Massa (Marroc)
Massa (en àrab ماسة, Māsa; en amazic ⵎⴰⵙⵙⴰ) és una comuna rural de la província de Chtouka-Aït Baha, a la regió de Souss-Massa, al Marroc. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 17.579 persones.[1] Es troba a 45 km al sud d'Agadir i 50 al nord de Tiznit, a la desembocadura del uadi Massa.
| ماسة (ar) ⵎⴰⵙⵙⵜ (shi-tfng)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Monarquia constitucional | Marroc | |||
| Regió | Souss-Massa | |||
| Província | província de Chtouka-Aït Baha | |||
| Població humana | ||||
| Població | 17.579 (2014) | |||
| Llars | 4.067 (2014) | |||
La població formava part de la regió de Souss-Massa-Draâ, a la província de Tiznit. Hi residient els Masst, tribu amaziga (en àrab Ahl Massa).
Història modifica
Plini el Vell esmenta el riu com flumen Masatat al nord del flumen Darat (modern riu Draa), i la regió poblada pels masata que correspondrien a la moderna tribu. A la platja de Massa la llegenda diu que Uqba ibn Nafi va entrar a la mar amb el seu cavall per testimoniar davant Déu que no hi havia més terres per conquerir cap a l'oest.
Diversos geògrafs àrabs esmenten el port a l'edat mitjana i s'afegeix que hi havia un famós ribat; era a més, segons al-Idrisi, seu d'algunes fires. Ibn Khaldun descriu el ribat de Massa que segons la llegenda era el lloc on havia d'aparèixer el mahdi. A partir del 1450 els portuguesos van establir una posició comercial privilegiada a la ciutat. Al final del segle XV va esdevenir una de les grans zawiyes del Sus, en el marc del moviment religiós d'al-Djazuli. A principis del segle xvi els genovesos venien al port per comprar or, cera, cuiros, laques i blavet. Lleó l'Africà descriu la població com formada per tres nuclis principals rodejats d'una muralla de pedra, en mig d'un bosc de palmeres; pel cultiu s'aprofitaven les crescudes del uadi Massa; vora la mar hi havia un temple molt venerat del que havia de sortir el mahdí. La mar portava restes de balenes i catxalots a la costa i es podia recol·lectar ambre gris. La llegenda deia que Jonàs fou escopit per la balena a la platja de Massa.
Després de la caiguda dels sadites, es va desenvolupar el principat marabútic de Tazerwalt, del que Massa fou el principal port comercial, freqüentat per europeus, tot i que va acabar suplantat per Agadir. Amb la decadència del principat de Tazerwalt a la segona meitat del segle xix, Massa va perdre tota importància. Avui hi ha una sèrie de pobles petits a la zona (Jouaber, Tasnoulte, Infentar, Idaouloune, Sidi Aäbou, Tiguemi Lajdid, Aghbalou, Zaouit, Elkharij, Tassila, Ikhrban, Tikiwt, Ait Souk, Ait Iliass, Idawmihya, Imalalen, Aghrimz, Igui igumir, Sidi Binzaren, Sidi Boulfdayel, Sidi Wassay i Sidi Rbat. Una regió de 338 km² entre Agadir i Tiznit, a l'entorn de Massa, fou declarada parc nacional el 1991, amb el nom de Parc Nacional de Sus-Massa, amb gran riquesa de flora i fauna.
Referències modifica
- ↑ «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2015].
Bibliografia modifica
- Ibn Khaldun. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale. volum I. Alger: Slane, Imprimerie du Gouvernement, 1852-1856.
- Ibn Khaldun. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale. volum II. Alger: Slane, Imprimerie du Gouvernement, 1852-1856.
- Ibn Khaldun. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale. Volum III. Alger: Slane, Imprimerie du Gouvernement, 1852-1856.
- Enciclopèdia de l'islam, VI, 763
Enllaços externs modifica
- http://abenlachguer.9online.fr/ Arxivat 2008-11-24 a Wayback Machine.
- http://www.rotasturisticas.com/visitV.php?id=7585&pagina=1&op=Maroc&op1=&search=[Enllaç no actiu]