Marquesat d'Olivart
El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.[1][2]
 | |
| Tipus | marquesat  |
|---|---|
| Primer titular | Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart |
| Rei | Papa Lleó XIII |
| Data | 7 de juliol de 1882 |
| Estat | Espanya |
| Segona creació | |
| Primer titular | Ramon Jordi de Dalmau i Falces |
| Concessió | Alfons XIII 8 d'abril de 1929 |
| Actual titular | Gonzalo Orellana i de Dalmau |
El títol havia estat creat, com a pontifici, el 7 de juliol de 1882, pel Papa Lleó XIII a favor de Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (1861-1928),[3] Senyor de Gelida, Doctor en Dret Civil i Canònic, professor de les Universitats de Barcelona i Madrid. Va ser diputat a Corts pel Partit Liberal Conservador (1896-1902), especialitzat i mestre en Dret Internacional.
El títol va ser convertit en espanyol l'any 1929. L'actual titular, des de 1977 -i en sentència confirmatòria de 1994-, és Gonzalo Orellana i de Dalmau.
Marquesos d'Olivart modifica
| Titular | Periodo | |
|---|---|---|
| Creació por el Papa Lleó XIII | ||
| I | Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart | 1882-1928 |
| I | Ramon Jordi de Dalmau i Falces | 1928-1929 |
| Conversió en títol espanyol per Alfons XIII | ||
| I | Ramon Jordi de Dalmau i Falces | 1929-1970 |
| II | Gonzalo de Orellana-Pizarro i Dalmau | 1977-actual titular |
Història dels Marquesos de Olivart modifica
- Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (1861-1928), I marquès (pontifici) d'Olivart, Senyor de Gelida, Doctor en Dret Civil i Canònic, Diputat a Corts, Expert i mestre en Dret Internacional.
- Va casar amb Rita de Falces Machado Azara.
- El va succeir el seu únic fill home:
- Ramon Jordi de Dalmau i Falces, II marquès (pontifici) d'Olivart.
Convertit en títol espanyol, en 1929, pel rei Alfons XIII, a favor del mateix titular:
- Ramon Jordi de Dalmau i Falces, († en 1970), I marquès d'Olivart.[4]
- Va casar amb Matilde Pérez del Pulgar.
Li va succeir, en 1977, Gonzalo de Orellana i de Dalmau, però aquesta successió va ser anul·lada en 1986. No obstant això, per sentència de l'Audiència Nacional, en 1994, va ser reconegut, aquesta vegada definitivament, com a successor:
- Gonzalo de Orellana-Pizarro i Dalmau, II marquès d'Olivart, fill de María del Carmen de Dalmau i Falces, germana del I marquès d'Olivart.
- Va casar amb Elisa Ruiz de Elvira Bellón
Referències modifica
- ↑ Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
- ↑ «Marquesat d'Olivart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Armand de Fluvià i Escorsa «Títols pontificis concedits a catalans» Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine., Paratge, núm. 10, (1999).
- ↑ Ascendència de Ramon Jordi de Dalmau i Falces a geneall.net