Marina Ratner
Marina Evseevna Ratner (transliteració rus: Мари́на Евсе́евна Ра́тнер (Moscou, 30 d'octubre de 1938 - El Cerrito (comtat de Contra Costa), 7 de juliol de 2017)[1] va ser una matemàtica russa els treballs en teoria ergòdica de la qual van donar com a resultat diversos teoremes que porten el seu nom.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1938 Moscou (Rússia) |
| Mort | 7 juliol 2017 (78 anys) El Cerrito (Califòrnia) |
| Causa de mort | Accident vascular cerebral |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Universitat Estatal de Moscou |
| Director de tesi | Iàkov Sinai |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i matemàtic |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1975–) Universitat Hebrea de Jerusalem (1971–1975) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Theodore Warren Jones (en)  |
Premis | |
Biografia modifica
Ratner va néixer a Moscou, que llavors formava part de la Unió Soviètica, en el si d'una família de científics jueus. Aviat va mostrar predilecció per les matemàtiques i va estudiar aquesta disciplina a la Universitat Estatal de Moscou, llicenciant-se l'any 1961. En els seus anys universitaris va estar sota la influència del prestigiós matemàtic Andrei Kolmogórov, amb el qual es va interessar en la probabilitat, treballant fins i tot en algun dels seus grups de recerca. L'any 1965 va tornar a la Universitat de Moscou sota la supervisió de Iàkov Sinai.[3]
Es va doctorar l'any 1969 amb una tesi sobre la teoria ergòdica. De 1971 a 1974 va fitxar per la Universitat Hebrea de Jerusalem on investiga sistemes dinàmics geomètrics. Allí va conèixer el matemàtic Rufus Bowen que la convidarà a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i es va traslladar als Estats Units l'any 1975 amb una plaá com a professora assistent. L'any 1982 va aconseguir la plaça titular.
L'any 1987 va aconseguir la beca Guggenheim.[4] Al voltant de l'any 1990 va demostrar un nombre important de teoremes relatius a fluxos unipotents en espais homogenis coneguts com a teoremes de Ratner.[5]
Ratner va entrar a l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències l'any 1992, va ser premiada amb el Premi Ostrowski l'any 1993 i triada per a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el mateix any.[6][7] El 1994 va ser premiada amb el John J. Carty Award de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[8]
Algunes publicacions modifica
- «Strict measure rigidity for unipotent subgroups of solvable groups» (en anglès). Inventiones Mathematicae, 101, 1, 1990-12, pàg. 449–482. DOI: 10.1007/BF01231511. ISSN: 0020-9910.
- «On measure rigidity of unipotent subgroups of semisimple groups» (en anglès). Acta Mathematica, 165, 0, 1990, pàg. 229–309. DOI: 10.1007/BF02391906. ISSN: 0001-5962.
- Interactions Between Ergodic Theory, Lie Groups, and Number Theory (en anglès). Basel: Birkhäuser Basel, 1995, p. 157–182. DOI 10.1007/978-3-0348-9078-6_13. ISBN 978-3-0348-9897-3.
Referències modifica
- ↑ «In Memoriam». Department of Mathematics at University of California Berkeley. Arxivat de l'original el 2017-04-01. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Larry Riddle. «Biography of Marina Ratner». agnesscott.edu. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Marina Ratner al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «Awards Won Marina Ratner» (en anglès). John Simon Guggenheim Memorial Foundation.
- ↑ Morris, Dave. Ratner's theorems on unipotent flows (en anglès), 2005. ISBN 0-226-53983-0. Arxivat 2020-07-09 a Wayback Machine.
- ↑ «Membership list» (en anglès). Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, 27-10-2016.
- ↑ «The prize and the prize winners» (en anglès). Ostrowski Foundation.
- ↑ «John J. Carty Award for the Advancement of Science». National Academy of Sciences. [Consulta: 17 juliol 2017].
Bibliografia modifica
- Dave Witte Morris. Ratner’s theorems on unipotent flows, Univ. of Chicago Press, 2005, ISBN 978-0-226-53984-3 (anglès; Chicago Lectures in Mathematics, PDF 1,6 MB arΧiv:math/0310402)
- Manfred Einsiedler. Ratner´s Theorem, Jahresbericht DMV 108: 143-164, 2006.