Masticació
La masticació l'acció de mastegar els aliments sòlids amb col·laboració dels òrgans i les parets de la boca.[1] Mastegar és el procés pel qual els aliments són triturats per les dents. Forma part de la funció digestiva present en una gran varietat d'animals, inclòs l'home.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Macaca_arctoides.png/220px-Macaca_arctoides.png)
És el primer pas de la digestió, i augmenta la superfície dels aliments per permetre una descomposició més eficient per part dels enzims. Durant el procés de masticació, l'aliment es col·loca per la galta i la llengua entre les dents per triturar. La peça dental té unes cúspides que faciliten la masticació i han de desplaçar-se per afavorir la superfície de la masticació. Els músculs de la masticació mouen les mandíbules per posar les dents en contacte intermitent, tancant i obrint repetidament. A mesura que es continua mastegant, el menjar es fa més suau i calent, i els enzims de la saliva comencen a descompondre els hidrats de carboni dels aliments.
En dur a la boca aliments i mastegar es produeix una abundant secreció de saliva, això es deu a una acció, reflex congènit o incondicionada. La secreció de saliva és una resposta a l'estimulació directa de les cèl·lules del gust o de la mucosa bucal.[2]
En l'home, la masticació va a càrrec de les dents o, més concretament, dels molars, en col·laboració amb la llengua. El producte de la masticació és el bol alimentari.[3][4] Després de mastegar, el menjar (ara anomenat bolus) s'empassa. Entra a l'esòfag i per peristaltisme continua cap a l'estómac, on es produeix el següent pas de la digestió.[5] Augmentar el nombre de mastegades per mossegada augmenta les hormones intestinals rellevants.[6] Els estudis suggereixen que mastegar pot disminuir la gana autoinformada i la ingesta d'aliments.[6]
Durant la masticació, els llavis, la mandíbula, les galtes i la llengua treballen amb una notable coordinació de moviments.[7] Les dents incisives penetren en l'aliment i el sostenen, mentre que les mans -si cal- l'agafen per a esqueixar-lo. La missió de triturar queda reservada a les molars. Les mandíbules a més de tenir la capacitat de tancar-se amb notable força, realitzen també moviments laterals, que ajuden a moldre cada vegada més finament l'aliment. Els músculs de les galtes, dels llavis i sobretot de la llengua porten contínuament els trossos més grans sota els molars, recollint al mateix temps la saliva que brolla dels conductes de les glàndules i humiteja l'aliment triturat fins a formar una petita massa pastosa, anomenada bol, que es pot deglutir més fàcilment.
Referències
modifica- ↑ «masticació». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Pitchford, Paul. Sanando con alimentos integrales: Tradiciones asiáticas y nutritión moderna (en castellà). North Atlantic Books, 2007-09-18, p. 507. ISBN 978-1-55643-454-9.
- ↑ Verdú, José Mataix. Nutrición para educadores (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2008-10-21, p. 27. ISBN 978-84-7978-676-2.
- ↑ Floch, Neil R. «Deglución». A: Martin H. Floch. Netter's Gastroenterology (en castellà). Elsevier España, 2005. ISBN 978-1-929007-13-4.
- ↑ Ensminger, Marion Eugene; Ensminger, Audrey H. Foods & Nutrition Encyclopedia, Two Volume Set (en anglès). CRC Press, 1993-11-09, p. 587. ISBN 978-0-8493-8980-1.
- ↑ 6,0 6,1 Miquel-Kergoat, Sophie; Azais-Braesco, Veronique; Burton-Freeman, Britt; Hetherington, Marion M. «Effects of chewing on appetite, food intake and gut hormones: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Physiology & Behavior, 151, 01-11-2015, pàg. 88–96. DOI: 10.1016/j.physbeh.2015.07.017. ISSN: 0031-9384.
- ↑ Ricard, François. «La masticación». A: Tratado de Osteopatía Craneal. Articulación temporomandibular. Análisis y tratamiento ortodóntico. (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2005, p. 147. ISBN 978-84-7903-999-8.