Meleci de Licòpolis

Meleci de Licòpolis -Meletius, Melétios Μελέτιος - fou un bisbe cismàtic dels segles iii i IV.[1] Era bisbe de Licòpolis a l'Alt Egipte en temps de la persecució de Dioclecià (que va començar el 303) i es va negar a fer sacrificis als ídols. Segons Atanasi, fou deposat en un sínode presidit pel bisbe Pere d'Alexandria, i llavors va decidir separar-se i formar una nova comunitat. Epifani diu que va renunciar a la fe però després va fer penitència i va demanar ser restaurat a la comunió de l'església; mentre va romandre separat va tenir un gran nombre de seguidors i Epifani no està segur de si era Meleci el que s'havia separat o era Pere d'Alexandria o eren ambdós conjuntament.

Infotaula de personaMeleci de Licòpolis
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Empresonat, va estendre el seu cisma des de la presó, i després, desterrat a la mines de Phaenion, a l'Aràbia Pètria, entre els miners. La seva església es deia Església dels Màrtirs i es va estendre per Palestina; Meleci va visitar Jerusalem, Eleuteròpolis, i Gaza, on va ordenar sacerdots. Així va romandre fins al concili de Nicea I el 325 on fou condemnat. Meleci va morir poc temps després i el va succeir Joan Arcaf designat per Meleci; els melecians van cooperar amb els arrians.

ReferènciesModifica

  1. Maimbourg, Louís. Histoire de l'arianisme depuis sa naissance jusqu'a sa fin, avec l'origine et le progrés de l'heresie des sociniens (en francès). chez Sebastien Mabre-Cramoisy, 1673, p. 596.