Menèdem d'Erètria

Menèdem (Menedemus, Menédemos Μενέδημος) fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre. Va treballar en diversos oficis.

Infotaula de personaMenèdem d'Erètria
Biografia
Naixementdècada del 340 aC modifica
Erètria modifica
Mort265 aC modifica (65/75 anys)
Activitat
Camp de treballFilosofia modifica
OcupacióFilòsof modifica
MovimentEretrian school (en) Tradueix modifica
ProfessorsEstilpó i Fedó d'Elis modifica
AlumnesDionís d'Heraclea modifica

Quan en un servei militar fou enviat a Mègara va escoltar a Plató i va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la filosofia (aquest extrem per raons cronològiques, és dubtós, ja que Plató hauria mort sent Menèdem un infant, però sí que pot haver estat acadèmic de l'Acadèmia platònica). Diògenes Laerci diu que va seguir Asclepíades de Flios a Mègara, a l'escola d'Estilpó. Fos com fos va retornar a Erètria on va establir una escola de filosofia que va anomenar erètrica.

També va participar en la política local i va arribar a dirigent de l'estat. Va estar al front d'ambaixades a Ptolemeu (segurament Ptolemeu Ceraune de Macedònia), Lisímac de Tràcia i Demetri Poliorcetes del que va aconseguir una reducció del tribut.

Als darrers anys de la seva vida va visitar Xipre on regnava Nicocreon. Fou aliat d'Antígon II Gònates al que va agrair públicament en nom de la ciutat d'Erètria, la seva victòria sobre els gals.

Sospitós de voler entregar Erètria a Macedònia, segons una versió va fugir i es va refugiar al santuari d'Amfiarau a Oropos, però els beocis el van obligar a marxar i va anar a la cort d'Antígon on va morir poc després; segons un altre relat Erètria va caure en mans d'Antígon i Menèdem el va anar a visitar per demanar-li de restablir la llibertat de la ciutat i com que no ho va aconseguir es va suïcidar quan tenia 74 anys, vers el 275 aC.

Es va casar dues vegades. Es va divorciar de la seva primera dona per casar-se amb una més distingida, quan va arribar a la direcció de l'estat. Amb la seva dona Oròpia (que no ser sap si fou la primera o la segona) va tenir tres filles.

De la seva filosofia només es coneix que era propera a la filosofia megàrica. No va deixar cap escrit.[1]

ReferènciesModifica

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) II, 126-144