Mataparent dels Emilis
El mataparent dels Emilis[1] (Baorangia emileorum), és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butiroides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. És de talla robusta, de color vermelló a granat i de cama puntejada de vermell[2]
Baorangia emileorum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Baorangia |
| Espècie | Baorangia emileorum Vizzini, Simonini i Gelardi, 2015 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Boletus emileorum |
| Sinònims | Boletus emileorum Xerocomus emileorum
|
Taxonomia modifica
Baorangia emileorum va ser descrita l'any 1914 com Boletus emilei per Maurice Barbier[3] i dedicada, a la vegada, al micòleg Émile Boudier i al president de la Société Mycologique de la Côte d’Or, Émile Boirac.[4]
Bertolini i Simonini (2013) sinonimitzen Boletus spretus a Baorangia emilei.[5]
Descripció modifica
Bolet gregari, tot i que variable, ja que hi ha exemplars solitaris i altres en flotes; robust; barrets de fins a 15 cm de diàmetre; barret hemisfèric en el jove, més tard convex i finalment aplanat; color de vermelló a carmí o granat, coloració irregular, amb zones més fosques, gairebé negres; blau fosc al frec; superfície seca; lleugerament vellutada, en els exemplars adults pot esdevenir Ilisa; marge excedent; his; d’ondulat a lobulat.
Tubs molt decurrents sobre la cama; estrets; molt curts, de 4-8 mm; de groc pàl·lid a groc olivaci; blavegen al tall; porus de groc pàl·lid a groc olivaci; molt fins; blaus al frec.
Cama curta; sòlida; cilíndrica, engruixida però aprimada cap al peu; robusta; de cremosa a groga, però puntejada de roig, molt densament cap al peu; blaveja al tacte.
Carn compacta en el jove, molla en l’adult; cremosa en el barret, sovint groc clar a la cama, de color roig sota la cutícula; que vira a blau pàl·lid al tall de manera lenta , més evident en el barret i el peu; olor i tast poc característic[6][7][8][9]
Distribució i hàbitat modifica
Rar; des de finals d’estiu a principis de tardor; sobre terrenys àcids a neutres; espècie termòfila, apareix primordialment en ambients mediterranis, des de la muntanya mitjana fins a la plana i litoral; sempre vora planifolis, sovint castanyer, amb menys freqüència alzina, alzina surera, roures (en especial, roure reboll), castanyer, avellaner, trèmol i faig[7][8][9][10][11]
Comentaris modifica
Carn i superfícies + I: Negatiu.
El gènere Baorangia difereix de tots els gèneres de boletàcies per tenir l'esponja molt prima (de 1/3—1/5 vegades de la carn del barret mesurada a la meitat de la distancia entre el centre del barret i el marge) amb tubs i porus grocs que es tenyeixen de blau al frec.
El mataparent dels Emilis es caracteritza macroscòpicament per l'aspecte robust, barret vermell purpuri i de marge de sinuós a ondulat, una cama sòlida i gairebé coberta completament per granulacions del color del barret sobre un fons groc i la carn que vira a blau al tall o frec[11]
A diferència del mataparent dels Emilis el mataparent perfumat (Lanmaoa fragrans) te un color de barret més brunenc i la carn és perfumada, afruitada .[7][8][9]
Comestibilitat modifica
Comestible; la baixa freqüència en que es pot trobar indueix a recomanar que no es culli.
Referències modifica
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 235, 2015, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
- ↑ Barbier, Maurice «Description de deux espêces probablement nouvelles». Bulletin de la Société Mycologique de la Côte-d’Or[“Cote”], 8, 1914, pàg. 12-13.
- ↑ Parra, Luis Alberto; Maggiora, Marco Della; Simonini, Giampaolo; Trassinelli, Renzo «Nomenclatural study and current status of the names Boletus emileorum , Boletus crocipodius and Boletus legaliae (Boletales ), including typification of the first two.». Czech Mycology, 69, 2, 24-11-2017, pàg. 163–192. DOI: 10.33585/cmy.69205.
- ↑ Bertolini, Valerio; Simonini, Giampaolo «Problemi nomenclaturali inerenti alla Famiglia Boletaceae. ì. Tipificazioni: Boletus torosus, B. rhodopurpureus e B. emìlei». Rivista di Micologia, 2, 2013, pàg. 117—134.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «b-spretus/ « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 11,0 11,1 Moreno, Gabriel; Esteve-Raventós, Fernando «Boletus aemilii Barbier, B. permagnificus Pöder and Xerocomus truncatus Singer, Snell & Dick, in Spain». Lazaroa, 10, 1988, pàg. 253-258.