Memnó de Rodes
Memnó de Rodes (Memnon, Μέμνων) (vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 380 aC  Rodes (Grècia) |
| Mort | 333 aC (46/47 anys) Mitilene (Grècia) |
| Causa de mort | Mort en guerra |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | mercenari, militar |
| Família | |
| Cònjuge | Barsine |
| Germans | Mentor de Rodes |
Poliè esmenta una campanya seva anterior al 353 aC contra el rei Leucó del Bòsfor (mort el 353 aC).
La seva germana es va casar amb Artabazos II sàtrapa de Dascilios. Es va unir al seu cunyat en la revolta contra Artaxerxes III de Pèrsia (354 aC). Derrotats els rebels, Artabazos II, Memnó i el seu germà Mentor de Rodes van fugir a la cort del rei Filip II de Macedònia.
Va arribar a Macedònia i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. Allí es va trobar amb el príncep Alexandre, el futur rei, i el filòsof Aristòtil.
Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Pèrsia en la guerra contra el rebel Nectanebos d'Egipte i en acabar la guerra el 349 aC el rei persa va oferir a Mentor el comandament de les forces contra els sàtrapes rebels de l'Anatòlia. Quan el rei Artaxerxes III de Pèrsia li va demanar a Mentor com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant de l'exili a son germà Memnó i al seu cunyat Artabazos II, els quals així van poder tornar a Pèrsia el 342 aC.
El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memnó; aquest també el va succeir en els comandaments que abraçaven tota la costa d'Àsia Menor.
Quan Alexandre el Gran va envair Àsia, Memnó, junt amb els sàtrapes Espitridates i Arsites va reunir un exèrcit que es va situar a la vora del riu Grànic. Memnó considerant les forces insuficients, va recomanar una retirada deixant buit el país però el consell no fou seguit. Derrotats els perses, Memnó va enviar a la seva dona i fills a Darios III de Pèrsia com a penyora de la seva fidelitat i el rei li va respondre conferint-li el comandament suprem a l'Àsia occidental. Va defensar Halicarnàs contra Alexandre amb gran eficàcia fins que ja no fou possible més resistència, i llavors va cremar la ciutat i junt amb Orontobates de Cària va fugir a Cos.
Es va proposar portar la guerra a Grècia atacant el Regne de Macedònia. Darios el va proveir de tot el que tenia al seu abast, reforços i diners, amb els quals va reclutar un exèrcit mercenari i una flota de 300 vaixells i al front d'aquestes forces, comandades conjuntament amb Farnabazos III, va atacar Quios i després va anar a Lesbos on va ocupar diverses ciutats però va perdre molt de temps en la conquesta de Mitilene; en aquesta ciutat es va posar malalt i va morir el 333 aC. La seva pèrdua fou irreparable pels perses; degut als seus èxits els espartans es preparaven per unir-se a ell contra els macedonis i fer la guerra a Grècia el que hagués fet impossible les conquestes a Àsia d'Alexandre.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Memnon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1028-1029