Menèrba (Erau)

municipi francès

Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMenèrba
Minerve (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 21′ 15″ N, 2° 44′ 47″ E / 43.3542°N,2.7464°E / 43.3542; 2.7464
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentErau Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població99 (2021) Modifica el valor a Wikidata (3,55 hab./km²)
Geografia
Superfície27,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud227 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
22 juliol 1210Setge de Menerba Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal34210 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webminerve-occitanie.fr Modifica el valor a Wikidata

Capital històrica del menerbès, Menerba acull cada any la visita de més de 300.000 persones. El turisme i la producció de vins de qualitat són la base de l'activitat econòmica d'aquest municipi, que pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[1]

Geomorfologia modifica

Menerba està situada al capdamunt d'un altiplà rocós, en la confluència dels rius Cesse i Brian. Aquests dos rius han erosionat el terreny calcari formant les gorges que envolten el nucli històric de Menerba.

Etimologia modifica

El nom de Menerba ha estat relacionat tradicionalment amb nom de la deessa grega homònima. Tanmateix, alguns estudiosos posen en dubte aquesta teoria, ja que el desenvolupament de la població es donà durant l'època romana. Una altra teoria agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menerba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).

Demografia modifica

Evolució de la població INSEE[2]
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
250 226 285 276 309 357 395 403 403
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
386 350 326 289 266 265 246 261 240
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
240 225 235 240 204 213 217 189 166
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
138 125 106 112 104 111 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Gràfic de l'evolució de la població 1794-1999

Economia modifica

 
Els voltants de Menerba
  • El turisme: De la fi del segle xx ençà, la història dels Càtars i el turisme verd han significat per a Menèrba una nova revolució en la seva història. Milers de turistes visiten el poble cada any i hi provoquen desequilibris importants. Entre aquests problemes hi ha aquells causats per l'adequació al turisme amb l'emplaçament des pàrquings, acusats d'envair el terreny calcari, així com els cartells comercials del poble que n'enlletgeixen les façanes.
  • Viticultura: Producció de vins amb la Denominació d'origen AOC Menerbès.

Llocs i monuments modifica

Entre el patrimoni humà de Menerba es pot destacar:

S'hi pot trobar també una rèplica de la catapulta anomenada la Malvoisine, així com l'escultura d'un Colom (de Jean-Luc Séverac), monument commemoratiu a les víctimes càtars (1210).

Personalitats lligades a la comuna modifica

 
Vista panoràmica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menèrba