Megistoteri
Megistotherium osteothlastes (del grec, megistos 'més gran' + theríon 'bèstia' i osteon 'os' + thlaston 'triturat', 'molt' amb -es sent un modificador nominal: 'triturador d'ossos') és el nom d'un enorme creodont de la família dels hienodòntids que visqué a principis del Miocè fa uns 23 milions d'anys.[1] Batejat per Robert Savage el 1973, és el mamífer carnívor terrestre més gran del qual es té coneixença. S'alçava entre 1,9 i 2 metres a l'espatlla, feia 4 metres de longitud al cos, tenia una cua llarga d'entre 1 i 1,5 metres, fent una longitud total d'entre 5 i 5,5 metres, i un crani de 65 centímetres.[2] Amb un pes estimat d'1,5 tones, era més pesat que cap altre mamífer carnívor terrestre extint o viu en pes corporal mitjà.[3]
Megistotherium  | |
|---|---|
 Megistotherium osteothlastes | |
| Dades | |
| Longitud | 66 cm |
| Pes | 500 kg |
| Període | |
principis del Miocè
| |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Hyaenodonta |
| Família | Hyainailouridae |
| Gènere | Megistotherium Robert Savage, 1973 |
Les dents carnisseres del Megistotherium (com les d'altres Creodonta) foren els primers molars superiors, i s'encavalcaven amb els molars inferiors com tisores, per formar una formidable i poderosa cisalla. La terra que actualment forma el desert del Sàhara, era molt més fèrtil durant el Miocè. Una part considerable eren praderies i rebia abundants precipitacions, i els llacs i estanys proporcionaven aigua a la fauna, el qual proporcionava al Megistotherium i altres depredadors un ample subministrament de preses. Els grans Hyaenodons com aquest, podrien haver evolucionat originalment dels grans herbívors africans, com a predadors especialitzats o necròfags.[4] Juntament amb els seus fòssils, s'han trobat ossos de mastodonts, el qual indica que Megistotherium podia haver-los caçat per alimentar-se.
Taxonomia modifica
L'ordre dels creodonts compren un grup divers de predadors que arribaren a la seva plenitud durant l'Eocè, abans de ser ecològicament desplaçats per l'ordre dels carnívors a finals de l'Oligocè. Megistotherium sorgí en el Miocè cap a finals de l'esplendor dels creodonts, i fou una part de la radiació d'hienodòntids africans que es produí en aquell moment. Hyainailouros sulzeri és un parent proper a Megistotherium, molt similar en mida i estructura, amb una cua llarga, unes extremitats curtes i un cos robust.
Referències modifica
- ↑ (anglès) Paleobiology Database[Enllaç no actiu] retrieved on Jan 15, 2010.
- ↑ Crani de ‘'Megistotherium[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Triebold Paleontology Inc.[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Rasmussen, D. Tab; Tilden, Christopher D., Simons, Elwyn L. «New specimens of the giant creodont Megistotherium (Hyaenodontidae) from Moghara, Egypt». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, 70, 2, Maig 1989, pàg. 442–447.
Bibliografia modifica
- Domning, D.P. (1978). Sirenia. Evolution of African Mammals. pàg. 573-581.
- Egi, Naoko. (2001). Body Mass Estimates in Extinct Mammals from Limb Bone Dimensions: the Case of North American Hyaenodontids. Palaeontology. Vol. 44, Issue 3, Page 497.
- Leakey, L.S.B. and R.J.G. Savage (Editors). (1976). Fossil Vertebrates of Africa. Academic Press Inc.,U.S. ISBN 0124404049.
- Savage, R. J. G. i Long, M. R. Mammal evolution: an illustrated guide (British Museum, Londres, 1986)
- Savage, R. J. G. Proc. zool. Soc. Lond. 129, 151−244 (1957).