Pietro Mascagni
Pietro Mascagni (Liorna, 7 de desembre de 1863 - Roma, 2 d'agost de 1945) fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.[1]
 Pietro Mascagni el 1902 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Pietro Antonio Stefano Mascagni  7 desembre 1863 Liorna (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 2 agost 1945 (81 anys) Roma (Regne d'Itàlia) |
| Sepultura | Liorna |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor |
| Gènere | Òpera |
| Estil | Verisme |
| Professors | Amilcare Ponchielli, Alfredo Soffredini i Michele Saladino |
| Alumnes | Josip Hatze, Edward Kilenyi (en)  i Riccardo Zandonai |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
| Lloc web | pietromascagni.com |
          | |
BiografiaModifica
Va estudiar a Liorna amb E. Bianchi (piano) i A. Biagini (orgue), i posteriorment amb Alfredo Soffredini a l'Institut Luigi Cherubini. El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i Michele Saladino i es feu amic de Giacomo Puccini. El 1885 va abandonar els estudis per a fer de director d'orquestra en una companyia d'opereta. Posteriorment s'instal·là a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció.
Va ser un dels més importants compositors d'òpera del pas del segle xix al segle xx. L'èxit formidable de la seua primera obra mestra, el 1890, Cavalleria rusticana (cavalleria rústica), inspirada en una novel·la de Giovanni Verga, va eclipsar la major part de les seves obres ulteriors. Mascagni va dir: «M'han coronat abans de ser rei». Cavalleria és considerada com la iniciadora del moviment verista. La seva fama traspassà fronteres molt ràpidament. El 1891 ja s'havia estrenat a Alemanya, Suècia, Hongria, Bohèmia, Dinamarca i Letònia. La intensitat dramàtica de la trama, situada a Sicília, amb assassinats i venjances, fou, de ben segur, un dels factors de la bona acollida. Una de les innovacions consistí en la introducció d'una serenata per a tenor en el preludi.
Va escriure quinze òperes, una opereta, i diverses obres orquestrals i vocals, així com cançons i música per a piano. Les seues òperes li van reportar grans èxits durant la seua vida, alhora que conreava una carrera reeixida com a director d'orquestra.
Es va dir ad nauseam que Mascagni, com Leoncavallo, va ser un compositor d'una única obra, per la seua suposada incapacitat de repetir el primer èxit, però en realitat aquesta afirmació no és del tot correcta. L'Amico Fritz i Iris també van adquirir popularitat a partir de llurs estrenes. De fet, el mateix Mascagni reivindicava que Iris havia obtingut més representacions a Itàlia que Cavalleria (Stivender). Fins i tot, la seva següent òpera Le maschere va ser estrenada simultàniament a sis teatres.
Certament Cavalleria rusticana és l'òpera de Mascagni que ha quedat incòlume al repertori operístic, i, potser perquè Mascagni no va voler copiar-se a si mateix, no ha passat el mateix amb les seues obres posteriors.[2] La varietat estilística de les òperes de Mascagni –la passió siciliana i l'encís de Cavalleria, l'aroma asiàtic d'Iris, la brisa idíl·lica que desprèn L'Amico Fritz, les tonalitats franceses dIsabeau, el descarnat verisme dIl Piccolo Marat– demostren una versatilitat superior a la d'altres col·legues veristes.
La seva activitat com a director d'orquestra i professor al conservatori de Pesaro fou molt intensa. Hi va tenir Tito Rosati entre d'altres alumnes en composició.[3] Dedicà tots els seus esforços a difondre les seves òperes, però també interpretà òperes i repertori simfònic d'altres compositors per tot Europa, els Estats Units i l'Amèrica del Sud.
Obres principalsModifica
ÒperesModifica
- Pinotta (23 de març de 1932, Casino de San Remo) [composta el 1880]
- Guglielmo Ratcliff (16 de febrer de 1895 Teatro alla Scala, de Milà) [composta el 1885]
- Cavalleria rusticana (17 de maig de 1890, Teatro Costanzi, Roma)[4]
- L'amico Fritz (31 d'octubre de 1891,Teatro Costanzi, Roma)
- I Rantzau (10 de novembre de 1892, Teatro della Pergola, Florència)
- Silvano (25 de març de 1895, Teatro alla Scala, Milà)
- Zanetto (2 de març de 1896, Liceo Musicale, Pesaro)
- Iris (22 de novembre de 1898, Teatro Costanzi, Roma)
- Le maschere (17 de gener de 1901, Teatro Carlo Felice, Gènova - Teatro Regio, Torí - Teatro alla Scala, Milà - Teatro La Fenice, Venècia - Teatro Filarmonico, Verona - Teatro Costanzi, Roma)
- Amica (16 de març de 1905 Montecarlo)[5]
- Isabeau (2 de juny de 1911,Teatro Coliseo, Buenos Aires)
- Parisina (15 de desembre de 1913, Teatro alla Scala, Milà)
- Lodoletta (30 d'abril de 1917, Teatro Costanzi, Roma)
- Il piccolo Marat (2 de maig de 1921, Teatro Costanzi, Roma)
- Nerone (16 de gener de 1935, Teatro alla Scala, Milà)
OperetaModifica
- Sì (13 de desembre de 1919, Teatro Quirino, Roma)
Música religiosaModifica
- Missa de Glòria (1888)
ReferènciesModifica
- ↑ GMB. «Pietro Mascagni». Gran enciclopèdia de la música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Vega i Rofes, Aina «Díptic verista al Liceu». Núvol, 11-12-2019.
- ↑ Gran enciclopedia de la música clásica. (en castellà). volum IV. Madrid: Sarpe, 1980, p. 1235. ISBN 84-7291-226-4.
- ↑ «Cavalleria Rusticana (Pietro Mascagni)» (pdf). Liceu. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Mascagni, Pietro; Berél, Paul. Amica: drama lírico en dos actos / música del maestro Pietro Mascagni. Barcelona: Hijos de J. Jepús, 1906.
