Menedem d'Erètria

filòsof de l'antiga Grècia
(S'ha redirigit des de: Menèdem d'Erètria)

Menedem (en grec antic: Μενέδημος, llatí: Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre. Va treballar en diversos oficis.

Plantilla:Infotaula personaMenedem d'Erètria
Biografia
Naixementdècada del 340 aC Modifica el valor a Wikidata
Erètria (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort265 aC Modifica el valor a Wikidata (65/75 anys)
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
MovimentEretrian school (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEstilpó i Fedó d'Elis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDionisi d'Heraclea Modifica el valor a Wikidata

Es diu que, en un servei militar, fou enviat a Mègara, i allà va escoltar Plató i va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la filosofia; aquest extrem, per raons cronològiques, és dubtós, perquè Plató hauria mort sent Menedem un infant, però sí que pogué estudiar a l'Acadèmia platònica. Diògenes Laerci diu que va seguir Asclepíades de Fliünt a Mègara, a l'escola d'Estilpó. Fos com fos, va tornar a Erètria, on va establir una escola de filosofia anomenada Escola Erètria.

També va participar en la política local, i va arribar a dirigent de la ciutat. Va estar al capdavant d'ambaixades a Ptolemeu (segurament Ptolemeu Ceraune de Macedònia), Lisímac de Tràcia i Demetri Poliorcetes, del qual va obtenir una reducció del tribut. Els darrers anys de la seva vida va visitar Xipre, on regnava Nicocreont. Fou aliat d'Antígon II Gònates, a qui va agrair públicament en nom de la ciutat d'Erètria la seva victòria sobre els gals.

Sospitós de voler lliurar Erètria a Macedònia, segons una versió va fugir i es va refugiar al santuari d'Amfiarau a Oropos, però els beocis el van obligar a anar-se'n i va anar a la cort d'Antígon on va morir poc després; segons un altre relat, Erètria va caure en mans d'Antígon, i Menedem el va anar a visitar per demanar-li de restablir la llibertat de la ciutat. Com que no ho va aconseguir, es va suïcidar a 74 anys, vers el 275 aC.

Es va casar dues vegades. Es va divorciar de la seva primera dona per casar-se amb una de més distingida, quan va arribar a la direcció de l'estat. Amb la seva dona Oròpia (que no ser sap si fou la primera o la segona) va tenir tres filles.

De la seva filosofia només es coneix que era pròxim a la filosofia megàrica. No va deixar cap escrit.[1]

Referències

modifica
  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) II, 126-144