Obre el menú principal

Massivert és un antic poble de la comarca de la comarca de l'Alta Ribagorça. Actualment està del tot deshabitat, i pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme de Malpàs.

Infotaula de geografia políticaMassivert

Localització
Localització del Pont de Suert respecte de l'Alta Ribagorça.svg
 42° 23′ 58″ N, 0° 48′ 56″ E / 42.399368°N,0.81557°E / 42.399368; 0.81557
Població
Total 0 hab.
Geografia
Altitud 1.305,4 m
Modifica les dades a Wikidata

El poble era a l'extrem de llevant del terme, a prop de Benés i Erta; situat en un coster a l'esquerra del barranc de Massivert, actualment té un difícil accés per pistes rurals que vénen de la banda de Sas.

L'església de Massivert, dedicada a sant Romà, és romànica. Havia estat sufragània.

Contingut

EtimologiaModifica

El topònim Massivert deriva de l'antropònim germànic Marcibehrt, possiblement al·lusiu al primer poblament altmedieval de la zona. És Joan Coromines (op. cit.) qui proposa aquesta hipòtesi.

HistòriaModifica

Massivert està documentat des del 939, quan el lloc fou donat al monestir de Lavaix.

El 1787 Massivert tenia 8 habitants.

Pascual Madoz inclou Masivert en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Hom hi pot llegir que està situat en el vessant d'una muntanya, ventilada per tots els vents. El clima és molt fred i humit, a causa de la neu que hi regna la major part de l'any, ja que una alta serra que s'alça al seu costat de llevant impedeix que els vents de llevant arribin al poble fins molt tard, i això provoca molts mals de cap. Es compon de 3 cases, una d'elles denominada l'Hostalet de Massivert; hi ha església dedicada a sant Romà, annexa de la parròquia d'Erta. Té el cementiri al costat, i una font que dista cinc minuts nodreix d'aigua el poble.

El terreny és muntanyós, aspre, trencat i de mala qualitat, i és comú, en part, amb Castellars i Sas. Hi havia un molí fariner que només funciona quan el barranc ho permet, i s'hi produeix poc blat i ordi, i abundant sègol. També s'hi fan una mica de llegums i llana. S'hi crien ovelles. Tenia 2 veïns (caps de família) i 9 ànimes (habitants).

Massivert havia tingut hostal, l'Hostalet de Massivert, en el camí de Sas a Malpàs.

Actualment Massivert és un despoblat, del tot abandonat i en ruïnes.

BibliografiaModifica

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Massivert". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Masivert". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externsModifica