Marie-Désiré Beaulieu

compositor francès
(S'ha redirigit des de: Marie Dessire Beauliu)

Marie-Désiré Martin-Beaulieu (París, 11 d'abril de 1791 - Niort, 21 de desembre de 1863) fou un compositor francès. El seu nom es pot trobar escrit també com ara Marie-Désiré-Martin Beaulieu.[1]

Infotaula de personaMarie-Désiré Beaulieu
Desire Beaulieu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie Désiré Beaulieu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1791 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Niort (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor musical
GènereLyric singing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRodolphe Kreutzer, Angelo Maria Benincori, Nicolas Roze i Étienne Nicolas Méhul Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Premis

El seu nom de naixement fou Marie-DésiréMartin, però va adoptar el cognom Beaulieu (traduïble com a Bell-lloc), provinent d'una masia familiar comprada pel seu avi en 1761, passant aleshores a ser Marie-Désiré Martin-Beaulieu o Marie-Désiré Beaulieu.[2]

Va rebre classes de Rodolphe Kreutzer, Benicourt i Étienne Nicolas Méhul. El 1810 amb només dinou anys guanyà el cobdiciat Prix de Rome. El 1835 s'establí a Niort i fundà l'Associació Filharmònica de l'Oestla qual contribuí molt a desenvolupar l'afició musical en aquella regió. A París fundà la Societat de cant clàssic, a la que llegà a la seva mort, 100.000 francs. Llavors ja es dedicà de ple a la composició, sent una de les seves moltes obres el famós Rèquiem que va escriure amb motiu de la mort de Méhul el 1819

A més dels llibres Mémoire sur ce qui reste de la musique de l'ancienne Grèce dans les premiers chants de l'Eglise (Niort, 1852) i Du rythme (París, 1852), va compondre les òperes Ninette à la cour, Anacréon i Philadelphie, i gran nombre d'oratoris, motets, cantates, cors, melodies i una missa.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica