Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda

Les Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda (turc: Muratağa, Sandallar ve Atlılar katliamı) foren unes matances[1][2][3][4][5] de turcoixpriotes realitzades per l'EOKA B[4] el 14 d'agost de 1974[6] en el transcurs de la Invasió turca de Xipre als pobles de Maratha, Santalaris i Aloda. 89 (o 84[7]) turcs de Maratha i Santalaris varen morir, així com 37 habitants turcs d'Aloda.[8] En total, 126[9] persones foren assassinades durant les massacres.[6]

Infotaula de conflicte militarMassacres de Maratha, Santalaris i Aloda
Invasió turca de Xipre
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmassacre Modifica el valor a Wikidata
Data14 d'agost de 1974
Coordenades35° 12′ 40″ N, 33° 48′ 00″ E / 35.2111°N,33.8°E / 35.2111; 33.8
LlocMaratha, Santalaris i Aloda (Xipre)
ResultatMassacre de 126 civils turcoxipriotes.
Morts126 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Membres de l'EOKA B. Com a mínim un possible oficial grec Població turcoxpriota
Comandants
Desconegut -
Forces
Desconeguda Població civil
Baixes
- 126 morts

Antecedents modifica

Segons un cens realitzat el 1960, els habitants dels tres pobles eren tots turcs xipirotes.[10] La població total de Maratha i Santalaris era de 207 habitants.[11] El 1973 la població total dels pobles havia pujat a 270, repartits en 124 a Maratha, 100 a Santalaris i 46 a Aloda. No obstant, el juliol del 1974, després de la primera Invasió turca de Xipre, tots els homes en edat militar forent internats com a presoners de guerra en camps situats a Famagusta, primer, i a Limassol, després.[12][13]

Massacre modifica

El 20 de juliol de 1974 els homes dels pobles foren arrestats per l'EOKA-B i enviats a Limassol. Posteriorment, segons testimons citats per Sevgül Uludağ, els homes de l'EOKA-B de la població veïna de Peristeronopigi van anar cap allà, es van emborratxar al campament establert a la cafeteria del poble, van disparar trets a l'aire, i finalment van violar diverses dones i joves. Les violacions posteriorment s'extendrien a nois, succeint-se ininterrompudament fins al 14 d'agost d'aquell any. Després de l'inici de la segona invasió, es va decidir no deixar cap testimoni i matar a tota la població dels pobles present en aquell moment.[14][15]

A Maratha i Santalaris es va assassinar entre 84 i 89 persones. L'imam de Maratha va dir que hi havia 90 perones al poble abans de la massacre, i que només hi quedaven 6 persones després.[16] Elderly people and children were also killed during the massacre.[7] A Aloda només van poder escapar 3 persones.[1] Els habitants dels tres pobles foren enterrats en fosses comunes cavades amb buldòzers. Els habitants de Maratha i Santalaris foren enterrats en la mateixa fossa.[1]

Associated Press va descriure els cossos com a "tant malmesos i descompostos que es desfan en peces quan els soldats els treuen amb pales".[16] Milliyet va explicar que parts dels cossos havien estat arrancades amb eines afilades; a més, va afirmar que s'havien utilitzat metralladores durant la massacre.[17]

Segons l'escriptor grecoixpriota i investigador Tony Angastiniotis, com a mínim un dels atacants tenia accent de la Grècia continental, fet que suggereix que era un oficial grec.[18]

Reaccions modifica

Les Nacions Unides van descriure la massacre com un crim contra la humanitat, exposant que "constitueix un crim més contra la humanitat comès per homes armats grecs i grecs xipirotes."[19] La massacre fou publicada en la premsa internacional, inclosos diaris com el The Guardian i el The Times.[20]

Rauf Denktaş va postergar una reunió amb els grecoxipirotes després de la descoberta de la fossa comuna.[21]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Oberling, Pierre. The road to Bellapais: the Turkish Cypriot exodus to northern Cyprus (1982), Social Science Monographs, p. 185
  2. L'Événement du jeudi, Issues 543-547 (1995), S.A. L'Evénement du jeudi, p. 45 (francès)
  3. Documents officiels, United Nations: "Only three of the inhabitants of Atlilar (Aloa) survived this massacre. For the defenceless inhabitants of the villages of Murataga (Maratha) and Sandallar (Sandallaris)..."
  4. 4,0 4,1 Paul Sant Cassia, Bodies of Evidence: Burial, Memory, and the Recovery of Missing Persons in Cyprus, Berghahn Books, 2007, ISBN 978-1-84545-228-5, p. 237.[Enllaç no actiu]
  5. Gilles de Rapper, Pierre Sintès. Nommer et classer dans les Balkans (2008), French School of Athens, p.263: "le massacre des villages turcs de Tochni (entre Larnaka et Limassol), Maratha, Santalaris et Aloda"
  6. 6,0 6,1 «Muratağa and Sandallar problem is being taken to the European Court of Human Rights» (en turkish). BRT - Kıbrıs Postası. [Consulta: 18 gener 2011].
  7. 7,0 7,1 «CYPRUS: Ankara's Slow Nibble». Time, 16-09-1974 [Consulta: 19 gener 2011]. Arxivat 13 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-13. [Consulta: 24 octubre 2015].
  8. Paul Sant Cassia, Bodies of Evidence: Burial, Memory, and the Recovery of Missing Persons in Cyprus, Berghahn Books, 2007, ISBN 978-1-84545-228-5, p. 69.[Enllaç no actiu]
  9. List of Turkish Cypriot missing persons Arxivat 2011-09-15 a Wayback Machine. (Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Cyprus) Retrieved on July 18, 2011.
  10. «Map of Cyprus». Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 24 octubre 2015].
  11. «http%3A%2F%2Fagrino.org%2Falexneo%2Fvillages.pdf&date=2011-02-27 ΚΥΠΡΟΣ - CYPRUS (612 villages, 9251,47 km²)». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 24 octubre 2015].
  12. «Famagusta». PRIO Cyprus Center. [Consulta: 3 abril 2015].
  13. «Aloa». PRIO Cyprus Center. [Consulta: 3 abril 2015].
  14. «From Maratha to Voni: Rapes as a weapon of war…». Politis, 13-07-2014. [Consulta: 23 abril 2015].
  15. «The story of Assia (Pasakoy) and Afanya (Gazikoy)». Hamamböcüleri Journal. [Consulta: 23 abril 2015].
  16. 16,0 16,1 [enllaç sense format] https://news.google.cat/newspapers?nid=861&dat=19740903&id=r2AdAAAAIBAJ&sjid=VlsEAAAAIBAJ&pg=3020,430189
  17. "İkinci Katliam", Milliyet, 2 September 1974, p. 10.
  18. Asmussen, Jan. Cyprus at war: diplomacy and conflict during the 1974 crisis (2008), I.B. Tauris, p. 349: "Angastiniotis relates that at least one of the attackers had spoken with a mainland Greek accent suggesting that he had been a junior mainland officer."
  19. UN monthly chronicle, Volume 11 (1974), United Nations, Office of Public Information, p. 98
  20. Clement Henry Dodd, The political, social and economic development of Northern Cyprus (1993), Eothen Press, p. 101
  21. «Turkish Cypriote Puts Off Meeting With Ethnic Greeks; American Heads Vatican Study». The New York Times, 03-09-1974.