesa». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez Saldanya i Roca Ricart, 2018, p. 77.
- ↑ Torner, 1651, p. 76-77.
Bibliografia
modifica- Pérez Saldanya, Manuel; Roca Ricart, Rafael. Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word: Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature (en català i anglès). John Benjamins Publishing Company, 2018 (IVITRA Research in Linguistics and Literature; 16). ISBN 9789027263209.
- Torner, Josep. Compendio de las grandezas y prerogativas soberanas de la antiquissima casa de los Vizcondes de Rocaberti: por la gracia de Dios Condes de Perelada, Barones y Marquesesde Anglesola (en castellà), 1651.