Marian Amat i Carbó

Marian Amat i Carbó
	;
Biografia
Naixement	1883 ; Barcelona
Mort	1945 (61/62 anys)

Marian Amat i Carbó (Sants, 1883-1945) Va ser empresari, propietari d'un magatzem d'àrids Almacenes Amat, Almacenes de Depósitos y Silos, situat primer als molls del port. Era un lletraferit culte que va escriure poemes i petits articles, així com obres teatrals.

BiografiaModifica

Caricatura de Marian Amat i Carbó feta per Sunyol

Marian Amat va néixer i viure a Barcelona (1883-1945) al barri de Sants, al carrer de Santa Cecília 15. Era un catalanista d'esquerres afecte a la Segona República, amb un tarannà anarquista.^[1]

Va ser empresari, propietari d'un magatzem d'àrids Almacenes Amat, Almacenes de Depósitos y Silos, situat primer als molls del port. Fou un bon gestor de l'empresa i això li va permetre tenir una bona situació econòmica, sense ser ric.

Malgrat no tenir una formació reglada era un lletraferit culte que va escriure poemes i petits articles publicats esporàdicament a L'Esquetlla de la Torratxa o La Lonja: Órgano del Centro de Cereales, Legumbres y sus derivados, així com obres teatrals, publicades gairebé sempre a la col·lecció Catalunya Teatral dels germans Millà, els editors.

Aquesta afició pel teatre el va atansar als mitjans societaris i culturals del seu barri, vinculant-se estretament a l'Orfeó de Sants. Entre gener de 1938 i el 28 de gener de 1939 va escriure un dietari titulat Les víctimes i els “xupòpters” de la guerra: breus notes d'ambient (apunts imparcials d'un no bel·ligerant).^[2]

El seu tarannà i algunes de les seves qualitats queden reflectides a un petit escrit d'un amic que diu:

"De talla gegantina, sapat com un hércules i de cara molsuda i seriosa, en veure’l per primera vegada, o bé el prendreu per un turronaire d'Agramunt, o bé sentireu feblesa a les cames prenent-lo per “as” de la boxa. Mes, si hi parleu una mitja hora, no trigareu a convence-us de que aquelles manaces no són per desfer a ningú, i la tendresa que brolla dels seus ulls, us encoratjaran tot seguit a pujar-li a collibè".^[3]

Registre d'autoritat, segons la ISAAR (CPF)Modifica

ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

Tipus d'entitat: Persona

Forma autoritzada del nom: Amat, Marian, 1883-1945

Formes paral·leles del nom: Amat Carbó, Mariano (1883-1945)

Altres formes del nom: Amat Carbó, Marian (1883-1945) AACR; Amat Carbó, Marià

ÀREA DE DESCRIPCIÓ

Dates d'existència: 1883-1945

Nota biogràfica: Marià Amat Carbó va néixer a Barcelona l'any 1883. Va viure al barri de Sants, al carrer de Santa Cecília 15, i va ser propietari d'un magatzem d'àrids, Almacenes Amat, Almacenes de Depósitos y Silos, situat primer als molls del port i posteriorment al carrer d'Ausiàs March, núm. 157-159 de Barcelona. Segons el testimoni del seu net, el doctor Pere Pujol i Amat (1931-2013), era un catalanista d'esquerres afecte a la Segona República, amb un tarannà anarquista. Prova d'això són els molts poemes catalanistes, entre els quals destaquen L'estela dels segadors, Les muntanyes de la Pàtria. Florons de nostra història, Monjoies memorables. 1714-1932, Catalunya és immortal, Dugues gestes d'En Pere’l Gran. Desafiament amb en Carles d'Anjou, etcètera.

Lletraferit autodidacte, va escriure poemes i petits articles publicats esporàdicament a L'Esquetlla de la Torratxa o La Lonja ("Órgano del Centro de Cereales, Legumbres y sus derivados”), així com vint-i-una obres teatrals, publicades gairebé sempre a la col·lecció Catalunya Teatral, publicada a l'editorial dels germans Millà, i a la Impremta Innocent Porcar. Aquesta afició pel teatre el va atansar als mitjans societaris i culturals del seu barri, vinculant-se estretament a l'Orfeó de Sants. Entre gener de 1938 i el 28 de gener de 1939 va escriure Les víctimes i els "xupòpters" de la guerra: breus notes d'ambient (apunts imparcials d'un no bel·ligerant), un dietari amb anotacions consistents en el dia a dia de la ciutat durant l'últim any de la guerra.

Es va casar amb Dolors Serra amb la qual va tenir dos fills: Joaquim i Rosa. Va morir a Barcelona el 18 de maig de 1945, uns mesos després que ho fes la seva esposa Dolors Serra, que va morir el 12 d'agost de 1944.

Llocs:

- Barcelona, barri de Sants (ciutat de naixement i residència habitual, 1883-1945)

- Ripoll, (poble que va visitar i que va documentar posteriorment en un diari de viatge, 1934)

- Queralbs, (poble que va visitar. Es conserva la fotografia a la Font San Gil)

Probablement tingué relació amb altres llocs, però no apareix a la documentació del Fons.

Estatut jurídic:

Funcions, ocupacions i activitats:

Empresari propietari del magatzem d'àrids als molls del port de Barcelona i posteriorment al carrer Ausiàs March nº 157-159 de la mateixa ciutat. Poeta amateur guanyador de premis de poesia d'àmbit local i de jocs florals. Autor teatral amateur d'obres editades (21) i inèdites. Guanyador d'alguns concursos com per exemple “El nostre teatre” de l'any 1935 amb el sainet La placeta vella.

Atribucions o fonts legals: No és possible donar informació

Estructura interna / Genealogia:

Context general: Marian Amat va néixer a finals del segle xix, un període marcat políticament per la regència de la reina Maria Cristina -vídua d'Alfons XII- i el bipartidisme. Socialment va ser una època en què els moviments obrers van anar guanyant força, sobretot a Catalunya i Barcelona, les àrees més industrialitzades. El final de segle és marcat pel desastre de 1898, que va suposar el fi de d'època colonial d'Espanya (pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico) i va generar una gran decepció social a tots els nivells. En aquest context sorgeixen moviments reformadors a la política, amb Antonio Maura o José Canalejas com a caps de Govern.

Durant els anys de la I Guerra Mundial (1914-18) els moviments obrers van guanyant força, amb protestes per la situació derivada d'un país amb elits enriquides pel conflicte i una massa social empobrida. La convulsa situació social i els desastres militars al Marroc van portar finalment a que el govern passes mitjançant un cop d'estat al General Miguel Primo de Ribera, qui va mantenir una dictadura entre 1023 i 1930. Aquesta dictadura va caure a conseqüència de la crisi econòmica de 1929, donant pas a la Segona República. La polarització de la societat del país durant aquest període va comportar un alçament militar recolzat pels sectors conservadors, que va portar a l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) i a la dictadura del General Francisco Franco. Els primers anys de la postguerra, els últims de la vida de Marian Amat, van estar marcats per una època de gran carestia per al gruix de la població.

ÀREA DE RELACIONS

Relació 1

Nom de la persona relacionada: Serra i Cebrià, Dolors