Obre el menú principal

Martinians

grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals

Els martinians van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1430 i 1517.

Infotaula d'ordeMartinians
FrancescoCoA PioM.svg
Emblema dels Frares Menors (i, en general, de la família franciscana)
Tipus Mendicant
Nom oficial Orde de Frares Menors (sota les Constitucions martinianes)
Sigles O.F.M.
Altres noms capistranesos
Hàbit Marró, amb caputxa curta, cenyit per una corda
Lema Pax et bonum (Pau i bé)
Objectiu Tasques pastorals, apostolat i predicació, amb major austeritat i pobresa que l'orde conventual
Fundació 1430, Assís per sant Joan de Capistrano, com a reforma de l'Orde de Frares Menors
Aprovat per Capítol general de l'Orde de Frares Menors (aprovació definitiva per Martí V, 15 de març de 1431), en juny de 1430
Regla Primera regla (1209, perduda); regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les tres per Sant Francesc
Constitucions Constitucions martinianes de Joan de Capistrano
Patrons Sant Francesc d'Assís
Supressió 1517, integrats als franciscans observants per Lleó X
Branques i reformes És una reforma que volia unificar els franciscans conventuals i els franciscans observants
Fundacions destacades Estrasburg
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi hagué
Persones destacades Martin Doering
Modifica les dades a Wikidata

En un moment de voluntat de reforma en l'orde, que volia retornar a l'esperit d'austeritat original i reunificar-ne les diferents branques sota una sola autoritat jurídica, el capítols dels frares menors va aprovar a Assís, el juny de 1430, les anomenades Constitucions martinianes (pel papa Martí V), obra sobretot de Joan de Capistrano. Plantejaven una reforma moderada, encara que advocava per la pobresa i la renúncia als privilegis adquirits per l'orde amb el temps. Els franciscans observants renunciaven al vicari general i als provincials, confirmant l'autoritat dels superiors; els conventuals acceptaven la declaració pontifícia de Nicolau III Exiit qui seminat, que demanava una veritable observança de la pobresa. No obstant això, els franciscans conventuals no les acceptaren per trobar-les massa rigoroses, alhora que tampoc les volgueren els franciscans observants per massa laxes.

Només van ésser vigents en algunes províncies del centre d'Europa, on el ministre (després general) Martin Doering les va aplicar. El papa Pau II les va confirmar per a les províncies d'Estrasburg i Saxònia, que tenien un ministre i un visitador propis però mai no van assolir més difusió.

Van ser suprimits, com d'altres reformes similars, per Lleó X el 1517.


Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica