Vilanoveta (Hortoneda de la Conca)
Vilanoveta, també anomenada Vilanova, Vilanova de Pessonada o Mas de Vilanova, és un vell poble d'hàbitat dispers, ara despoblat, de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, de l'actual de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Conca de Dalt  | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 606,1 m | |||
Juntament amb els pobles d'Hortoneda, Herba-savina i Pessonada, les caseries de bordes dels Masos de la Coma i Segan i els despoblats medievals de Perauba i Senyús formava aquest terme d'Hortoneda de la Conca. Anteriorment, depenia de Pessonada.
En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs, sota el títol de Vilanova de Pessonada i son batlliu[1] (uns 50 habitants). Fins a l'extinció dels senyorius, el 1831, pertangué a la jurisdicció dels marquesos de Pallars, vescomtes de Vilamur i ducs de Cardona i de Segorb.
La seva església parroquial, actualment en ruïnes, era dedicada a sant Martí. Al sud-oest d'aquesta església hi ha també les restes de l'església romànica de sant Pere, al paratge conegut com els Casalots, on hi hagué el poble antic del Mas de Vilanova, enfilat dalt d'un serrat damunt de la riba dreta del riu de Carreu.
Les darreres cases subsistents d'aquest veïnat foren Casa Toà (l'única que es manté dempeus), Casa Janotet i Casa Boer (les dues actualment en ruïnes).
La tradició oral popular deia dels de Vilanoveta, botons de bragueta, per fer rima amb el nom del poble.
Als volts de Vilanoveta es conserva un bon nombre de fortificacions de la Guerra Civil, a causa d'haver estat escenari de primera línia del Front del Pallars.
Vegeu també modifica
Vegeu la llista de Topònims del Mas de Vilanova presents a la viquipèdia.
Referències modifica
- ↑ Lo Rector, en Mir, Casa de Pau Mir, en Segú, Pere Boer, Casa d'en Torrent, Casa d'en Santa, en Gassa, Casa de Perot Toar i Casa d'Antoni Bastida. Iglésies 1981, p. 91.
Bibliografia modifica
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "El Pont de Claverol. Hortoneda de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Personada y Mas de Vilanoveta". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanoveta |
