Mary Lowndes
Mary Lowndes (1857-1929) fou una artista de vitralls anglesa, que va cofundar l'estudi i taller de vidrieres Lowndes and Drury el 1897. Fou una dirigent del moviment Arts and Crafts, pel seu treball de vidrieres, el seu reeixit estudi-taller, i per obrir portes a altres dones artistes de vidrieres. Fou molt activa en el moviment sufragista, fou presidenta de la Lliga de Sufragi d'Artistes, i va crear cartells per a ajudar al moviment.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1856 Dorset (Anglaterra) |
| Mort | 28 febrer 1929 (72 anys) Buxted (Anglaterra) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Slade School of Fine Art |
| Activitat | |
| Ocupació | vitraller, editora |
| Moviment | Arts and Crafts |
Primers anys modifica
Mary Lowndes nasqué al 1857, filla del rector de l'església de Santa Maria, a Sturminster Newton, a Dorset. Va rebre formació artística en la Slade School of Fine Art de Londres.[1] Quan acabà els estudis d'art, fou assistent del destacat dissenyador de vidrieres Henry Holiday i treballà en el seu estudi-taller. La primera finestra que Mary va pintar fou una finestra de dues llums titulada Alimenta les meues ovelles, acabada el 1893 per a l'església de Sant Pere, a Hinton St. Mary, a Dorset.[2]
Mary Lowndes vivia a Chelsea, on tenia el seu estudi; però no hi havia cap taller a prop per a acabar el treball de vidrieres. Viatjava a Southwark, a l'estudi-taller de Britten i Gilson, on triava els vidres de colors per als seus encàrrecs, pintava els vidres i supervisava l'encesa i l'envidrament de les finestres. Mary treballà com a dissenyadora de vidrieres per a James Powell & Sons des del 1887 fins al 1892.[1]
Fou una de les primeres dones a treballar professionalment en vidrieres en la dècada del 1890. "Les dones, generalment amateurs, poden dissenyar ocasionalment finestres i fins i tot participar-ne en l'execució, però rares vegades o mai n'exerciren tot l'art de manera independent com un treball professional a temps complet".[2]
Lowndes i Drury modifica
Mentre treballava al taller de Britten i Gilson, Mary Lowndes conegué l'artista de vidrieres Christopher Whall. Mary admirava les seues vidrieres innovadores, i els seus primers treballs mostren la seua influència.[2] El 1897, amb el suport de Whall, Mary obrí el seu propi estudi-taller amb Alfred J. Drury. Drury era el capatàs del taller de Britten i Gilson i coinstructor de vidrieres amb Whall a l'Escola Central d'Arts i Oficis.
El nou estudi-taller de Chelsea s'anomenà Lowndes i Drury.[3] La crearen per a satisfer les necessitats de la nova escola d'artistes independents associada al moviment emergent Arts and Crafts. L'estudi-taller proporcionaria les instal·lacions per a permetre als artistes treballar en totes les etapes dels seus encàrrecs de vidrieres, des del disseny fins a la selecció de vidres, pintura i esmaltat.[2]
Lowndes va gestionar el nou negoci amb Drury; decidí, però, no ser la dissenyadora cap del taller. Igual que altres clients de tallers, emprà instal·lacions per a treballar en els seus encàrrecs. La seua vidriera era molt preuada i tenia una gran demanda, i el seu treball es pot veure en esglésies parroquials d'Anglaterra i Gal·les.[1]
El 1906, amb la necessitat d'instal·lacions més grans, Lowndes i Drury fundaren Glass House, a Lettice Street, Fulham. Era un estudi i taller de vidrieres construït expressament, dissenyat per Christopher Whall i Drury. Va atraure molts artistes, com ara Wilhelmina Geddes i Robert Anning Bell. A principis del segle XX, era l'estudi-taller més important de vidrieres associat al moviment Arts and Crafts.[2][4]
Mary Lowndes es va involucrar en el moviment pel sufragi, en la dècada del 1890. El 1899, va assistir al Congrés Internacional de Dones a Londres.[3] Al gener del 1907, fundà The Artists 'Suffrage League (ASL) per a crear cartells, postals, targetes de Nadal i pancartes per a esdeveniments sufragistes.[5] En fou presidenta i Barbara Forbes, la seua companya, n'era la secretària.[6]
Entre 1903 i 1914, els mètodes utilitzats pel moviment del sufragi començaren a canviar i en feren manifestacions i altres activitats de propaganda. La formació de Mary Lowndes com a artista de vidrieres va fomentar l'ús de formes agosarades i els colors intensos, amb combinacions cridaneres de verd i blau, magenta i taronja.[6] Va escriure una guia al 1910 per a ajudar les dones a crear els seus propis estendards i pancartes. Aquestes pancartes es dissenyaren amb imatges femenines, flors, llums, petxines, raigs de sol, cors alats; i per a honrar heroïnes com Boadicea, Elizabeth Fry, Florence Nightingale, Marie Curie, Josephine Butler, Jane Austen, Mary Wollstonecraft, Charlotte Brontë, etc., i es dugueren en milers de diferents esdeveniments sufragistes de l'època, com ara la Desfilada de Grans Dones de Londres del 1909, el míting de Hyde Park del 1910, De la Presó a la Ciutadania del 1911, Peregrinació pel Sufragi Femení del 1913, i en la gran processó fúnebre d'Emily Wilding Davison, màrtir del moviment del sufragi que es va llançar sota el cavall del rei en el Derby d'Epsom.[7][5] Hi ha un àlbum amb els dissenys de pancartes originals de Mary Lowndes (en paper en aquarel·la i sovint acompanyats de mostres de tela) a la Biblioteca de Dones de la London School of Economics.[8]
Mary Lowndes també participà en el comité executiu de la Unió Nacional de Societats de Sufragi de Dones.[9]
Va ser membre del comité de la feminista The Englishwoman's Review i hi va col·laborar.[3]
Vida personal modifica
La parella de Mary Lowndes fou Barbara Forbes, la secretària de la Artists 'Suffrage League.[3]
Lowndes va morir el 1929 i la soterraren a Buxted, East Sussex, Anglaterra.[3]
Treball de vidrieres seleccionat modifica
- All Saints' Church, Childwall, Liverpool
- Holy Innocents, Lamarsh, Essex (a scheme of three windows over several years)
- Holy Trinity, Aberaeron, Ceredigion
- St Andrew, Boxford, Berkshire
- St Andrew, Meonstoke, Hampshire
- St Andrew, Ufford, Cambridgeshire (the entire chancel scheme)
- St Christopher, Haslemere, Surrey
- St Erme, St Erme, Cornwall
- St George's Church, Altrincham, Cheshire
- St John the Baptist, Snape, Suffolk
- St John the Baptist, Wittersham, Kent
- St Leonard, Heston, London
- St Margaret, Mountain Ash, Rhondda Cynon Taff
- St Mark, Marylebone, London
- St Mary, Ewshot, Hampshire
- St Mary, Linton, Cambridgeshire
- St Mary, Pimlico, London
- St Mary, Spittal, Pembrokeshire
- St Mary, (Sturminster Newton), Dorset - 2 windows
- St Mary, Welwyn, Hertfordshire
- St Mary and St Blaise, Boxgrove, Sussex
- St Peter, Great Cheverell, Wiltshire
- St Peter, Henfield, Sussex
- St Peter, Machynlleth, Powys
- St Peter, Shropham, Norfolk
- St Tydecho, Cemaes, Powys
- St Yeghiche (Armenian), Kensington, London
Reconeixement pòstum modifica
El nom i la imatge de Mary Lowndes (i els d'altres 58 dones que lluitaren pel sufragi) són al pedestal de l'estàtua de Millicent Fawcett al Parliament Square, Londres, inaugurada al 2018.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mary Lowndes (1857-1929)». Stained Glass in Wales. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cormack, Peter. Arts & Crafts Stained Glass. Paul Mellon Centre, 2015. ISBN 978-0300209709.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Routledge, 2003, p. 358. ISBN 1135434026.
- ↑ Stuff, Good. «The Glass House, Town, London». [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Helena Reckitt (Consultant Editor), Lucinda Gosling, Hilary Robinson & Amy Tobin. The Art of Feminism. Tate Publishing, 2019.
- ↑ 6,0 6,1 Lisa Tickner "Banners and Banner-Making". In Vanessa R. Schwartz and Jeannene M. Przyblyski, "The Nineteenth Century Visual Culture Reader". Routledge, 2004, Londres i Nova York.
- ↑ Hunter, Clare. Threads of life : a history of the world through the eye of a needle. Londres: Sceptre (Hodder & Stoughton), 2019, p. 131. ISBN 9781473687912. OCLC 1079199690.
- ↑ The art of feminism : images that shaped the fight for equality, 1857-2017. 2018, 2018-10-23. ISBN 978-1-4521-6992-7. OCLC 1019633770.
- ↑ Lago, Mary. (1995). Christiana Herringham and the Edwardian Art Scene. University of Missouri Press. p. 287, ISBN 0826210244
- ↑ «Millicent Fawcett statue unveiling: the women and men whose names will be on the plinth». iNews. [Consulta: 25 abril 2018].