Marina Vilalta i Fajula
Marina Vilalta i Fajula (Ogassa, 14 de juny de 1927)[1] és una pastora catalana considerada la pastora en actiu més vella de Catalunya.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1927  (96 anys)Ogassa (Ripollès) |
| Activitat | |
| Ocupació | pastora |
Premis
| |
Va néixer a Solanguit,[3] una casa humil d'Ogassa, i va tenir 11 germans. Els germans més grans eren fills del primer matrimoni de la seva mare, que quan enviudà es casà amb el germà del seu difunt marit.[2]
Des dels cinc anys va començar a pasturar les ovelles amb el seu pare.[4] De seguida va mostrar una gran estima pel bestiar, especialment les ovelles, que considera "els animals dels pobres". Va treballar en una fàbrica durant les nits durant una època. En casar-se es va traslladar a Cal Sibí de Bruguera i va tornar a la seva professió de pastora. Sempre ha dimensionat el seu ramat en funció de les hectàrees per aconseguir una alta qualitat de la carn.[5] Amb el seu ramat passeja cada dia pels peus del Taga.[6] Defensa que els requisits per la professió és "tenir fe amb el bestiar i amor".[4]
És bona coneixedora de cançons populars tradicionals, i com a tal va participar en enregistraments del festival Càntut amb set peces.[7]
Ha sortit de Catalunya només per anar a Mallorca per complir el somni d'experimentar què se sentia en volar, però va tornar el mateix dia a la tarda a Bruguera.[2]
A la dècada del 2020 esdevingué popular als mitjans de comunicació per ser considerada la pastora en actiu més vella de Catalunya en un moment que la professió estava en procés d'extinció. Per aquest motiu el març del 2022 va començar una recollida de signatures[8] que de seguida en va aconseguir 5.000, perquè fos reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, que li va ser lliurada aquell any.[5] En total es recollirien 5.800 signatures.[9] El mateix any també va rebre el premi Arrelat de la comarca del Ripollès.[6]
La Creu de Sant Jordi li fou lliurada:
"En reconeixement de la seva trajectòria vital, vinculada des del primer moment a la ramaderia, un ofici imprescindible que és patrimoni de la nostra cultura i història. La seva devoció pel camp, el treball amb el bestiar i el manteniment de les tradicions orals de la comarca del Ripollès, participant en festivals com el Càntut, són exemples de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen."[10]
L'octubre de 2023 el periodista Abraham Orriols va publicar Una vida a les muntanyes, un llibre on es recull la biografia de Marina Vilalta.[11]
Referències modifica
- ↑ Alfaro Lucas, Anna. «La creació es diu Marina». LA MIRA. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 NacióRipollès. «La pastora en actiu més vella del país, guardonada amb la Creu de Sant Jordi | NacióRipollès». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ «Solanguit» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Creu de Sant Jordi per a la pastora de Bruguera Marina Vilalta». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Qui és Marina Vilalta, la pastora en actiu més vella de Catalunya?». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Alcázar, Marta. «Marina Vilalta, pastora de "los animales de los pobres" a los 95 años y Creu Sant Jordi por un oficio que se apaga» (en castellà), 30-06-2022. [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ «Cerca - Càntut». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ NacióRipollès. «Petició de la Creu de Sant Jordi per a la pastora en actiu més vella de Catalunya | NacióRipollès». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ Alcázar, Marta. «Marina Vilalta, pastora de "los animales de los pobres" a los 95 años y Creu Sant Jordi por un oficio que se apaga» (en castellà), 30-06-2022. [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ «Marina Vilalta i Fajula». [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ «Un llibre recull la vida de Marina Vilalta, la pastora més gran de Catalunya amb 96 anys». El 9 nou, 09-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].