Mas del Totosaus

masia de Reus

El Mas del Totosaus és un edifici de la ciutat de Reus situat al Camí de Riudoms número 64.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mas del Totosaus
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 09′ 10″ N, 1° 05′ 57″ E / 41.15288°N,1.099235°E / 41.15288; 1.099235
Façana del mas

Situació modifica

Segons explica Ramon Amigó, el mas estava rodejat d'una finca molt gran. Era a la banda sud del camí de Riudoms, i els terrenys arribaven fins a la vora est de l'avinguda de Misericòrdia (avui dels Països Catalans), i per l'altra banda fins als darreres de la Fàbrica Bertran, gairebé fins al Passeig de Prim. Actualment tota la zona està urbanitzada i amb algunes naus industrials.[1]

Història modifica

Aquest mas el va encarregar Josep Totosaus, casat amb Elvira Figueras, a l'arquitecte Pere Caselles cap a l'any 1900, després de comprar els terrenys. Josep Totosaus tenia una merceria al carrer del Metge Fortuny, un negoci que anava a més. Però l'any 1902 es va morir, i la seva dona va decidir tirar endavant amb la construcció del mas. Pere Caselles va dissenyar un mas de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i un pis amb una torre lateral, un projecte que no es va arribar a realitzar. El fill, Pere Totosaus, que era arquitecte encara que no tenia titulació a l'estat espanyol, va simplificar el projecte, definint un mas d'una sola planta i eliminant alguns elements modernistes que havia proposat Per Caselles, i la torre i el pis superior. Es va convertir en un mas d'estiueig per a la família.[2][3]

Durant la guerra civil Pere Totosaus va ser perseguit per la FAI per les seves idees conservadores, tot i que era nacionalista català radical, i li van confiscar el mas, li van saquejar el domicili i li van destruir la seva biblioteca.[4] El va recuperar a la postguerra, fins que a la seva mort, els hereus van vendre's els terrenys i finalment el mas. Quan el nou propietari va morir, el mas va quedar abandonat fins que l'Ajuntament de Reus el va comprar, el va rehabilitar i el destina a un nou Servei d'Atenció i Orientació a les Famílies (SOAF).[5]

La rehabilitació ha consistit en assegurar l'estructura de l'edifici i adequar els seus punts d'accés a tota mena d'usuaris. S'han restaurat també els paviments, la fusteria i les façanes, respectant l'estructura dels murs i adaptant l'interior als nus usos al que es destina.[6]

Referències modifica

  1. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 595. ISBN 8486387655. 
  2. Amorós, Xavier. "Els noucentistes reusencs que he conegut" A: El noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 21-22. ISBN 848787343X
  3. Pérez, Mònica. «Los secretos del Mas Totosaus de Reus, al descubierto». diaridetarragona.com. Diari de Tarragona. [Consulta: 12 octubre 2023].
  4. Amorós, Xavier. "Temps estranys I" A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 506. ISBN 9788489688353
  5. «L'Ajuntament culmina la rehabilitació patrimonial del Mas Totosaus». Notes de premsa. Ajuntament de Reus. [Consulta: 12 octubre 2023].
  6. «L'Ajuntament de Reus finalitza les obres de rehabilitació del Mas Totosaus». diarimes.com. Diari Mes. [Consulta: 12 octubre 2023].