Mariamne I (Μαριάμνη, Μαριάμμη) fou filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II. Aquest la va prometre a Herodes el Gran el 41 aC. L'enllaç no es va produir fins al 38 aC. En aquest moment Herodes estava assetjant Jerusalem i va deixar per un temps el setge per anar a Samària per consumar el matrimoni, en el que estava molt interessat per enllaçar la família herodiana amb la casa dels asmoneus o macabeus i reforçar la seva legitimitat com a rei.

Infotaula de personaMariamne I
Mariamne I.jpg
modifica
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Mort29 aC modifica
Causa de mortPena de mort modifica
Reina
modifica
Activitat
OcupacióSobirana modifica
Altres
TítolPrincesa modifica
FamíliaAsmoneus modifica
CònjugeHerodes el gran modifica
FillsAristòbul
Alexandre, fill d'Herodes
Salampsio (en) Tradueix modifica
ParesAlexandre Asmoneu modificaAlexandra the Maccabee (en) Tradueix modifica
GermansAristòbul de Judea modifica

El 36 aC Mariamne va influir per la deposició del gran sacerdot Ananel, i el càrrec fou donat a l'asmoneu (o macabeu) Aristòbul III, germà de Mariamne. Aristòbul va morir ofegat (segurament assassinat) el 35 aC. Herodes fou cridat davant Marc Antoni per respondre de la seva participació en aquesta mort (34 aC) i quan va marxar va donar ordes al seu oncle Josep que si era condemnat no deixés viva a Mariamne, que sospitava que Marc Antoni volia per a ell.

Herodes va poder tornar tranquil·lament i la seva mare Cipros i la seva germana Salomé I que havien estat avergonyides per Mariamne pel seu inferior naixement, van incitar a Herodes contra la seva dona; d'altra costat Mariamne es va assabentar de l'orde donada (sembla que per una relació poc clara amb Josep). Herodes va fer matar a Josep, acusat de revelar el secret, i va fer empresonar a Alexandra la mare de Mariamne (30 aC).

La caiguda de Marc Antoni, del que Herodes havia estat un lleial, el va obligar a anar a veure a Octavi (August) i oferir la seva lleialtat, i pel cas de què fos mort o empresonat, es va assegurar la successió en la seva casa fent matar al vell Hircà II, avi de Mariamne i va tancar a Mariamne i Alexandra a la fortalesa de Alexandrium, donant ordres a dos servidors de noms Soemos i Josep, de matar-les si no tornava. Soemos va revelar l'orde a Mariamne, i quan Herodes va tornar Mariamne li va mostrar una forta aversió i una vegada almenys li va retreure la mort del seu germà i avi.

Cipros i Salomé I van continuar instigant a Herodes i finalment Salomé va convèncer al porta copes de la cort de denunciar a Mariamne al·legant que li havia demanat administrar a Herodes una droga d'amor al seu vi; el porta copes fou sotmès a tortura i va revelar que Mariamne l'odiava perquè havia estat informada de l'orde de mort per Soemos. Aquest fou immediatament executat i Mariamne portada a judici acusada d'adulteri amb Soemos, i el mateix rei va dirigir l'acusació; els jutges no van poder fer res més que condemnar-la; Herodes li volia commutar la pena però Cipros i Salomé I van insistir que hi podia haver una revolta popular a favor de la casa dels asmoneus i l'havia de fer executar cosa que finalment va fer (29 aC o poc després). Del remordiment Herodes va agafar unes febres.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariamne I