Matilde, Perico y Periquín

Matilde, Perico y Periquín va ser un serial radiofònic emmarcat en l'estil de comèdia costumista i produït per la cadena SER.[1] La sèrie va començar el 26 de febrer de 1958 i no va acabar fins a la mort d'un dels seus protagonistes, Pedro Pablo Ayuso, el 1971. Estava patrocinada per Cola Cao,[2] quelcom relativament nou en aquell moment.

Infotaula de programa de televisióMatilde, Perico y Periquín
Tipusprograma de ràdio Modifica el valor a Wikidata
GènereRadioteatre
GuionistaEduardo Vázquez Carrasco
PresentadorMatilde Conesa
Matilde Vilariño
Pedro Pablo Ayuso
Carmen Martínez
Juana Ginzo
Agustín Ibáñez
Emès aCadena SER
Primer programa1958
Últim programa1971

L'autor de la sèrie va ser Eduardo Vázquez Carrasco,[3]i posaren veu als personatges principals Matilde Conesa (Matilde), Matilde Vilariño (Periquín) i Pedro Pablo Ayuso (Perico),[4] mentre que Carmen Martínez, Juana Ginzo i Agustín Ibáñez van interpretar-hi personatges secundaris.[5] Els episodis, de 10 a 15 minuts, habitualment mostraven la vida quotidiana d'una família espanyola suposadament típica, en la qual els pares tractaven de no deixar veure el seu baix nivell de vida, només per a ser posats en evidència per la sinceritat del seu fill petit, per exemple davant la seva mestra (Donya Pepa Cifuentes) o davant la seva veïna manefla.[6]

SinopsiModifica

El serial, que va començar a emetre's en 1955, va tenir un enorme impacte en l'audiència espanyola, la qual cosa li va permetre mantenir-se en les ones durant 16 anys. A la tarda, cap al crepuscle, poc abans per a sopar, la família es pegava al receptor radiofònic per a escoltar un dels programes familiars que més èxit popular va tenir en aquells anys 50 i 60 a Espanya. Matilde, Perico y Periquín sempre acabava amb do Perico, és a dir, el papà de Periquín, cridant amb ironia, que amagava les seves veritables intencions, al nen: "Periquín guapo, ven aquí…!", perquè tota la trama d'aquest serial consistia a descriure'ns les entremaliadures que dia a dia cometia el petit Periquín.

PremisModifica

EdicionsModifica

Algunes històries van ser editades en format de llibre infantil: Matilde Perico y Periquín (1958),[11] Nuevas aventuras de Matilde, Perico y Periquín (1959), Periquín y sus amigos (1960), Periquín y Gustavín (1961), Nuevas andanzas de Periquín y Gustavín (1962). En 2000 foren reeditats per les editorials Edaf i Anaya.

ReferènciesModifica

  1. Historia de la cadena SER.
  2. La publicidad animada.
  3. Eduardo Vázquez.
  4. Historias para la radio.
  5. Harm den Boer, Fermín Sierra Martínez, El Humor en España (Dialogos Hispanicos 10), p.149, ISBN=978-9051833980
  6. Belchite, literatura adultos
  7. «Premios Ondas 1955». Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2008.,«Premios Ondas 1971». Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2005.,«Premios Ondas 1999». Arxivat de l'original el 28 de maig de 2010.
  8. «Premios Ondas 1960». Arxivat de l'original el 11 de març de 2008.,«Premios Ondas 1971». Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2005.
  9. «Premios Ondas 1960». Arxivat de l'original el 11 de març de 2008.
  10. «Premios Ondas 1957». Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2008.
  11. «Libros del recuerdo». Arxivat de l'original el 2008-02-24. [Consulta: 15 abril 2019].

Enllaços externsModifica