Matthew Locke

Matthew Locke (Exeter, 1621 Londres, agost 1677) fou un compositor anglès.

Infotaula de personaMatthew Locke
Matthew Locke by James Caldwall.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1621 Modifica el valor a Wikidata
Exeter (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1677 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg i teòric musical Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0516770 Musicbrainz: 114954fc-dcde-4eea-a1a6-261d70b10386 Songkick: 9426 Discogs: 1189683 IMSLP: Category:Locke,_Matthew Modifica els identificadors a Wikidata

Convertit al catolicisme el 1654, fou infant de cor en la catedral d'Exeter, sota la direcció de Edward Gibbons, de 1634 a 1641. Des de 1648 s'establí a Holanda fins al 1651, any en què es traslladà a Londres. En aquest període es dedicà a la composició d'obres per al teatre, col·laborant també amb d'altres músics.

Entre les principals representades a Londres s'hi conten: Cupid and Death amb col·laboració de Christopher Gibbons i lletra de James Shirley (1653); The Siege of Rhodes, aquesta partitura Locke la feu junt a quatre músics mes. La música vocal és de Locke, Lawes i el capità Cooke, i la música instrumental de Coleman i Hudson la lletra és de l'empresari William Davenant(1656); The Step-Mother (lletra de Robert Stapylton, 1663); Macbeth junt amb John Banister i Pelham Humfrey (lletra de W. Davenant i W. Shakespeare, 1663); Orpheus and Euridice (masque en el drama The Empresse of Morocco d'Elkanah Settle, 1671); The Tempest junt amb J. Banister i P. Humfrey (Thomas Shadwell, de Shakespeare, 1674).

La seva obra teatral oferí suggeriments i va influir en tota la música escènica i d'òpera posterior, fins Brown i Purcell. Des de 1660 el rei Carles II el tingué al seu servei com a mestre de capella. Més tard fou organista de la cort de la reina Caterina. Durant aquest període va escriure, malgrat mantenir la seva activitat teatral, música per a instruments de vent i música sacra. A Observationes upona Late Book... Th. Salmon (1672) afronta el problema de la tècnica de la notació, entrant en polèmica amb Th. Salmon sobre un sistema d'escriptura proposat per aquest últim.

A més va escriure Melothesia or Certain Generals Rules for playing upon a Continued Bass (1673), el qual és el primer tractat anglès sobre el baix continu.

BibliografiaModifica