Viquipèdia

Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda

Les Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda (turc: Muratağa, Sandallar ve Atlılar katliamı) foren unes matances[1][2][3][4][5] de turcoxipriotes realitzades per l'EOKA B[4] el 14 d'agost de 1974[6] en el transcurs de la Invasió turca de Xipre als pobles de Maratha, Santalaris i Aloda. 89 (o 84[7]) turcs de Maratha i Santalaris varen morir, així com 37 habitants turcs d'Aloda.[8] En total, 126[9] persones foren assassinades durant les massacres.[6]

Infotaula de conflicte militarMassacres de Maratha, Santalaris i Aloda
Invasió turca de Xipre
lang= Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusmassacre Modifica el valor a Wikidata
Data14 d'agost de 1974
Coordenades35° 12′ 40″ N, 33° 48′ 00″ E / 35.2111°N,33.8°E / 35.2111; 33.8
LlocMaratha, Santalaris i Aloda (Xipre)
ResultatMassacre de 126 civils turcoxipriotes.
Morts126 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Membres de l'EOKA B. Com a mínim un possible oficial grec Població turcoxpriota
Comandants
Desconegut -
Forces
Desconeguda Població civil
Baixes
- 126 morts

Antecedents

modifica

Segons un cens realitzat el 1960, els habitants dels tres pobles eren tots turcs xipirotes.[10] La població total de Maratha i Santalaris era de 207 habitants.[11] El 1973 la població total dels pobles havia pujat a 270, repartits en 124 a Maratha, 100 a Santalaris i 46 a Aloda. No obstant, el juliol del 1974, després de la primera Invasió turca de Xipre, tots els homes en edat militar forent internats com a presoners de guerra en camps situats a Famagusta, primer, i a Limassol, després.[12][13]

Massacre

modifica

El 20 de juliol de 1974 els homes dels pobles foren arrestats per l'EOKA-B i enviats a Limassol. Posteriorment, segons testimons citats per Sevgül Uludağ, els homes de l'EOKA-B de la població veïna de Peristeronopigi van anar cap allà, es van emborratxar al campament establert a la cafeteria del poble, van disparar trets a l'aire, i finalment van violar diverses dones i joves. Les violacions posteriorment s'extendrien a nois, succeint-se ininterrompudament fins al 14 d'agost d'aquell any. Després de l'inici de la segona invasió, es va decidir no deixar cap testimoni i matar a tota la població dels pobles present en aquell moment.[14][15]

A Maratha i Santalaris es va assassinar entre 84 i 89 persones. L'imam de Maratha va dir que hi havia 90 persones al poble abans de la massacre, i que només hi quedaven 6 persones després.[16] Elderly people and children were also killed during the massacre.[7] A Aloda només van poder escapar 3 persones.[1] Els habitants dels tres pobles foren enterrats en fosses comunes cavades amb buldòzers. Els habitants de Maratha i Santalaris foren enterrats en la mateixa fossa.[1]

Associated Press va descriure els cossos com a "tant malmesos i descompostos que es desfan en peces quan els soldats els treuen amb pales".[16] Milliyet va explicar que parts dels cossos havien estat arrancades amb eines afilades; a més, va afirmar que s'havien utilitzat metralladores durant la massacre.[17]

Segons l'escriptor grecoxipriota i investigador Tony Angastiniotis, com a mínim un dels atacants tenia accent de la Grècia continental, fet que suggereix que era un oficial grec.[18]

Reaccions

modifica

Les Nacions Unides van descriure la massacre com un crim contra la humanitat, exposant que "constitueix un crim més contra la humanitat comès per homes armats grecs i grecs xipriotes."[19] La massacre fou publicada en la premsa internacional, inclosos diaris com el The Guardian i el The Times.[20]

Rauf Denktaş va postergar una reunió amb els grecoxipriotes després de la descoberta de la fossa comuna.[21]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Oberling, Pierre. The road to Bellapais: the Turkish Cypriot exodus to northern Cyprus (1982), Social Science Monographs, p. 185
  2. ↑ L'Événement du jeudi, Issues 543-547 (1995), S.A. L'Evénement du jeudi, p. 45 (francès)
  3. ↑ Documents officiels, United Nations: "Only three of the inhabitants of Atlilar (Aloa) survived this massacre. For the defenceless inhabitants of the villages of Murataga (Maratha) and Sandallar (Sandallaris)..."
  4. ↑ 4,0 4,1 Paul Sant Cassia, Bodies of Evidence: Burial, Memory, and the Recovery of Missing Persons in Cyprus, Berghahn Books, 2007, ISBN 978-1-84545-228-5, p. 237.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Gilles de Rapper, Pierre Sintès. Nommer et classer dans les Balkans (2008), French School of Athens, p.263: "le massacre des villages turcs de Tochni (entre Larnaka et Limassol), Maratha, Santalaris et Aloda"
  6. ↑ 6,0 6,1 «Muratağa and Sandallar problem is being taken to the European Court of Human Rights» (en turkish). BRT - Kıbrıs Postası. [Consulta: 18 gener 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 «CYPRUS: Ankara's Slow Nibble». Time, 16-09-1974 [Consulta: 19 gener 2011]. Arxivat 13 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-13. [Consulta: 24 octubre 2015].
  8. ↑ Paul Sant Cassia, Bodies of Evidence: Burial, Memory, and the Recovery of Missing Persons in Cyprus, Berghahn Books, 2007, ISBN 978-1-84545-228-5, p. 69.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ List of Turkish Cypriot missing persons Arxivat 2011-09-15 a Wayback Machine. (Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Cyprus) Retrieved on July 18, 2011.
  10. ↑ «Map of Cyprus». Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 24 octubre 2015].
  11. ↑ «http%3A%2F%2Fagrino.org%2Falexneo%2Fvillages.pdf&date=2011-02-27 ΚΥΠΡΟΣ - CYPRUS (612 villages, 9251,47 km²)». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 24 octubre 2015].
  12. ↑ «Famagusta». PRIO Cyprus Center. [Consulta: 3 abril 2015].
  13. ↑ «Aloa». PRIO Cyprus Center. [Consulta: 3 abril 2015].
  14. ↑ «From Maratha to Voni: Rapes as a weapon of war…». Politis, 13-07-2014. [Consulta: 23 abril 2015].
  15. ↑ «The story of Assia (Pasakoy) and Afanya (Gazikoy)». Hamamböcüleri Journal. [Consulta: 23 abril 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 [enllaç sense format] https://news.google.cat/newspapers?nid=861&dat=19740903&id=r2AdAAAAIBAJ&sjid=VlsEAAAAIBAJ&pg=3020,430189
  17. ↑ "İkinci Katliam", Milliyet, 2 September 1974, p. 10.
  18. ↑ Asmussen, Jan. Cyprus at war: diplomacy and conflict during the 1974 crisis (2008), I.B. Tauris, p. 349: "Angastiniotis relates that at least one of the attackers had spoken with a mainland Greek accent suggesting that he had been a junior mainland officer."
  19. ↑ UN monthly chronicle, Volume 11 (1974), United Nations, Office of Public Information, p. 98
  20. ↑ Clement Henry Dodd, The political, social and economic development of Northern Cyprus (1993), Eothen Press, p. 101
  21. ↑ «Turkish Cypriote Puts Off Meeting With Ethnic Greeks; American Heads Vatican Study». The New York Times, 03-09-1974.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massacres_de_Maratha,_Santalaris_i_Aloda&oldid=33757385»