Maud Malone
Maud Malone (Brooklyn, 1873 - 1951) també coneguda com a Maude Malone, era una bibliotecària estatunidenca i sufragista de Nova York.[1] També fou portaveu del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, el primer sindicat de treballadors de biblioteques públiques estatunidenc.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1873  Brooklyn (Nova York) | ||
| Mort | 1951 (77/78 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bibliotecària, sindicalista, sufragista | ||
| Ocupador | Biblioteca Pública de Nova York Daily Worker (en)  | ||
| Membre de | |||
.jpg)
Biografia
modificaMaud Malone nasqué a Nova York, de pares immigrants irlandesos, Annie i Edward Malone. Son pare era metge; el seu oncle Sylvester Malone, sacerdot, i tots dos foren fundadors de la Societat Antipobresa de Nova York.[2] La seua germana Marcella i els seus germans Lawrence i Sylvester foren advocats.[3]
Carrera
modificaMalone era activa com a sufragista a Nova York. Fou presidenta de la Lliga de Drets Iguals de Harlem i organitzà una reunió de sufragi a l'aire lliure el 1908. «És en el més ampli esperit de la democràcia que sortim als carrers convidant tots els transeünts a escoltar els nostres arguments i dir-ne les seves objeccions o fer preguntes», escrigué Malone sobre l'acte.[4] Al març del 1908, abandonà la Unió de Dones Progressistes en protesta contra la seua intenció d'atraure una «multitud ben vestida».[5] El 1909, dugué un gran cartell groc que advocava pel sufragi, en una marxa en solitari des de la Cooper Union, per Broadway, al llarg de la Cinquena Avinguda.[6]
Un dels seus visibles actes de protesta fou com a «escridassaire», sobretot en els discursos dels candidats presidencials del 1912, quan se la coneixia per cridar «Què passa amb el sufragi femení?» des del públic.[7][8] Sovint l'expulsaren per aquest acte, o la multaren, i almenys una vegada fou condemnada per aldarulls en una reunió pública.[9][10][11] El 1917 va fer un piquet davant la Casa Blanca amb altres sufragistes.
Maud Malone treballà en la Biblioteca Pública de Nova York i fou membre fundadora del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, al 1917.[12] Fou portaveu de l'organització; la seua germana Marcella fou presidenta del sindicat durant un temps. Després de molts anys d'activitat sindical, l'acomiadaren de la Biblioteca Pública de Nova York el 1932.[13][14] Més tard treballà com a bibliotecària per al diari Daily Worker.[15]
Maud Malone va morir el 1951, a setanta-vuit anys.[15]
Referències
modifica- ↑ "A Militant Suffragette" Altoona Tribune (12 de març de 1910): 8. Newspapers.com.
- ↑ "Praise for Dr. Malone" The World (6 d'octubre de 1890): 3. Newspapers.com.
- ↑ "From the Eastern District; Father Malone Makes His Niece a Bachelor of Laws" Brooklyn Daily Eagle (3 de juny de 1896): 4. Newspapers.com.
- ↑ Linda J. Lumsden, Rampant Women: Suffragists and the Right of Assembly (University of Tennessee Press 1997) pàgs. 28-33, 45-46. ISBN 9781572331631
- ↑ "Miss Malone Quites the Suffragettes" New York Times (27 de març de 1908) p. 4.
- ↑ "Saffron Parade of One" New York Times (13 de febrer de 1909): p.6, Newspapers.com.
- ↑ "Lone Suffragette Upsets Fusion Rally" New York Times (9 d'octubre de 1909) p. 1.
- ↑ "Maud Malone Stops Roosevelt". New York Times (26 de març de 1912): p. 1.
- ↑ "Maud Malone Asks in Vain to be Fined". New York Times (13 de novembre de 1912) p. 24.
- ↑ "Maud Malone Held; Court Rebukes Her". New York Times (24 d'octubre de 1912): p.11.
- ↑ "The Case of Maud Malone". New York Times (25 d'octubre de 1912): p. 12.
- ↑ Clare Beck, The New Woman as Librarian: The Career of Adelaide Hasse (Scarecrow Press 2006): pàgs. 219-220 ISBN 9781461673347
- ↑ "Banquet Ends Library Sessions; Miss Maude Malone Precipitates Another Lively Wage Dispute". Asbury Park Press (28 de juny de 1919): p 2. Newspapers.com.
- ↑ Catherine Shanley, "The Library Employees' Union of Greater New York, 1917-1929". Libraries & Culture 30(3)(Summer 1995): pàgs. 235-264.
- ↑ 15,0 15,1 Kathryn Cullen-DuPont, American Women Activists' Writings: An Anthology, 1637-2001 (Cooper Square Press 2002): p. 296, ISBN 9781461698746