Massa de Bonnor-Ebert

En astrofísica, la massa de Bonnor-Ebert és la massa més gran que una esfera de gas isotèrmic incrustat en un mitjà de pressió pot tenir mentre que encara romanen en equilibri hidroestàtic. Els núvols de gas amb masses superiors a la massa de Bonnor-Ebert s'han de sotmetre inevitablement al col·lapse gravitacional per formar objectes molt més petits i més densos.[1][2] A mesura que el col·lapse gravitacional d'un núvol de gas interestel·lar és la primera etapa en la formació d'una protoestrella, la massa de Bonnor-Ebert és una quantitat important en l'estudi de la formació d'estrelles.[3]

Per un núvol de gas incorporat en un entorn amb una pressió del gas , la massa de Bonnor-Ebert ve donada per:

on G és la constant gravitacional,

és la velocitat del so isotèrmic (), i la constant adimensional is given by

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ebert, Rolf «Über die Verdichtung von H I-Gebieten». Zeitschrift für Astrophysik, 37, 1955, pàg. 217. Bibcode: 1955ZA.....37..217E.
  2. Bonnor, William Bowen «Boyle's Law and gravitational instability». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 116, 1956, pàg. 351. Bibcode: 1956MNRAS.116..351B.
  3. Carroll, Bradley W.; Ostlie, Dale A. An Introduction to Modern Astrophysics. Addison-Wesley, 2007, p. 413–414.