Martin Klein

Lluitador estonià

Martin Klein (Tarvastu, Estònia, Imperi Rus, 12 de setembre de 1884 - Tarvastu, URSS, 11 de febrer de 1947) va ser un lluitador estonià que va competir com a membre de l'Imperi Rus a començaments del segle XX i que va donar a Estònia la seva primera medalla olímpica.[1]

Plantilla:Infotaula personaMartin Klein

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Tarvastu Rural Municipality (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Tarvastu Rural Municipality (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEstònia Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólluitador amateur Modifica el valor a Wikidata
Esportlluita amateur Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1912Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - lluita grecoromana masculina pes mitjà  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Rússia Finlàndia
Lluita grecoromana
Jocs Olímpics Anells olímpics
Argent Estocolm 1912 Pes mitjà

El 1912 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estocolm, on guanyà la medalla de plata de la categoria del pes mitjà de lluita grecoromana.[2] A semifinals es va enfrontar contra el finlandès Alfred Asikainen,[3] en un enfrontament que va durar onze hores i quaranta minuts, i que continua sent el combat de lluita lliure més llarg de la història.[4] El cansament d'aquest llarg combat va fer que Klein es retirés de la final per l'esgotament, amb la qual cosa Johansson va guanyar la medalla d'or.[3]

El 1910 Klein havia guanyat el primer títol, en els campionats de Sant Petersburg en categoria de pes lliure. El 1913 va disputar el Campionat Mundial, però una lesió l'obligà a retirar-se. El mateix any va guanyar el títol de pes pesat rus. Durant la Primera Guerra Mundial va servir a l'exèrcit rus i més tard va participar en la Guerra d'Independència d'Estònia. El 1919 passà a exercir d'entrenador de lluita lliure per tal de preparar els lluitadors estonians pels Jocs Olímpics de 1920. En aquests jocs se li va oferir disputar-los, però es va negar en favor dels joves. Klein va continuar entrenant i competint fins a 1937. Va morir com a conseqüència d'una hèrnia i va ser enterrat al cementiri Tarvastu. Des de 1962 té lloc el Memorial Martin Klein, una competició internacional de lluita grecoromana a Viljandi.[2]

Referències

modifica
  1. «Exhibition "For the First Time in London" introduces London 2012 Games and the Estonian Olympic history». British Embassy, Tallinn. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2019. [Consulta: 11 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 «Martin Klein Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2012. [Consulta: 6 febrer 2017].
  3. 3,0 3,1 Lamont, Tom «The 10: longest encounters». The Guardian, 04-01-2009 [Consulta: 8 juliol 2012].
  4. Scrivener, Peter «Olympic countdown - 11 days - Great grappling». BBC Sport, 28-07-2008 [Consulta: 8 juliol 2012].