Menedem d'Erètria
Menedem (en grec antic: Μενέδημος, llatí: Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre. Va treballar en diversos oficis.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 340 aC  Erètria (Grècia) |
| Mort | 265 aC (65/75 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Moviment | Eretrian school (en)  |
| Professors | Estilpó i Fedó d'Elis |
| Alumnes | Dionisi d'Heraclea |
Es diu que, en un servei militar, fou enviat a Mègara, i allà va escoltar Plató i va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la filosofia; aquest extrem, per raons cronològiques, és dubtós, perquè Plató hauria mort sent Menedem un infant, però sí que pogué estudiar a l'Acadèmia platònica. Diògenes Laerci diu que va seguir Asclepíades de Fliünt a Mègara, a l'escola d'Estilpó. Fos com fos, va tornar a Erètria, on va establir una escola de filosofia anomenada Escola Erètria.
També va participar en la política local, i va arribar a dirigent de la ciutat. Va estar al capdavant d'ambaixades a Ptolemeu (segurament Ptolemeu Ceraune de Macedònia), Lisímac de Tràcia i Demetri Poliorcetes, del qual va obtenir una reducció del tribut. Els darrers anys de la seva vida va visitar Xipre, on regnava Nicocreont. Fou aliat d'Antígon II Gònates, a qui va agrair públicament en nom de la ciutat d'Erètria la seva victòria sobre els gals.
Sospitós de voler lliurar Erètria a Macedònia, segons una versió va fugir i es va refugiar al santuari d'Amfiarau a Oropos, però els beocis el van obligar a anar-se'n i va anar a la cort d'Antígon on va morir poc després; segons un altre relat, Erètria va caure en mans d'Antígon, i Menedem el va anar a visitar per demanar-li de restablir la llibertat de la ciutat. Com que no ho va aconseguir, es va suïcidar a 74 anys, vers el 275 aC.
Es va casar dues vegades. Es va divorciar de la seva primera dona per casar-se amb una de més distingida, quan va arribar a la direcció de l'estat. Amb la seva dona Oròpia (que no ser sap si fou la primera o la segona) va tenir tres filles.
De la seva filosofia només es coneix que era pròxim a la filosofia megàrica. No va deixar cap escrit.[1]
Referències
modifica- ↑ Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) II, 126-144