Martí Gimeno i Massaguer
Martí Gimeno i Massaguer (Torroella de Montgrí, 1889 – Buenos Aires, 1971) va ser pintor, escultor i crític d'art.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
| Mort | 1971 (81/82 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
Biografia modifica
Va ser fill i deixeble del pintor Francesc Gimeno[1] i el gran de cinc germans. Als 14 deixà els seus avis torroellencs[2] amb qui vivia, i es traslladà a Barcelona per a ampliar la seva formació artística, cosa que feu amb el seu pare i a l'"Ateneu Obrer Barceloní". Es feu membre del Cercle Artístic i formà part del grup Els Negres, que continuava la línia ombrívola del postmodernisme de Nonell. De l'obra de Gimeno d'aquest període es poden remarcar els dibuixos al llapis carbó, sovint de paisatges urbans, i els guaixos acolorits que recorden el fauvisme francès; i un retrat en pedra del seu pare (1905).
Al cap de poc, deixà la família i marxà a Girona[2] on es feu amb el grup encapçalat per l'arquitecte Rafael Masó, l'escriptor Miquel de Palol i el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina i Figueras.[3] Entre desembre del 1909 i setembre del 1910 col·laborà amb en Masó en el projecte d'una font destinada als jardins de la Casa Coll a Borrassà.[4] En la seva faceta d'escultor, Martí Gimeno fa el 1910 un Manelic (el personatge de Guimerà) a Girona.
Al desembre del 1910[2] Gimeno emigra sobtadament a l'Argentina, ben possiblement per evitar el servei militar i -de retruc- la guerra d'Àfrica (en un cas paral·lel al músic i compositor Agustí Borgunyó, que emigrà als Estats Units el 1915). Treballà a la "Compañía de Ferrocarriles del Sur" sense, però, deixar de pintar i esculpir. El seu estil artístic oscil·lava en un caràcter més conservador i unes provatures a mig camí entre el primitivisme i l'expressionisme; el 1935 participà en l'"Exposición de artistas catalanes" del Casal Català de Buenos Aires. Signant M.G.Massaguer encetà paralel·lament una tasca de crítica artística als diaris La Razón i La República i a revistes del col·lectiu català a l'Argentina, com Catalunya[5] alhora que enviava articles d'art a la revista Emporion de Torroella de Montgrí en els anys trenta. D'Amèrica estant encara exposà a la Galeria Athenea de Girona el 1916 i a les Galeries Dalmau de Barcelona l'any 1916[6] primerament, i posteriorment als 1917 i 1926.
En el Museu Espanyol d'Art Contemporani de Madrid s'hi conserva un Tors seu.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Francesc Fontbona La crisi del Modernisme artístic Barcelona: Curial, 1975
- Mariona Seguranyes Martí Gimeno i el paisatge del Montgrí, a Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí Girona: Museu d'Art de la Mediterrània Can Quintana-Museu d'Art de Girona, 2007
- B. Catllar Martí Gimeno i Massaguer, a Artistes. Masó. Artesans Girona: Museu d'Art de Girona, 2006
Notes i referències modifica
- ↑ Nascut a Tortosa, Francesc Gimeno vivia sobretot a Barcelona, encara que entre el 1890 i els anys 10 passava temporades a Torroella de Montgrí, el poble de la seva esposa (Jordi Àngel, Carbonell i Pallarès «Gimeno i Torroella». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1989, p. 63-64 [Consulta: 22 agost 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sugrañes, Mariona «El Baix Empordà, punt neuràlgic de l'obra i el personatge de Francesc Gimeno». Papers del Montgrí, 28, 2007, p. 7-26 [Consulta: 22 agost 2013].
- ↑ «Joan Baptista Coromina Figueras».
- ↑ «Epistolari de Joan B. Coromina».[Enllaç no actiu]
- ↑ Martí va ser director artístic de la revista Catalunya durant setze anys
- ↑ En una exposició organitzada pels seus amics Masó i Coromina, que exhibí teles pintades entre 1904 i 1905 a Torroella