El Mascançà és una zona que equival aproximadament a la comarca del Pla d'Urgell.[1] És un nom d'origen àrab, segurament de Mashkijan o Maxkijan,[2] encara que es desconeix amb exactitud el significat d'aquest mot.[3] Segons altres fonts l'etimologia de Mascançà prové del llatí.[4]

Localització de Mascançà

El pla del Mascançà és una de les àrees del districte islàmic de Lleida. La seva extensió, actualment, es reparteix entre les comarques del Pla d'Urgell, Urgell, Segrià i Noguera.[5] Els seus sòls són fràgils i determinen un paisatge àrid o de secà.[6] Totes les terres del Mascançà eran clamorenques, plenes de canyissos, matolls i patamolls.[7] Es creu que eren pobres i poc poblades.[8] La percepció del Mascançà del segle xi és la d'un espai on les condicions de vida són francament difícils, encara que es constata que hi havia cases habitades i que s'hi instal·laren nous pobladors.[9][10]

Referències modifica

  1. GGCC, el Pla de l'Urgell: origen del topònim.
  2. Yeguas, Joan «Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al pla de Mascançà». Mascançà. Anuari. Centre de Recerca del Pla d'Urgell Mascançà, núm. 1, 2010, pàg. 155-166. ISSN: 2014-4814 [Consulta: 9 agost 2015].
  3. Tous i Sanabria, 1990, p. 18.
  4. Turull i Rubinat, Albert. La Toponímia de les comarques de Ponent: un assaig d'interpretació tipològica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 98. ISBN 978-84-7283-929-8. 
  5. Brufal Sucarrat, 2013, p. 219.
  6. Brufal Sucarrat, 2013, p. 220.
  7. Tous i Sanabria, 1990, p. 25.
  8. Tous i Sanabria, 1990, p. 19.
  9. Sabaté i Curull, Flocel. L'expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació?. Lleida: Universitat de Lleida, 1996, p. 22-23. ISBN 84-88645-99-6. 
  10. Brufal Sucarrat, 2013, p. 74.

Bibliografia modifica