Mary Kaldor

economista britànica

Mary Henrietta Kaldor CBE[1] (nascuda el 16 de març de 1946)[2] és un acadèmica britànica, que exerceix de professora de governança mundial a la London School of Economics, on és també la directora de la Unitat de Recerca de Seguretat Humana i Societat Civil. Ha estat una figura clau en el desenvolupament de la democràcia cosmopolita escrivint textos sobre globalització, relacions internacionals i intervenció humanitària, societat civil global i governança mundial, així com del que s'anomena noves guerres.

Infotaula de personaMary Kaldor
Mary Kaldor crop.jpg
modifica
Biografia
Naixement16 març 1946 modifica (73 anys)
Regne Unit (Regne Unit) modifica
Dades personals
FormacióSomerville College (Oxford) modifica
Activitat
Camp de treballRelacions internacionals modifica
OcupacióCatedràtica i economista modifica
OcupadorLondon School of Economics modifica
Família
PareNicholas Kaldor modifica
GermansFrances Stewart (en) Tradueix modifica

Abans de treballar a la London School of Economics, desenvolupà la seva tasca a l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI) mantenint-se actualment a la junta rectora de l'organització.[3] També treballà a la Unitat de Recerca de Política Científica de la Universitat de Sussex, on treballà de prop amb l'economista anglès Christopher Freeman.

Fou membre fundadora del moviment de desarmament nuclear europeu, editant l'European Nuclear Disarmament Journal (1983–88). També fou fundadora i copresidenta de l'Assemblea de Ciutadans de Hèlsinki,[4] i membre fundadora del Consell Europeu de Relacions Exteriors.[5] També escrigué per OpenDemocracy.net,[6] pertanyé al tauler de voluntaris fiduciaris (board of trustees) de la Hertie School of Governance, i al consell editor de la publicació Stability: International Journal of Security and Development. També es decalarà admiradora del Grup Wentworth de Científics Compromesos.

En una entrevista de 2008 digué: «La comunitat internacional comet un terrible terrabastall onsevulga que vagi»:

És difícil trobar un sol exemple d'intervenció humanitària durant la dècada de 1990 que pugui ser declarada inequívocament un èxit. Especialment després de Kosovo, el debat sobre si es poden aplicar els drets humans a través de mitjans militars és més intens que mai. A més, les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, les quals han estat justificades en termes humanitaris, han qüestionat més que mai els casos d'intervenció.

És filla de l'economista Nicholas Kaldor[7] i Clarissa Goldschmidt, un llicenciat en Història del Somerville College de la Universitat d'Oxford. És també la germana de Frances Stewart, professora del Departament de Desenvolupament Internacional d'Oxford (ODID), de la Universitat d'Oxford. La família es traslladà a l'oest de Cambridge cap el 1950.[8] Kaldor començà la seva carrera amb un grau interdisciplinari de filosofia, política i economia a la Universitat d'Oxford.[6]

Bibliografia seleccionadaModifica

Llibres
  • (1978). The disintegrating West. New York: Hill and Wang. ISBN 9780809039043.
  • (1990). The imaginary war: understanding the East-West conflict. Oxford & Cambridge: Blackwell. ISBN 9781557861801.
  • (2003). Global civil society: an answer to war. Cambridge: Polity Press. ISBN 9780745627588.
  • (2007). Human security: reflections on globalization and intervention. Cambridge: Polity Press. ISBN 9780745638546.
  • (2012). New & old wars: organized violence in a global era (3a ed.). Stanford: Stanford University Press. ISBN 9780804785495.

2a edició, ISBN 9780745638638 1a edició, ISBN 9780804737227

Capítols en llibres
  • (2009), "Protective security or protection rackets? War and sovereignty", a Kanbur, Ravi; Basu, Kaushik: Arguments for a better world: essays in honor of Amartya Sen, volum II: Society, institutions and development, Oxford i Nova York: Oxford University Press, pp. 470–487, ISBN 9780199239979.
Articles de revista
  • (2013). "In defence of new wars" a: Stability: International Journal of Security and Development, Ubiquity Press. 2 (1): 4. doi:10.5334/sta.at.

ReferènciesModifica

  1. «London Gazette, New Year's Honours Diplomatic and Overseas List 2001» (en anglès). London-Gazette.co.uk, 31-12-2001. [Consulta: 25 juliol 2017].
  2. «Kaldor, Mary» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 5 octubre 2014].
  3. «Governing Board» (en anglès). SIPRI.org. [Consulta: 26 juliol 2017].
  4. «Boards - Mary Kaldor» (en anglès). OpenSocietyFoundations.org. [Consulta: 8 agost 2017].
  5. «European Council on Foreign Relations "Council"» (en anglès), 16-11-2006. Arxivat de l'original el 11/10/2007.
  6. 6,0 6,1 «Mary Kaldor» (en anglès). OpenDemocracy.net. Arxivat de l'original el 2009-07-09.
  7. «Interview: 'The international community makes a terrible mess wherever it goes'» (en anglès). TheGuardian.com, 01-04-2008. [Consulta: 25 juliol 2017].
  8. Toye, John. Overcoming the persistence of inequality and poverty. Houndsmill, Basingstoke, Hampshire New York: Palgrave, 2011. ISBN 9780230249707. «Social wellbeing and conflict: themes from the work of Frances Stewart» 

Enllaços externsModifica