Mario Zafred

Mario Zafred
Biografia
Naixement	2 març 1922 ; Trieste (Itàlia)
Mort	22 maig 1987 (65 anys); Roma
Formació	Acadèmia Nacional de Santa Cecília ; Conservatori de Música Benedetto Marcello de Venècia
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	compositor, crític musical, director d'orquestra, compositor de bandes sonores
Ocupador	Acadèmia Nacional de Santa Cecília
Gènere	Òpera

Mario Zafred (Trieste, 2 de març de 1922 - Roma, 22 de maig de 1987) va ser un compositor, director d'orquestra i crític musical italià. A més de composicions clàssiques per a la sala de concerts, també va compondre diverses bandes sonores per al cinema italià en la dècada de 1950.

Biografia

Mario Zafred va néixer a la regió italiana de Friül-Venecia Júlia. El 1946, Zafred va estudiar composició amb el seu conegut compatriota Ildebrando Pizzetti a l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma.^[1] Després d'acabar els seus estudis, va treballar com a crític musical al diari italià L'Unità a partir de 1949.^{[cal citació]} D'acord amb les seves conviccions polítiques, va utilitzar un llenguatge formal simplificat en la seva pròpia música, semblant als models dels coneguts compositors soviètics. Les seves obres clàssiques inclouen cinc simfonies, una cantata per a viola i orquestra, diversos quartets de corda, tres trios de piano i un concert per a 2 pianos.^[2]

A la dècada de 1950 també va compondre algunes partitures de pel·lícules per al cinema italià. Entre altres coses, les dues bandes sonores dels drames de Carlo Lizzani Atenció! Bandits! i Crònica dels pobres amants. Per a aquest últim film va rebre el Nastro d'argento a la millor banda sonora l'any 1954. També va escriure la música per a la comèdia de Valerio Zurlini Le ragazze di San Frediano i per al drama de Francesco Maselli La donna del giorno, amb Virna Lisi al paper principal. També va treballar amb els directors Gianni Puccini i Tullio Covaz. La seva darrera composició cinematogràfica va ser creada l'any 1958 per a la comèdia Giovani mariti del director Mauro Bolognini.^{[cal citació]}

A més de la seva tasca com a compositor i director d'orquestra, va ser director artístic de l'Òpera de Roma de 1968 a 1974 i president de l'Acadèmia Santa Cecília de 1973 a 1983.^{[cal citació]}

Premis

Nastro d'argento, a la categoria Millor banda sonora per la pel·lícula Crònica de pobres amants.^{[cal citació]}

Filmografia (selecció)

Llargmetratges

1951: Achtung! Banditi!
1951: Il capitano di Venezia
1952: Una croce senza nome
1954: Cronache di poveri amanti
1955: Le ragazze di San Frediano
1957: La donna del giorno
1958: Giovani mariti

Bibliografia

[1]-Robert Schumann, Grup de treball per a la música escolar i l'educació musical general, Associació de professors de música de les escoles secundàries de Baviera, Robert Schumann Society (Frankfurt am Main, Alemanya), Associació d'oratoris i cors de cambra alemanys, Associació d'escoles de cant, Associació d'Orquestres i Directors de cor: Nova revista de música, volum 126., Söhne de B. Schott, 1965, pàg. 211

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://books.google.cat/books?id=Ipk7AQAAIAAJ&q=%22Mario+Zafred%22+1922&dq=%22Mario+Zafred%22+1922&hl=ca&sa=X&ei=E15sVKWCEYOXOI7HgKAE/In: Peter Hollfelder: Geschichte der Klaviermusik: Western continental Europe., F. Noetzel, Heinrichshofen-Bücher, 1989, S. 604
↑ Biographische Daten von Mario Zafred in: Baker's Biographical Dictionary of Musicians, von Nicolas Slonimsky, Schirmer Books, 1958, S. 1835

[Mario,_I-1] {[enllaç sense format]} https://books.google.cat/books?id=Ipk7AQAAIAAJ&q=%22Mario+Zafred%22+1922&dq=%22Mario+Zafred%22+1922&hl=ca&sa=X&ei=E15sVKWCEYOXOI7HgKAE/In: Peter Hollfelder: Geschichte der Klaviermusik: Western continental Europe., F. Noetzel, Heinrichshofen-Bücher, 1989, S. 604

[Mario,_II-2] Biographische Daten von Mario Zafred in: Baker's Biographical Dictionary of Musicians, von Nicolas Slonimsky, Schirmer Books, 1958, S. 1835

[1]

[2]