Els membranòfons són aquells instruments musicals que, en la classificació de Sachs-Hornbostel, produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador.[1]

Una cuica és una mena de tambor de fricció

Es classifiquen, en primer lloc, segons la manera com les membranes entren en vibració.[2] La majoria dels membranòfons són percudits, ja siga amb les mans o amb baquetes; per això els membranòfons normalment s'associen als instruments de percussió. Alguns, però, són fregats com el cas de la simbomba,[3] i altres vibren per simpatia amb la veu humana, com el kazoo. Alguns dels que són percudits, també tenen una o més cordes tenses, anomenades bordons, en contacte amb la membrana, de manera que la vibració de la membrana es transmet a la corda, com en el cas de la caixa

Els instruments membranòfons percudits, anomenats genèricament tambors es classifiquen segons si tenen una o dues membranes, segons si es percudeixen amb la mà o amb baquetes, segons la forma del ressonador, i segons si produeixen notes concretes -instruments de so determinat- o no -instruments de so indeterminat-.

Un timbal és una espècie de tambor de calderes

Pel que fa a la forma del ressonador, pot ser:

  • Cilíndric, normalment amb dues membranes, com en el cas del tamborí.
  • Semiesfèric: Per exemple les timbales (són els únics capaços de produir sons determinats
  • De Rellotge de sorra. Per exemple el kalengo
  • De Copa. Per exemple el darbuka
  • De cèrcol o de marc. Per exemple el pandero
    Els mirlitons, com el kazoo de la imatge, són una classe especial de membranòfon, i és l'única classe que no consta de tambors veritables

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Membranòfon
  1. «Classification of Musical Instruments: Sachs-Hornbostel». ThoughtCo.
  2. «Membranòfons». [Consulta: 23 novembre 2018].
  3. «membranòfon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2018].