Obre el menú principal

Maria del Carme Nicolau Massó

escriptora, periodista i traductora catalana s.XX

Maria del Carme Nicolau Massó, també coneguda com a Elsa Bernhard, Elisenda Mont-Clar –o Montclar–, Narcís Blau, Margarida Jordà, Florelle (Barcelona, 1901 - 20 de novembre de 1990) fou una escriptora, periodista, traductora catalana.[1]

Infotaula de personaMaria del Carme Nicolau Massó
Biografia
Naixement (es) María del Carme Nicolau Massó
1901
Barcelona
Mort 1990 (88/89 anys)
Activitat
Ocupació Traductora i periodista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

De família benestant vinguda a menys, aquesta poetessa, narradora, autora de literatura infantil, traductora, periodista i publicista va tenir la formació característica de les filles de la burgesia catalana de principis del segle XX. El domini de la llengua francesa no només li va permetre guanyar-se la vida (fent classes a l’Escola Suïssa, per exemple), sinó que va resultar fonamental per a la seva professionalització cultural en els espais de la literatura popular i de consum en català dels anys vint i trenta, dels quals és una figura destacada.[1]

Maria del Carme Nicolau va encetar la seva carrera literària en publicacions juvenils i, poc després, va començar a obtenir premis en certàmens floralescos. De 1926 en endavant, la seva activitat escrita es va concentrar a La dona catalana, exponent simultani tant de l’empenta cultural del moment (fruit de la reacció contra la repressió de la Dictadura de Primo de Rivera) com de la centralitat que estava adquirint el col·lectiu femení en el procés de normalització i modernització de les lletres catalanes. L’autora va esdevenir redactora d'aquesta revista el 1929, i se’n va acabar convertint en una de les ànimes; ho demostren tant el seu posterior ascens a redactora en cap i, ja durant la Guerra Civil, com a directora, com pel fet que hi publiqués més de set-cents textos. Responsable de seccions fixes com «Glosses del dia» (1929-1933) o «Tot passant» (1930-1933), no va parar de firmar poemes, proses, contes, traduccions, comentaris i articles d'actualitat (sobre política, societat, cultura i literatura), entrevistes i enquestes, consells de bellesa... en què, per bé que tocava qualsevol tema, la condició de la dona i allò que l’afectava fou un aspecte central. Alhora, va ser una de les principals signatures de la col·lecció Biblioteca La Dona Catalana, a la qual va donar novel·les originals i nombroses traduccions -les unes i les altres, adscrites al gènere rosa.[1]

En paral·lel amb aquesta producció, va col·laborar en altres periòdics (Mirador, La Nau, Diari de Sabadell, etc.) i va fer conferències en el marc d’un compromís polític doble: feminista i catalanista radical. El 1932, així mateix, havia entrat a treballar a Ràdio Barcelona, on va encarregar-se de l’espai matinal La paraula. Fidel al bàndol republicà, durant el conflicte armat va seguir participant activament en la vida cultural; entre altres coses, va fundar i dirigir la col·lecció La Novel·la Femenina amb Aurora Bertrana, on publicarà la seva obra Edelweiss (1937).[2]

El 1938 es va traslladar a Bellver de Cerdanya per tenir-hi la seva filla (fruit de la relació amb el periodista Josep Sarañana i Sedó) i posteriorment es va exiliar a França, on va vincular-se a escriptors i intel·lectuals com Josep M. Lladó i Pau Casals. Al cap d'uns tres anys, vist el decurs de la Segona Guerra Mundial (i descartada la possibilitat d'anar a Mèxic), va tornar a Barcelona.[1]

Represaliada políticament d’entrada –cosa que la va obligar a sobreviure com va poder–, a finals dels anys quaranta va poder reincorporar-se a la ràdio. A partir dels cinquanta, va col·laborar en revistes de Perpinyà, on va guanyar-se nous reconeixements literaris (entre els quals ressalta el grau de Mestra en GaI Saber), i va publicar diverses traduccions i obres en castellà (en bona part gràcies a la seva amistat amb Miquel Arimany). Sembla que també va fer algunes provatures teatrals com a actriu amateur i en qualitat d'autora.[1]

Un cop jubilada de Ràdio Barcelona, va treballar a temps parcial a l’Arxiu Històric de la Ciutat durant uns cinc anys. Una fractura de cadera la va deixar impossibilitada quan es trobava al llindar de la vuitantena. La seva mort el 1990, després d'anys d’inactivitat literariocultural, va tenir ben poc ressò.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Maria del Carme Nicolau Masó». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 31 juliol 2015].
  2. Bertrana, Aurora. Edelweiss : novel·la. Barcelona: Edicions Mediterrania, sèrie Novel·la femenina, any I, num. 1, 1937. OCLC 605983803.